UNA PROPOSTA…BEN TENDRAL
UNA PROPOSTA… BEN TENDRAL
Possiblement l’he comentada en alguna ocasió sobretot, quan ha vingut a raons, això sí sempre de passada, però amb el pensament que caldria dur-la a terme un dia o altre, perquè quan més temps passe més dificultós resultarà donar-li vida en tota la seua extensió, bé, en tota no, que això tècnica, humana i materialment n’és del tot impossible.
I dic tendral perquè la seua realització té bon peany i no presenta grans dificultats, en part, tampoc massa costos, pot fer-se al pas que es vullga i trobe que ens ho agrairien els conveïns de futures generacions de quartondins. I a més a més, ara, amb la renovellada “casa de la Vila” hi ha bastants espais-murals on col.locar-ho, espais que a la vegada restarien així ben ornats.
Aleshores direu, si és una proposta tan tendral, fàcil, adequada i gens complicada perquè no s’ha fet, i jo vos contestaré, si és que la pregunta vos resulta grat de fer-me-la, que tampoc hi ha hagut, almenys per part meua, cap proposta séria, si cap, ja dic, algun comentari, perquè el problema, malgrat tot el que s’ha dit, és que la mampresa pot resultar difícil per a un alcalde tot i estar-ne convençut de la seua bondat, tal volta pels convencionalismes i les interpretacions que, benvolent o no, li poden caure en el sentit que semble que busca l’elogi propi.
D’ací que si la iniciativa és aliena, i a més a més feta pública en un mitjà com és QD podria ser que els nostres governants li feren millor costat, això sí, sempre que els resulte interessant, que ja sabeu, els polítics han de prioritzar també, doncs tot i les bones pensades que teniu a tot no s’hi pot arribar, vaja, com a casa de qualsevol veí, no sé… crec que m’estic perdent, no trobeu? Cagondena, que de què parle? ja vos dic: de penjar els retrats dels alcaldes del poble, de tostemps, i d’ençà que s’hi puguen trobar les fotografies, emmarcades, amb les mesures típiques del retrat, o un poc més, no massa grans, blanc i negre, potser a color a partir de la democràcia, el més uniformement possible pel que fa a formats i tècniques…
Sembla una qüestió sense massa importància, com allò de redactar un dietari de fets rellevants, però que a la vegada i com el vi, el pas del temps li dóna un gran valor, no penseu que seria així poder veure els alcaldes que han passat des de finals del segle XIX?, jo crec que sí, i si deixem passar més temps cada cop serà més difícil captenir-se buscant-los, així que es podria començar -i açò podeu apuntar-vos-ho també com un acte pel centenar i mig de l’Estanislau Alberola- amb la fotografia d’aquest poeta que també va dirigir els destins del seu poble. Potser siga bona excusa aquesta per a començar, ja dic.
benavent
P.S. La proposta, manament, podria servir també per a la Cooperativa, amb la particularitat que aquesta entitat podria arreplegar més fàcilment “tots” els seus presidents, doncs com sabem inicià la seua vida fa una cinquantena d’anys, més encara quan, si no recorde mal, a les antigues oficines de la “Comperativa” ja penjaven els retrats dels seus primers presidents. Haguera casat bé amb l’any del seu cinquantenari.
I ara que ve a raons tampoc no hauríem de deixar en terra verge los “senyorectors”, que també. Bé, ja he avisat que es tractava d’una tendral o bova –que no tonta- proposta.
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
A mi em sembla una proposta molt interessant i innovadora. Jo, amb el permís del senyor Benavent, afegiria a la proposta la data d’inauguració per a aquesta enriquidora exposició; trobe que la setmana cultural seria una bona data límit perquè tota la recopilació de retrats hi estigués preparada i, una vegada finalitzat aquest esdeveniment, exposar-la, com vostè bé diu, de manera permanent a la casa de la vila.
Completament d´acord. Em sume a la proposta i la recolze. I faig una súplica als qui la poden dur endavant i fer-la realitat.Serà possible el poder contemplar aquesta galeria abans que aquest any s´acabe ? Vos cite per al 31 de desembre vinent.
Una altra proposta per a continuar amb el fil. No us semblaria interessant organitzar un recital poètic amb els poemes de l´Estanislau. Un espectacle tot i seriós, el més complet possible, gran… ben decorat i preparat, amb els bons solistes amb que conta el poble i amb una que altra actuació al voltant del personatge dins del gran acte ?. Aquí queda. Almenys la idea.
Fent referència al que dius Pepe, vull comentar que des del grup d’alfabetització i del graduat de l’Escola d’Adults anem a preparar per a finals del mes de maig o principi de juny una lectura pública del poema «Al meu poble» d’Estanislau Alberola.
Ja veu senyor Benavent !. Més de dos anys han passat ja d’aquesta proposta tan tendral i no ens consta cap paraula ni cap contestació la qual faça referència a la seva iniciativa pública. La veritat que seria un detall, un gran detall el poder veure una exposició permanent d’alcaldes als passadissos de ca La Vila.Tan buida, tan gelada, tan solitària en l’actualitat. No se per què no es fa.Moltes vegades el silenci és pitjor que la negació. En aquest cas, el silenci s’ajunta amb la indiferència. «El hombre propone y Dios Dispone». I aquella altra tragi-còmica que diuen per ahi : «Todos prometen hasta que te la meten…y una vez te la han metido…se olvidan de lo prometido ! «
Jo, des de les limitacions lògiques i des d’aquest llogaret…tinc una proposta-repte, o un CONTRACTE-PROGRAMA (paraula tan «guay» la qual l’han posada de moda la «gent guay» d’ aquest Paraguay): si em proporcioneu les fotos dels alcaldes (de segur que en tindreu algunes), «puedo prometer i prometo» que farem una galeria virtual als passadissos d’aquest raconet .
Mira, us faré un escoltet ara que només estem tu jo perquè a mi m’ho digué reservadament un bon amic, d’ací que no citaré cap nom. Ara, doncs, escolteu:
“El cas és que en aquells anys en què la Cope publicava “El calendari de Quatretonda” algú del poble que direm “A” va proposar de fer un calendari dels Santets (taulells devocionals) de Quatretonda. Doncs ni sí ni no, que ja veurem.
Passat un temps, alguns anys potser, aquest “A” s’assabenta d’una proposta que tenia la Cooperativa damunt de la taula d’una altra persona que ací anomenarem “B”, forastera en aquest cas, de fer un calendari de la mateixa temàtica, els Santets de Quatretonda, proposta acompanyada d’un esbós del referit treball que pel que em contaren havia causat una bona impressió i, segons que sembla, tenien intenció de tirar endavant dit projecte.
Assabentat d’açò “A”, i vist el projecte que havia presentat “B”, aquest s’hi va deixar caure per allí on corresponia per tal de renovar la seua vella proposta, no perquè considerara que aquesta era la primera sinó perquè tot i que el tema o motiu era el mateix (col.lecció de taulells), la realització era ben diferent , és a dir, i si recorde bé les paraules de l’amic esmentat i que ara diré “C”, i per resumir, una era més didàctica (senyor A), amb una disposició regular i ordenada dels taulells, seguint un criteri alfabètic, indicació gràfica dels existents i dels desapareguts, de la seua situació externa o a l’interior de les cases, mentre que l’altra (senyor B) podríem dir que era més artística, més creativa, com una espècie de “collage” o mural, sense oblidar que “B” és foraster, pel que té de valor afegit.
La idea de “A” no era altra que els responsables del calendari tingueren damunt la taula les dues propostes i que decidiren quina feien, ja que sembla que ara sí n’estaven interessats, és a dir, que en cap moment va pensar de recordar que la seua primera dormia en algun calaix de per allí. Però els temps canvien.
Escollida finalment la idea del senyor “A”, calendari de caire més didàctic, i publicat aquest, arribà a les envistes del senyor “B”, que segurament no sabria res de tot açò, de manera que podem suposar quina no seria la seua decepció, no sols no s’havia fet el calendari que ell havia ben presentat, sinó que a més havien copiat la seua pensada. La comunicació en algun punt, és clar, havia fallat, sense oblidar que tot açò s’hi feia, com sempre, a base de bones voluntats, per part de tots els implicats.
D’ací que segons em va acabar de contar “C”, tot seguit considerant “B” que “A” tenia suficients motius per sentir-se dolgut, doncs desconeixia l’entrellat que jo vos he contat ara en la més estricta reserva, ja dic, s’hi va posar en contacte amb “B” per “desfazer el entuerto”, i almenys fer-li saber que en cap cas se li havia passat per sobre, almenys pel que a d’ell respectava”.
Potser et preguntaràs a tomb de què ve tota aquesta solcada i sí, en té de relació amb el teu llaurat, que de vegades tirem la llavor, que després grillarà o no, però altra cosa o, a més a més, serà tenir-ne cura, adobar, replantar… n’hi ha moments i temps, cadascú té els seus planters, treballs. Així que també potser un dia vinga els senyor “B” i traga el guaret.
Potser me n’he extraviat, res d’estrany, però és el que tenia ganes de dir.
benavent
PS.: Salutacions corals a tots els valencians, i territoris de parla comuna, pel trenté aniversari de la Llei del Valencià (LUEV), que després de segles de disposicions en contra era i és tota una fita que cal recordar i commemorar.
Esperem que el «canal» de comunicació funcione i que el missatge arribe on i a qui li haja d’arribar.
L’emissor, en aquest cas ha tingut una bona idea. El canal (QD) fa d’altaveu, el missatge és clar i una bona pensada, ara esperem que el receptor no patisca de sordera o ceguera i que, quan puga ser, es porte a terme aquesta idea. No fa falta que es facen quadres al óleo, com els que s’han posat els diputats en el «Congreso de los diputados» per a decorar el «Salón de Sesiones» , amb una simple fotografia en un marquet de fusta ens conformem.
I no esperem a que vinga el senyor «B» de Benigànim a portar-nos les idees que ja han tingut els del nostre poble.
Per cert, a Llutxent ja fa anys que ho tenen fet i decora el saló d’actes de l’ajuntament.
Seria bona idea també si puguerem a alguns `retratos’ donar- li el tractament que li donaren el seu dia a Felip V, encara que penssant-ho bé, tots estarien igual…