FOTOS ANTIGUES DE QUATRETONDA, O LA SORPRESA !
FOTOS ANTIGUES DE QUATRETONDA, O LA SORPRESA!
1936 (estiu de): Altar major, arxiu parroquial, arxiu municipal… El foc, no sempre tan purificador com diuen i volen, va malbaratar una part significativa del nostre patrimoni.
2013 (tardor de): “Nota[1] : Estes targetes están escanejades tal qual les vaig recollir. Estaven dintre d’una borsa de plàstic i anaven a tirar les a la basura. N’hi han fotos que están be, altres que no tant i la gran majoría de les targetes, no tenen foto. Com que a nosaltres el que ens interesa son les fotos i els records, he fet una primera escanejada i quan puga començaré a pujar-les. Es una feina molt complicada perque n’hi han moltes i totes s’han de retocar… encara que siga una miqueta.
Estic borrant de les targetes, la informació dels beneficiaris així com d’altres anotacions fetes en elles però l’escaneig original i la targeta original la tinc jo. Si a algú li interesa conservar targetes dels seus familiars, amics etc… no tinc ningún problema en donar-les ( Al fi i al cap no em perteneixen… ) i si algú creu que publicant la targeta es viola d’alguna manera la seua intimitat, agraïrem que ens ho fassen saber i automàticament retirarem la targeta. Moltes gràcies i a esperar… que açò es molta feina… Uffff ….. Bona nit.. !”
De cap de les maneres pretenc comparar ni qualitativament, ni quantitativa, són situacions i temps molt diferents, a més a més no hi ha dubte que ara presentem una major sensibilitat envers el patrimoni, o això creiem, exemples en tenim a bastament tants, que no fa molt han renovellat “Sanmartí”, les Escoles velles, el Campanar… però al costat d’això veiem crostons per tot arreu com un poet del “Benovaire” escapçat per ací, un taulellet devocional que “cau” d’una façana més enllà, aquell altre que recull del terra el penó o banderí d’una societat, ja històrica, ara no fa massa, i d’ací mateix és la “nota” de dalt en què algú, per sort, ha considerat que pagava la pena salvar de la “crema” tot un munt de targes de socis de la “Pes”, dic de la “Pesina”, de la Piscina fotre! (que no se m’enfaden ara els torracollons dels lletraferits!), i gràcies encara que les ha escanejades de manera que a més del format original s’hi compta amb el digital per al bon gaudi de tots en “Fotos Antigues de Quatretonda” (FAdQ).
Però tal volta siga aquest un bon moment de rescabalar-nos, un bon moment perquè els responsables de “FAdQ” arredonisquen aquesta bona tasca (conservació i escaneig) que estan duent a terme possibilitant que aquest material vaja a descansar “definitivament” a l’organisme públic i municipal que pertoque a fi que no es disgregara ni trencara la seua unitat documental, més encara si hi ha la possibilitat que els propietaris puguen accedir a una còpia digital. Almenys això es desprén de l’oferiment llançat en la nota més amunt inserida.
benavent
PS.: I ja no sé com dir-ho, si del dret o del revés, però, perquè volem un cronista si no bada boca!
[1] Nota publicada a la pàgina de “Fotos Antigues de Quatretonda”, en referència a la sèrie de targetes dels socis de la Piscina municipal recuperades, escanejades i difoses pels responsables d’aquesta pàgina.
[2] Una de les targetes escanejades i que podeu consultar a FadQ. Ací migsegrestada per tal que no en som dipositaris.
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
La raó és la raó.
És ben cert que tots estem disfrutant amb els carnets de la «pes»; ens dona l’oportunitat de vore gent que ja no hi és entre nosaltres, altres que de tan joves que estan no els reconeixem, altres que ja ni recordavem, ens hem adonat que hi havia gent d’altres pobles que també van ser socis…
El que és una llàstima és que aquestos carnets, de no haver-los trobat Vicent, segurament hui ja no els podriem veure.
Des d’ací li donem les gràcies a Vicent i recolzem al cronista oficial quan demana que aquestos carnets vagen a «descansar definitivament” a l’organisme públic i municipal que pertoque a fi que no es disgregue ni trenque la seua unitat documental, tal com es va fer amb el banderí del grup de danses, que per cert, no sabem on hi és, però que segurament està «al seu lloc».
Esperem que la sensibilitat històrica envolte, cada dia més, als nostres governants i que no deixen que es perda res més.
Gràcies Rosa !. La «unitat documental» de estes targetes, ja fa temps que està trencada. A ningún organisme públic li a interesat ni un gramet conservar estes targetes així com els carnets i demés documentació. Tot este material anava a l’ECOPARC… Sincerament, no li veig ningún valor històric però si sentimental i per això – Després de consultar ho- em vaig decidir a publicar-les.
Quan es parla de «La Pes» , terme acunyat per generacions posteriors a les nostres i que a mi especialment m’agrada perque combina » La Pes-ina» i la ironía d’allò que es deia » Ciudad polideportiva «La Paz» que hom suposa que sería la dels 25 años…. ( De paz )…… Desgraciadament, a la borsa «salvada de les flames,» no vam trobar ni la targeta de Carmen Polo de Franco, ni ninguna perla dels seus collars de varies voltes.
Aleshores, les targetes han tornat als seus propietaris o als seus descendents perque açò no més es una mostra, no un arxiu complet. «Vetetuasaber» l’arxiu sancer quantes targes tindria i com i de quina manera s’organitzaría……. ¡ ojalà haguessem pogut disfrutar de totes les targes de l’arxiu… però la gran majoria no existeixen. I parlant de tot. Em pareix exagerada la comparació » quantitativa i qualitativament» i se’m antoixa que amb massa ironía. Igual que la targeta que Benavent exhibix com a «prova» i que jo he repassat les trescentes i pico escanejades i la veritat es que no l’he trobada. Hi han algunes que quasi ni es veuen les cares però perque estaven destruides. No obstant, els arxius originals estàn escanejats tal qual. Si algú li interesa sempre es pot fer una còpia amb tots els escrits i anys de naixença dels beneficiaris, però insistisc, només estàn estes targetes. Ninguna més… aixína es que de unitat documental, res. I per finalitzar, dir que la tasca es fa gratuïtament i de vegades sense eixa cosa tan preciada com es el TEMPS. Mireu. Les fotos que s’exposen en este grup no tenen ningún «copyright». La gent les puja de manera altruista voluntariament. Si algú te temps i ganes de millorar – lo, endavant… El grup ja està fet. La gent participa i de vegades es retroben amics o gent que gràcies al grup es posa de nou en contacte. Ja només per això ja val la pena. I a pesar de les «recomanacions» i de la manca de temps, si em porteu fotos les escanejaré i les pujaré amb la única recompensa de gaudir-les,i de participar en els comentaris i com no, de «Etiquetar-les» si es que conec algú. I ara me’n vaig a parar una taula que demà tinc un dinar i tinc que menejar-me. Vinga ! Salutacions !
La tasca que feu els administradors del grup de Fotos antigues de Quatretonda és impagable.
Sabem que ho feu amb pocs mitjans, llevant-vos temps d’altres quefers o d’altres «hobbys» i que el sou que teniu per fer aquesta feina, és més per passar-ho bé que per traure unes «pessetes» per anar pagant la llum.
En cap moment es critica la vostra feina, és més, si no fora per vosaltres, aquestos carnets haurien sigut destruits. A qui sí que se li pega una tirada d’orella és a aquells que no han sabut conservar-ho on tocava. És curiós que aquests carnets anaren a ser tirats al fem.
No és la primera vegada que s’arrepleguen documents que, possiblement no tinguen molt de valor històric, però que sí que són una part, encara que xicoteta, de la nostra història.
Nosaltres vam trobar un dia «el banderí» del grup de danses, i un altre dia vam veure uns expedients escolars dels anys setanta per algun lloc on no devien d’estar. No sabem que s’hauran fet, esperem que algú els haja replegat. No eren importants, però tenien dades personals i acadèmiques que no deurien d’estar rodolant per ahí.
Endavant amb eixa tasca tan gratificant que feu i a vore si les autoritats competents posen un poc de la seua part i no trobem més documents on no els devem trobar.
Si aquests documents han tornat als seus amos em sembla correcte, sempre molt millor que no a l’abocador; del seu valor històric no puc parlar-ne sense un coneixement exacte del conjunt, com desconeixia si se’n conservaven moltes o poques, totes ja sabia que no pel que has manifestat, igual com has comentat el seu estat de conservació divers, però de vegades, moltes vegades, les coses tenen un valor històric més ric del que no ens pensem i on u veu una dada altre veu una idea, per exemple. Evidentment que el valor creix exponencialment si una col.lecció és o s’hi troba el més completa possible, també sabem que tot no s’hi pot conservar, ara que seran els tècnics arxivers o documentalistes qui informen al respecte, d’aquesta tècnica crec que en diuen “exporgar”.
Si com dius n’hi ha tres-cents i escaig carnets de la Pes, crec que és una mostra bastant significativa, o almenys és el que n’hi ha, i si a més el treball d’escanejar està fet i l’oferixes planer jo diria que interessa de totes passades -sense entrar en si el seu valor històric és molt o poc- que hi haguera una còpia digital onseulla, ja siga biblioteca, arxiu municipal o arxiu de la Piscina (sense ironies eh!), per exemple. Altrament, la targeta per mi mostrada ha de ser d’aquesta col.lecció, concretament la de mon tio Vicent el Pilotero, si l’he captada de qualque altre lloc ha estat sense adonar-me’n, però jo pense que basquejava per FAdQ.
Lògicament, la comparació, ni que fóra irònica no només seria exagerada, sinó molt injusta, i ho explique, almenys tracte d’explicar-ho al meu escrit, ni qualitativament ni quantitativa s’hi pot comparar, i perquè la faig aleshores? Ja sé que no puc pretendre encendre el llumí i després anar-me’n, però potser a banda de qüestions “literàries” i/o oportunistes (que també sóc pretensiós jo!), si n’hi ha cap crítica aquesta ha de ser constructiva, hem de valorar el patrimoni en la seua totalitat i no només el monumental, som transmissors de tot un patrimoni cultural que hem de llegar el més complet possible, tant s’hi val que parlem de papers, de la llengua o del medi natural, i tot, ja ho hem dit, tot no s’hi pot salvar; si n’hi ha cap crítica doncs, aquesta seria la d’un altre fracàs social, anecdòtic si voleu, del qual jo també en tinc part. No cal ni dir-ho que a la vora també n’hi ha d’èxits, “i a las pruebas me remito”.
Per acabar, si buscar, aportar i escanejar fotografies ja és una feinada, etiquetar-les és una altra, i no menor, “etiquetar”, nogensmenys, incrementa i complementa el seu valor, lògicament si es pot (i et conte una anècdota que ve al cas, repassant-li algunes fotos a una persona major, perquè aquesta pàgina es recomanable visitar-la amb els pares, dic, que per moments quasi que m’escridassava perquè jo no passava el ratolí per damunt d’aquelles persones que no recordava o no reconeixia, per tal que eixiren els seus noms). D’ací que siga d’agrair també l’esforç d’aquells que il.luminen en allò que saben, poden i volen les cares d’aquests documents, del nostre passat individual i col.lectiu, històric i sentimental. El meu agraïment públic.
Salutacions corals
Rosa,
Tan certa és la cosa que dius com que repassant les fotografies d’aquests documents u quasi se sent transportat a l’1 de novembre, passejant els carrers del fossar i recordant aquells amb qui un dia has caminat. Sí, i també n’hi de joves que quasi no reconeixes, però aquest és un altre sentiment, una altra cara potser.
Al respecte m’agrada de recordar sempre aquella frase que Blasco Ibáñez ens va deixar esculpida en la seua novel.la La Catedral: “España es el país que más habla de sus monumentos pero en él hasta las ruinas están arruinadas”. Tal qual, tan diferents, tan iguals, encara que no m’ho agarreu al peu de la lletra que han passat cent anys i ha plogut molt d’ençà.
Hale, que estigueu tots bons!
benavent