LA FOTO : Por gamberro

Bé, jo també he trobat una foto.  I no sé si fer cap comentat que més bé l’espatlara, però no puc estalviar-me de comentar aquella enronia que sempre em ve al cap de comparar les persones retratades en una foto vella, i aquesta ho és, amb els immigrants actuals, sobretot de terres del sud, no n’hi ha cap de gros! L’obessitat no era un problema declarat fa unes dècades.

Però són els protagonistes de la imatge periodística aquestos dos xicots amb “matrícula” que semblen homes drets i fets, cosa de l’època també, els quals tasten la medicina de la justícia, diguem-ne popular, allò que avui diríem una pena de serveis socials o de serveis a la comunitat, tot i que em sembla que aquesta no era exactament la seua finalitat, per la tonalitat de maltractament psicològic o de venjança que hi sura: cartell a l’esquena, carrer Major, hora de missa i màxima audiència, possiblement dia de festa, a més del posat per a la foto. És clar que açò hem de veure-ho en el seu context, finals dels cinquanta, que qui subscriu ha vist càstig semblant a l’escola, és a dir per al consum intern, del qual encara recorde ben bé, fins i tot,  el color i el tipus de paper, i res més em fareu dir d’açò.

I val a dir que aquesta fotografia que pot ser única, i ací em permetrà fer un incís senyor director, en el sentit que tot i que el contrat que ens lliga siga més fosc que el fons de l’Avenc, i llarg! li la regale, sóc així! Mes, única o no la imatge, sembla que aquest tipus de càstigs i penes, aquesta venjança popular era normal, “entre cometes” (les cometes en la paraula normal, sis plau) en els temps al.ludits, i sempre. Conseqüentment serà bo i convenient que tinguem una justícia lliure i democràtica, per més que en algunes ocasions si la deixaren en les nostres mans la impartiríem a la valenta, pensant que amb raó, tot i que això són unes altres calces.

I ara em pregunte jo, però, si viuran encara aquests valencians d’Alcàntera. No, de la Ribera no, d’Alcántara, dic millor, però de València. Maedéu, que em faig un embolic! Vull dir de Valencia de Alcántara, vora Portugal, que d’allí és el refotut retratet, a veure si m’entenen, que ja els ho diré millor una altra vegada, si volen, clar.

benavent

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

Rafael Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.