A LA BRUIXA D’ALBEROLA

A LA BRUIXA D’ALBEROLA

A la bruixa d’Alberola

 La veritat, senyor meu, és que amb alguns títols cal anar alerta, sinó ja em dirà l’escama que va armar aquell pregoner, curt de gambals, que pregonava pel seu poble, no recorde ara quin, que s’havia perdut “el bacó del senyor Vicari”, i quants perlasenyals no va moure de la gent que s’abocava al carrer en escoltar tan irreverent ban!

 O, potser siga el subconscient d’aquest lector qui els entorta però, home! que tampoc no li calia anar tan lluny, dellà les espanyes, per ensumar rostolls de l’antrotopònim Alberola, de la seua nissaga, que ací a tocar lo poble en tenim també, xe! Veja sinó la fotografia del mapa 1:50.000 de l’IGC, dels anys cinquanta potser, on, i si Pepe amb el seu bon fer aconsegueix que s’hi puga ben llegir trobarà “la caseta de Verola”; ja sabrà la dificultat que tenien els redactors dels mapes per posar els topònims, més en terres com aquestes on els naturals del país tenen la dèria de parlar i nomenar les coses en “dialecto”, a més de la tendència humana a l’estalvi fins i tot en la pronúncia de paraules, cosa que pot explicar com un nom amb tanta solera i tradició històrica com el que heu mostrat ací acabe poc més que semblant malaltís i contagiós.

 Certament no és “la caseta de Verola”, ni de la Pigota tampoc, sinó d’Alberola vora el camí d’Alboi, que per això l’àvia de nostre poeta era genovesa. Tampoc no penseu que es tracta de cap mas, heretat o casalot destacable, una simple caseta, que en això bé diu el mapa, manament el que avui diuen “de aperos y labranzas”, res de particular té, o tenia, que no sé si restarà dempeus encara doncs ben a la vora del camí s’hi trobava, tot i que allò que devem destacar és la singularitat d’un cognom, d’un gentilici, per tal que s’hi quedara fossilitzat a la toponímia local del poble de Genovés.

 Així que “je vous remercie” per les vostres contarelles i aportacions però, manifeste públicament la meua enveja “malsana”, subratlle, “malsana”, davant la vostra intensa i plaent activitat.

 Salutacions ben corals

 

benavent

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

6 Comentarios

  1. Salva

    Gràcies com sempre senyor rbenavent per la seua aportació tan aclaridora i més perquè està parlant-nos del poeta.

    Potser que algú, en llegir allò del conte de la bruixa haja pensat que ja ho tenim clar: únicament l’Alberola poble és aquest de la comarca de la Noguera. I ara creurà —pels savis investigadors «no fa el cas»— que els seus avantpassats vingueren, Déu sap quant de temps en fa d’això, d’eixe llogaret català i tan menut.
    És interessant, almenys així ho crec, que conega els següents homònims i parònims, per poder esbrinar i veure si el seu familiar emigrant va eixir d’una altra part del món.

    1. L’Alberola del comtat d’Urgell.
    2. Auberola, antigament Alberola (1069) masia situada al terme municipal de Castell de Mur, comarca del Pallars Subirà.
    3. Tossal d’Auberol a la falda septentrional del Montsec.
    4. Alberola. Torre al castell de Montfalcó a la comarca de l’Anoia.
    5. Alberuela de la Liena. Antigament també anomenat Alberola , al municipi d’Abiego, de la comarca aragonesa Somontano de Barbastro.
    6. Alberuela de Tubo. També antigament Alberola, comarca aragonesa de los Monegros.
    7. L’Albera. Nom del massís oriental de la serralada Pirinenca, des de Pertús fins la mar Mediterrània.
    8. L’Albera. Municipi de la comarca de Vallespir al departament francés dels Pirineus Orientals.
    9. Alberola. Municipi de Sasello , a la Savona dins de la regió italiana de la Savoia.
    10. Albera Liguri. Municipi de la província d’Alessandria, a la regió italiana del Piamont.

    En tenim prou per ara, no?

    Salutacions.

  2. Rosa Mahiques

    Si jo hagués tingut un professor d’història que ensenyara història com ho fa vosté, segurament jo hui estaria treballant com a professora d’història.
    M’agrada molt llegir-lo perquè sempre m’ensenye coses que no sabia, i no són fets que van passar a la Rússia dels Tzars o a la França de Napolió, que tot siga dit, mai han cridat la meua atenció; són coses que ens toquen en proximitat, o bé en el temps o bé en l’espai, o les dues coses a la vegada. M’agrada.

  3. benaventr

    Ni que fóra cert, senyor Alberola, espere que diga que les ha visitades totes! Ni que fóra la meitat de totes elles! Certament l’onomàstica és una branca cabdal de la llengua, la història, la genealogia o la cultura d’un poble. Certament si quan comuniquem generalitzem massa podem perdre els detalls, i si per contra entrem massa en aspectes concrets les fulles ens poden impedir veure el bosc.

    I dic açò perquè com apunteu podem fer creure, ni que siga involuntàriament, que els Alberola, en línies generals, provenen de tal o qual lloc concret, i no m’importa quin, tot i que el domini català s’hi veu clar, i açò sí que m’importa. Però si entrem en detalls, si agarrem un sedàs més fi, sols puc dir que un llinatge prové de tal o qual lloc si tenim documentació, i amb aquesta afirmació jo hauria de plegar i tancar aquesta finestreta, encara que no ho faré perquè, a més de ser atrevit, voldria apuntar una altra possible relació, una entre tantes, entre un llinatge i el nom d’un lloc o poble (o més d’un).

    Així situem la madeixa a la Quartonda de finals dels segle XIII o ja entrats en el XIV, imaginem un possible senyor,o casa, que té o ha rebut una quantitat de terres i propietats per aquesta rodalia estant necessitat de colons o repobladors per tal que les hi treballen; com lògicament açò era terra musulmana i amb les revoltes i rebel.lions molta d’aquella població autòctona havia estat foragitada, s’obria un horitzó «atractiu» perquè repobladors i immigrants de tota mena, sobretot aragonesos i catalans, seguint el camí de les quatre barres s’hi establiren ara ací, ara allà.

    D’aquesta manera podríem continuar imaginant un grup de colons, que jo dire ara de Benavent perquè, o bé provenien d’algun poble dit Benavent, o bé es tractava de la colla d’homes que vinguts de qualque lloc que no sabem, treballava les terres d’un propietari, procurador, casa etc., el qual potser provenia ell del lloc de Benavent, o bé ja era conegut amb aquest llinatge, d’on podria sorgir la referència “als de Benavent”, els quals amb el temps consolidarien aquest llinatge, sense tenir res a veure amb dit poble. I açò, ja dic, només en el terreny de la simple hipòtesi, és clar.

    Altrament, ja diuen Rosa que cal tindre amics fins i tot a l’infern, no obstant això, i malgrat les vostres paraules, sóc conscient que amb totxos com els meus podem avorrir fins les “auvelles”, però igualment és ver que u s’alegra, recordant aquell home del bicentenari, de ser útil. També, pragmàtic com sóc de mena, ja m’agradaria que li comentara açò al director, ni que fóra a cau d’orella, per veure si podem fer qualque cosa “con lo mío”. Ja sé que jo no m’hi jugue la vida com aquells reporters que treballen des de zones ben “calentes”, com en el recent incendi hem pogut veure, però les coses ens vénen mal dades ara, ja dic.

    benavent

  4. Salva

    Com sempre les seues paraules són aclaridores, no obstant això he de dir-li que no volia entrar en l’assumpte eixe dels nostres avantpassats, «en mí anidaba el buen deseo» de comentar altres noms que són semblants o iguals al de la comarca de la Noguera i potser que, com em diu la meua filla, ho he fet per donar-me «la mocarrà» i presumir de «mira si sap el meu xic»!

    Malauradament aquest personal de la terra Hispànica li té massa afició a botar-li foc al paper escrit i així ens ha anat sempre, cremant documents com si estiguérem en les Falles i clar, amb eixa inclinació fallera poc podrem acudir a corroborar allò que creiem i volem saber-ne.

    Sí que volia comentar que mentre vagarejava per aquelles terres de la Catalunya occidental m’he sentit com a casa nostra amb la parla d’aquella gent. Podria ara ficar varies anècdotes de los converses que hi vaig tindre amb la gent del carrer, però ho faria massa llarg. Només diré que la Montserrat d’Alberola on vaig estar ben bé podríem dur-la ací amb nosaltres i de segur que també aquesta dona tindria el mateix sentiment, perquè la fonètica i les variants de la seua parla són un espill del llenguatge col•loquial «de per ací».

    I respecte allò dels colons, diga’m senyor rbenavent on tinc que firmar perquè no puc estar més d’acord amb vosté.

    De la dita paraula que ens ocupa, no seria aquesta un diminutiu romànic d’albera, un lloc poblat d’albers o arbres similars, que en llatí medieval es diria alberia o albaria derivat d’albarus , el nom de l’arbre?
    O on abunden és terres clanquinoses?

    No sé, és que com estic jubilat i convalescent…

    Salutacions.

  5. Salva

    Disculpe’m les ditades perquè volia escrfiure:

    Lloc on abunden les terres blanquinoses.
    Val

  6. benaventr

    Jo hauria de manifestar que de toponímia estic in albis, que d’ençà que vaig entendre que s’havia de saber molt -i moltes- de llengües, tot el que mostre es pura pantalla, d’ací que no pareu de sorprendre’m.

    Ara si he de buscar una solució per a un topònim m’incline sempre per l’eixida més fàcil i lògica, és a dir, mirar la natura, la vegetació, el terreny, el propietari… que això feia la gent a l’hora de posar un nom, o millor dit, a l’hora de fer referència a un lloc. I lògicament consultar els mestres d’açò. I en el cas d’Alberola crec que el significat apunta a la vegetació, l’alber, l’arbre blanc, com heu apuntat. Però sembla que l’altra solució, la de la natura del terreny, també és factible, almenys coincideixen en l’arrel romànica.

    Coralment, i a gaudir allà on s’hi trobem.

    rbenavent

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 3 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES