EN EL DIA DE LA VILA...PREGUNTES I REFLEXIONS

Mals temps per a la Vila. Perill manifest si s’ arriben a complir les prediccions de la supressió de l’ autonomia de molts ajuntaments menuts…encara que no estic molt assabentat en el tema. Un dia de la Vila un poc avorrit i cansino . Ho dic per la repetició una i altra vegada de les mateixes coses. En el dia de la Vila em pregunte moltes qüestions. Em pregunte per exemple, si en aquest món tan globalitzat, quins seran els margens que tenen els actuals ajuntaments a banda de recaptar impostos, cobrar taxes i poc més.

A canvi, també em pregunte els serveis que m’ofereix o que em pot oferir tenint en compte que l’educació reglada, la sanitat i la seguretat no són serveis municipals en la nostra Vila. Ni en cap.

Es podrien gestionar millor els recursos locals si no hi haguessin pel mig interesos creats i els administradors foren assèptics ?

És cert que existeixen duplicitats administratives que interaccionen entre elles la qual cosa fa augmentar les despeses?

A banda del dia de les eleccions,tenim els veïns veu i vot en les decisions del dia a dia ?

Té la Vila creats mecanismes de participació ciutadana ? Quina cosa s’ha fet al respecte ? On són?

Quines coses s’han fet per tenir informats als veïns aprofitant les noves tecnologies ?

Ja es poden llegir i consultar les Actes dels Plenos i els Anuncis Públics des de casa ?

Per què no es retransmeteixen els Plenos per internet a cost zéro?

Es preocupen suficientment els gestors municipals de resoldre als veïns els xicotets entrebancs del dia a dia ?

No us agradaria, que cada any, a més dels actes rutinaris de sempre, per a celebrar el Dia de la Vila s’anunciara i es duguera a terme algun detall innovador i original el qual anara marcant el progrés del poble?

No penseu que seria una forma de trencar la pesada llosa de la rutina ?

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.

2 Comentarios

Rosa Mahiques el 19 octubre, 2013 a las 10:03 pm

Igual, Sr Director, els actes rutinaris del dia de la vila i les rutines i «pocserveis i moltsimpostos» dels ajuntaments són els que li donen el valor que tenen.
Segons Konrad Lorenz, un metge austríac que es va dedicar a la zoologia , la rutina no només no és avorrida , pesada o de » pringats», sinó que és molt necessària , sobretot en temps incerts com els que vivim . Encara més , de vegades es converteix en l’únic refugi i en una manera de mantenir el seny . Un dels experiments que relata Lorenz en el seu llibre és molt revelador . Hi havia ensinistrat a una oca salvatge perquè no tingués por d’entrar a casa i fins i tot pujar l’escala interior , alguna cosa pel que sembla gens fàcil per a un oca . Konrad veia que l’oca li costava molt la decisió de pujar l’escala i que , abans de fer-ho , indefectiblement s’aturava davant la finestra i romania allà uns instants , permetent que els raigs del sol el banyaran de dalt a baix . Sempre era la mateixa rutina . Entrava , s’aturava davant la part assolellada i només llavors escometia la difícil tasca de pujar l’escala . Cada vegada ho feia millor i amb més confiança , fins que un dia es va aturar paralitzat de terror i , per més que Lorenz l’animava i fins i tot atiava , va ser incapaç d’escometre l’escalada . ¿ Què havia passat ? Simplement que aquell dia no hi havia sol , i l’oca no va poder banyar-se durant uns segons en els seus rajos , el que li va impedir continuar amb l’activitat que altres dies no presentava cap dificultat per a ell .
Igual, al remat haurem de dir allò de «Ay Virgencita, que me quede como estoy»

benaventr el 21 octubre, 2013 a las 7:38 am

Aprofitant l’escletxa, aquesta porta digital mig oberta, que heu deixat entraré per parlar-ne, per dir la meua, tot i que no amb el capteniment i profunditat que convindria a la vostra reflexió.

D’una banda tenim, i crec que ho hem vist tots, el fort rebuig que ha provocat el pla o projecte d’agrupacions d’entitats locals, dites menors, fins el punt que s’ha abandonat o aparcat momentàniament, si no vaig mal informat jo. El desig, l’aspiració a l’autogovern, el tenim molt arrelat, en l’ADN que diuen, ho considerem un dret, i no voldria esmentar ara el dret d’”alguns” pobles a decidir, a votar. Altra cosa serà què fem al ritme que van –que vénen mal dades- o vindran en perdre’s determinats serveis i prestacions municipals que fins ara considerem necessaris.

I en segon lloc m’ha… no sé si dir sorprés, la celebració del 21 d’octubre, potser perquè pensava que ja estava amortitzada i no se celebrava, m’alegre doncs. Crec que és una efemèride que no hem d’oblidar, potser la més significativa des que el bon rei Jaume repoblara aquestes terres. Certament que trobe a faltar, de sempre, algun acte més simbòlic, institucional si voleu, com correspondria a un fet històric d’aquesta magnitud, però el fet de celebrar-ho, ni que siga “rutinàriament”, ja és important. Això sí, ja m’agradaria veure agregat en aquesta programació municipal d’octubre l’acte de la Unió de Llauradors, ni que siga per allò de fer més “bulto”, a més sembla ser una cosa bastant habitual que les agendes i programacions municipals culturals arrepleguen actes que organitzen d’altres entitats o associacions.

I no dic açò per assenyalar el buit, no, ans ben al contrari, perquè si no ho he fet voldria ara mostrar públicament l’agraïment a la Unió per la celebració d’aquest acte, jo diria que el més institucional i emotiu també, de tots aquells que s’hi fan recordatoris del 21 d’octubre, col.locant any rere any la corona que recorda tots aquells veïns, els quartondins que aconseguiren l’autonomia municipal erigint en vila l’antic lloc de Quatretonda. Llàstima que la làpida, la llosa que commemora tal fet a sobre la façana de l’antiga casa de la Vila, presente unes lletres tan poc destacades, no sé, però caldria fer alguna cosa, pintar-les tal volta? les lletres dic, que s’hi llegiren sense dificultat, però que quedara la placa rebedora, lògicament!

A mi em sembla que sí que ho he fet públic, i per escrit, el reconeixement pel valor de d’aquest acte de la Unió de Llauradors i Ramaders, al temps que demane al seu secretari Miquel Oltra que no s’hi perdera mai l’esperit fundacional d’una festa tan lligada a la commemoració del dia de la Vila, crec que no ho han oblidat mai, no debades en els missatges i comunicats informatius d’aquest sindicat sempre hi figura aquest recordatori, també la participació de l’alcalde, que s’entén com a autoritat local, ací té a més aqueixa càrrega simbòlica i representativa d’un fet tan senyer. I si dic açò és perquè amb l’èxit de la festa dels “llauradors”, amb la seua “internacionalització” inclosa, fóra una llàstima que aquest fet anara diluint-se.

També m’és grat comprovar que continua viu el dia de la Bicicleta, no sé amb quina força, la culpa és meua que potser amb els anys anem perdent curiositat, però un acte també molt popular i viu, almenys en els anys en què vaig participar. Una activitat que beu i deu els seus orígens a l’empenta engrescadora d’un grup de joves ciclistes del poble, desconec si eren penya o societat, o simplement ho feien a títol personal, per al cas és el mateix (no sé si és pòt fer ací, però aprofite per saludar l’amic Joan, que alguna cosa tingué a veure també).

I és que, no ho oblidem, una societat que fie tota la seua activitat cultural i festiva a allò que fan des dels seus organismes públics és una societat morta, o amb poca sang i tensió. Potser, em pregunte jo, si és ací on volia anar a parar la columna de Pepe o tal volta he tornat a xafar algun albercoc blanet. Lògicament des de les entitats públiques s’ha d’engreixar i engrescar la gent perquè ho possibiliten.

No, no, almenys no estava podrit,l’albercoc, dic.

benavent

Rosa Mahiques el 19 octubre, 2013 a las 10:03 pm

Igual, Sr Director, els actes rutinaris del dia de la vila i les rutines i «pocserveis i moltsimpostos» dels ajuntaments són els que li donen el valor que tenen.
Segons Konrad Lorenz, un metge austríac que es va dedicar a la zoologia , la rutina no només no és avorrida , pesada o de » pringats», sinó que és molt necessària , sobretot en temps incerts com els que vivim . Encara més , de vegades es converteix en l’únic refugi i en una manera de mantenir el seny . Un dels experiments que relata Lorenz en el seu llibre és molt revelador . Hi havia ensinistrat a una oca salvatge perquè no tingués por d’entrar a casa i fins i tot pujar l’escala interior , alguna cosa pel que sembla gens fàcil per a un oca . Konrad veia que l’oca li costava molt la decisió de pujar l’escala i que , abans de fer-ho , indefectiblement s’aturava davant la finestra i romania allà uns instants , permetent que els raigs del sol el banyaran de dalt a baix . Sempre era la mateixa rutina . Entrava , s’aturava davant la part assolellada i només llavors escometia la difícil tasca de pujar l’escala . Cada vegada ho feia millor i amb més confiança , fins que un dia es va aturar paralitzat de terror i , per més que Lorenz l’animava i fins i tot atiava , va ser incapaç d’escometre l’escalada . ¿ Què havia passat ? Simplement que aquell dia no hi havia sol , i l’oca no va poder banyar-se durant uns segons en els seus rajos , el que li va impedir continuar amb l’activitat que altres dies no presentava cap dificultat per a ell .
Igual, al remat haurem de dir allò de «Ay Virgencita, que me quede como estoy»
benaventr el 21 octubre, 2013 a las 7:38 am

Aprofitant l’escletxa, aquesta porta digital mig oberta, que heu deixat entraré per parlar-ne, per dir la meua, tot i que no amb el capteniment i profunditat que convindria a la vostra reflexió.

D’una banda tenim, i crec que ho hem vist tots, el fort rebuig que ha provocat el pla o projecte d’agrupacions d’entitats locals, dites menors, fins el punt que s’ha abandonat o aparcat momentàniament, si no vaig mal informat jo. El desig, l’aspiració a l’autogovern, el tenim molt arrelat, en l’ADN que diuen, ho considerem un dret, i no voldria esmentar ara el dret d’”alguns” pobles a decidir, a votar. Altra cosa serà què fem al ritme que van –que vénen mal dades- o vindran en perdre’s determinats serveis i prestacions municipals que fins ara considerem necessaris.

I en segon lloc m’ha… no sé si dir sorprés, la celebració del 21 d’octubre, potser perquè pensava que ja estava amortitzada i no se celebrava, m’alegre doncs. Crec que és una efemèride que no hem d’oblidar, potser la més significativa des que el bon rei Jaume repoblara aquestes terres. Certament que trobe a faltar, de sempre, algun acte més simbòlic, institucional si voleu, com correspondria a un fet històric d’aquesta magnitud, però el fet de celebrar-ho, ni que siga “rutinàriament”, ja és important. Això sí, ja m’agradaria veure agregat en aquesta programació municipal d’octubre l’acte de la Unió de Llauradors, ni que siga per allò de fer més “bulto”, a més sembla ser una cosa bastant habitual que les agendes i programacions municipals culturals arrepleguen actes que organitzen d’altres entitats o associacions.

I no dic açò per assenyalar el buit, no, ans ben al contrari, perquè si no ho he fet voldria ara mostrar públicament l’agraïment a la Unió per la celebració d’aquest acte, jo diria que el més institucional i emotiu també, de tots aquells que s’hi fan recordatoris del 21 d’octubre, col.locant any rere any la corona que recorda tots aquells veïns, els quartondins que aconseguiren l’autonomia municipal erigint en vila l’antic lloc de Quatretonda. Llàstima que la làpida, la llosa que commemora tal fet a sobre la façana de l’antiga casa de la Vila, presente unes lletres tan poc destacades, no sé, però caldria fer alguna cosa, pintar-les tal volta? les lletres dic, que s’hi llegiren sense dificultat, però que quedara la placa rebedora, lògicament!

A mi em sembla que sí que ho he fet públic, i per escrit, el reconeixement pel valor de d’aquest acte de la Unió de Llauradors i Ramaders, al temps que demane al seu secretari Miquel Oltra que no s’hi perdera mai l’esperit fundacional d’una festa tan lligada a la commemoració del dia de la Vila, crec que no ho han oblidat mai, no debades en els missatges i comunicats informatius d’aquest sindicat sempre hi figura aquest recordatori, també la participació de l’alcalde, que s’entén com a autoritat local, ací té a més aqueixa càrrega simbòlica i representativa d’un fet tan senyer. I si dic açò és perquè amb l’èxit de la festa dels “llauradors”, amb la seua “internacionalització” inclosa, fóra una llàstima que aquest fet anara diluint-se.

També m’és grat comprovar que continua viu el dia de la Bicicleta, no sé amb quina força, la culpa és meua que potser amb els anys anem perdent curiositat, però un acte també molt popular i viu, almenys en els anys en què vaig participar. Una activitat que beu i deu els seus orígens a l’empenta engrescadora d’un grup de joves ciclistes del poble, desconec si eren penya o societat, o simplement ho feien a títol personal, per al cas és el mateix (no sé si és pòt fer ací, però aprofite per saludar l’amic Joan, que alguna cosa tingué a veure també).

I és que, no ho oblidem, una societat que fie tota la seua activitat cultural i festiva a allò que fan des dels seus organismes públics és una societat morta, o amb poca sang i tensió. Potser, em pregunte jo, si és ací on volia anar a parar la columna de Pepe o tal volta he tornat a xafar algun albercoc blanet. Lògicament des de les entitats públiques s’ha d’engreixar i engrescar la gent perquè ho possibiliten.

No, no, almenys no estava podrit,l’albercoc, dic.

benavent