«ALBEROLA» COM A MOTIU

«ALBEROLA» COM A MOTIU

 

ALBEROLA” COM A MOTIU

  O com exemple. Parlàveu aquests dies de la llengua, de l’ús o “malús” que se’n fa, i arran d’això se’m va fer impossible no pensar en aquest cas, tant, que se m’ha quedat ben instal.lat en la memòria d’on ara intentaré descarregar-vos-el. Som-hi doncs.

 El fet és que si el castellà amb tota la seua parafernàlia i bona saó presenta aquestes mancances què no li passarà a la nostra minoritzada i dissortada llengua sense, i perdoneu-me la generalització, mitjans de comunicació al seu abast, sense un ús real en determinats i importants àmbits d’ús, a més d’instal.lada per a l’alegria de molts en un conflicte permanent que ens deixa sense lleu.

 La quantitat de barbarismes lèxics i sintàctics, l’ús de fraseologia castellana és gran, molt gran, salta a la vista, però no només això, que també la nostra riquesa sonora i fonètica s’hi troba contaminada i empobrida, com no podia ser d’altra manera, mireu sinó el cas que vos presente, tal qual el d’aquell xiquet que crides pel seu primer cognom, “Alberola” en aquesta ocasió, nom que amb el seu sufix –ol/-ola pronuncies com sempre amb la –o tònica oberta, igual que camperol o cassola, i aleshores salta la llebre, tot i que ja no em ve de nou: el propietari del cognom vol que baixem el grau i tonalitat de la –o, que la tanquem, que la pronuciem a la castellana, vaja!

 I no és anecdòtic el fet no, que el mateix pot passar-te amb Guerola, Sergi, Borja… Aquest Borja mateix amb una -o oberta i la nostra –j… això ja és massa per al sentits d’una societat en general cada cop més refinada i necessitada cada vegada més també d’eufemismes, i eufemismes són ací aquestes pronuncies acastellanades dels nostres noms, encara que no creieu tampoc, que aquest fenomen te’l pots trobar igualment entre pares, d’aquells que avui diríem “Maulets”, els quals li han posat un nom ben valencià al seu “catxapet” però ai! després la seua crida requereix d’una certa finor en ensopegar amb una -e / -o massa obertes. Ja vos dic que és una anècdota si voleu, ben humiliant en toc cas, un símptoma del que fan els mitjans de comunicació i la influència d’una llengua “majoritzada” que actua de model.

 I ara per acabar tampoc puc estar-me de recordar aquell altre cas, tan verídic com l’anterior, d’una néta que reptava la seua àvia perquè pronunciava el nom del seu nadó, del seu besnét Jorge d’aquesta manera: /KorKe/. Tots els presents en aquella rotllana on s’hi va fer aquest comentat justificaven la iaia per la seua avançada edat mentre que jo em cremava per dins per no haver de cridar: “la mala… de la néta, (en sentit figurat, clar) haver-li posat Jordi!” però no, “amb dos Jotes castellanes como dos soles”, si aquella dona l’únic que feia era defendre’s davant d’una espècie invasora com és la –j castellana, tal com hem fet tradicionalment per ací, o quin poble no tindrà entre els seus un “tio Kacinto”, o  algun que altre “Kefe”, o “Kerseis”… fins i tot l’expressió “Oko!” l’he sentida estant un dia a l’andana de l’estació de Xàtiva dita per un tio polític meu, ostres tu, i quina collonada!, en el sentit que els lletraferits diríeu alerta!, compte! I d’açò la gent se’n burla, cosa que no fan dels locutors castellanoparlants que gens ensinistrats en la parla catalana han de pronunciar la –ll a fi de paraula en noms nostres dient així: “Carbonel” per Carbonell (aceites Carbonel), o “Martorel” per Martorell… simplement perquè no és del gust d’aquella parla trobar-se paraules que acaben amb aquesta grafia, generalment dissimulada amb l’aposició d’una vocal final (castell = castillo).

 De veritat que ara acabe, perquè ens ensenyaren un dia, val a dir, que ens obligaren a usar els noms castellans bandejant els propis, ara, però, sense que ningú ens empente ni ens obligue –les circumstàncies- els que ens queden els haurem de dir a la castellana. Anem a més! I tot això per aquestes comarques nostres on tenim encara un ús tan normal i ric de la nostra llengua. No vull ni saber com serà per les Valències, igual em sorprén.

 Ja vos dic, Alberola com exemple.

 

benavent

 

PS.: Seria lògic pensar que el renom “Cota” existent entre nosaltres respon a un no menys singular cognom “Cota”, però mentre no ho provem amb la documentació qui em diu a mi que no respon a un fet circumstancial com és el de la lectura i pronunciació a la valenciana d’una lletra tan estranya i difícil al nostre parlar. A més que després de la “Cota” venia la “Ca”, que Déu les cria…

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

1 comentario

  1. Rosa Mahiques

    Ai les Valències!!!
    Jo que sóc de poble, poble, pensava que ja ens haviem normalitzat, un poc encara que siga, amb la nostra llengua, però ara que la meua filla està estudiant a la «capi» ve totes les setmanes contant-nos algunes anècdotes que si no fóra perquè m’ho conta ella, no m’ho creuria.
    L’altre dia diu que li va dir a una companya -sí dona!! (amb la seua «o» oberta i la «a» feta quasi com una o, com els de Quatretonda sabem fer) i la professora es va girar tota sorpresa i li va preguntar on havia aprés a parlar valencià. Ella li va dir que a sa casa, al seu poble. La dona es va quedar sorpresa i li va dir que semblava una professora de les de la Junta Qualificadora!!!!
    La meua filla es va quedar tan sorpresa que si li punxen no li troben ni goteta de sang.
    Almenys li va agradar que li diguera que a partir d’eixe moment volia sentir-la parlar amb valencià perquè el parlava molt ben parlat. Encara com!

    ENCARA ENS QUEDA MOLTA FEINA PER FER!!!! I jo, il·lusa de mi pensava que teniem molt avançat!

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 3 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES