Seleccionar página

SANTIAGO DE COMPOSTELA

SANTIAGO DE COMPOSTELA

 

Podeu dir-me que és un topic i que no vaig a resoldre res, no li fa. Hui era el dia de Sant Jaume (Santiago) i el Destí, que de vegades se’n va de festa perquè no sabem a quin sant passa el que passa, ens a jugat una mala passada, alguns dirien que una Putada amb tota regla.

Estic consternat perquè la vida és el bé més preat de l’ésser humà i aquesta vegada la Parca se n’ha endut setanta i pico sense avisar ningú. No sé que dir-ne, diré el de sempre: “QUE DESCANSEN EN PAU”.

Sí que  vaig veure que dins de la tragèdia havia un fet que em donà una mica de satisfacció: una gran quantitat de gent anà corrent als hospitals per donar la seua sang. Xe, és d’agrair i ens ha de fer tindre esperança amb les persones perquè sempre n’hi ha algú que dóna el que té a un desconegut perquè puga seguir vivint.

Des d’ací li done les gràcies a aquell home o dona que de manera altruista feu el mateix per mi.

SANTIAGO, redéu, ON ESTÁVES!

Salva

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

 313 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.

4 Comentarios

  1. Jose Luis Oltra

    També cal reconéixer l’actitud del bombers que han desconvocat una vaga per ajudar en la catàstrofe, els sanitaris que han deixat les vacances, veïns que han sigut els primers en arribar i emprendre les tasques de salvament, i tants altres ciutadans anònims.

  2. Rosa Mahiques

    Un moment que es va despistar Santiago i mira la que s’ha armat!

    De segur que algunes de les víctimes anaven a visitar el Sant en el seu dia. I dóna ràbia. Molta ràbia!!
    Per què? Què han fet aquestes persones? I els seus familiars?

    Les coses passen i no sabem mai per qué aquestos desastres s’enduen tanta gent. I dóna ràbia. Molta ràbia.

    El metro a València, l’accident d’avió de «spanair», l’accident de Chinchilla, accidents d’autobusos…I dóna ràbia. Molta ràbia!!

    Ara esperem que investiguen i averigüen que ha passat i per què, i que no facen com al metro de València. Els ho deuen a les víctimes i als seus familiars.

    I entre tot aquest tsunami que ens deixa quasi fora de la realitat veiem a tota la gent que s’ha tirat a la mar embravida per ajudar com podien, donant sang, portant mantes, aigua… metges, infermers que han acudit als seus llocs de treball encara que estaven de vacances, psicòlegs, malats que demanaven l’alta voluntària perque es pogués atendre els accidentats…

    I tinc ràbia. Molta ràbia.

  3. Benavent

    La veritat és que en som de complicats nosaltres, les persones, que som molt emotives i impulsives, capaços de la major heroïcitat, de donar la vida, de vegades per un no res, per pur altruisme, però també capaços de la major baixesa i covardia, matar perquè m’has mirat mal, perquè m’has xafat el peu, per una llenca de terra, perquè eres contrari en el fubtol, contrari…

    I ara uns parlen del miracle d’estar vius, d’eixir bé de l’accident, i els altres què n’haurien de dir? Ja sabeu que jo no m’empasse allò de portar-li la copa a la imatge patrona, dic de l’equip de futbol que ha guanyat una final del que siga, perquè això suposa que l’advocació dels perdedors no ha estat tan diligent amb els de la seua ciutat.

    Al capdavall potser tinguen raó aquells que diuen que tot està ací, el cel i l’infern, l’alegria i la tristesa, la felicitat i… que si algú pensa fer una cosa bona l’ha de fer ací, després, després Déu dirà, potser. Però si jo no tinc ni idea!

    benaventbenaventr

  4. Rosa C.

    Estic d’acord amb la reflexió que es fa en este article: » no hi ha que perdre l’esperança en el ser humà».
    No hi ha consol per a qui viu una tragèdia d’esta magnitud.
    Però saber que hi ha gent capaç de respondre davant de les adversitats dels altres, deixant a un costat l’egoisme de «no va amb mi», et torna l’esperança en el ser humà , i et fa reflexionar.
    Gràcies a totes les persones que, anònimament, han ajudat a socórrer víctimes i familiars, per ser un exemple de solidaritat.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics