TARDOR A QUATRETONDA
+++
La nostra fotógrafa i reportera Ana Romero-Nieva ens regala aquestes fotos fetes avuí mateixa. Moltes gràcies, Ana. Esperem que no siguen les últimes. Natura que parla. Ulls que s´alegren. Espectacle abans que la vida es dispose a descansar.
Ana és infermera. També professora. També músic. Empedreïda lectora.I una bona fotógrafa , col·laboradora de QD des del principi. De tant en tant li agrada escriure i argumentar els seus punts de vista. I per si fora poc tampoc se li dona mal la crítica literària.
https://nocterno.wordpress.com/
Gràcies Ana.
Has sabut captar allò que hi ha darrere d’eixos paratges que aparentment sembla que han arribat al seu fi, però que amb l’agudesa del teu ull ens has demostrat que el que hi veiem només és l’adob que servirà perquè a la primavera torne a rebrotar tot amb força i que la vida continuarà.
També perquè contemplant les imatges, sobretot els pilars del pont, em retrotrau a la meua infantesa i em veig una altra vegada corrent entre els matolls del barranc com si fóra un gos llebrer sense rumb.
Enhorabona i que prompte tornem a tindre una altra sessió d’eixe exquisit «savoir faire».
Ana, un any ha passat ja i novament et done gràcies!
Mitjançant les teues imatges la Natura torna a recordar-me que, malgrat la visió trista que ens dóna la Tardor, és eixa una etapa on comença a descansar per anar arreplegant forces i poder rebrotar amb luxúria a la futura Primavera i que, a més, és una mare que compleix les lleis que li marcaren no important-li gens els avatars dels que poblem la Terra.
Vaig aprendre de mon pare que s’ha de ser conscient que així ho és i també que l’esperança, sobretot la d’un que s’ha criat junt amb la terra, no l’ha de perdre mai perquè sap segur que els arbres tornaran a brotar i que els entrebancs personals de cadascú no han de ser motiu perquè li vença el desànim, car, quasi sense adonar-te’n, veus que sempre hi trobes llum al final del túnel, tot i que la processó siga llarga…