QUE U NO SE’N BAIXA DEL BURRO TAN AÏNES!
QUE U NO SE’N BAIXA DEL BURRO TAN AÏNES!
Doncs ací ho tenen, de nou la redona de la Cooperativa, la del Fanalot, que ja no és tal d’uns dies cap ací. La cosa va pintar així quan en jornades passades cercant qualque cosa, que a les postres no trobàrem, ens empescàrem d’aquest retall del diari; de mostra s’hi quedàrem davant el recordatori d’aquell espant, però no obstant això vam creure que més valia vergonya a la cara que mal en lo cor, que no podíem privar QD, ni els seus inestimables lectors, del coneixement d’aquesta endreça periodística.
Ja veu senyor director que quan demanem més “carinyo” –que en l’argot futbolístic vol dir més salari- no parlem foradat, que no és per ser millor que ningú altre, ben cert, sinó per l’experiència, perquè ja tenim molts solcs oberts, ferides també, en aquest camp de la informació com podeu comprovar. No obstant això, ara i adés, continuem fent-ho igual de mal.
Com veieu amb les sigles R.B., tal com signen els periodistes de debò quan publiquen més d’un text en la mateixa pàgina, ací em teniu fent de corresponsal del Levante, que tampoc és que ho forem, esborrallant una crònica sobre la millora de l’accés oest a la nostra vila, protagonista la Redona. Un text que no responia, o no del tot, al que ha de ser tipològicament una notícia, és a dir, únicament el relat dels fets, no debades inclou valoracions i sensacions personals. Ara que tampoc seria el primer que barreja la informació i l’opinió, però el cas és que allò només havia de ser informació.
D’altre cantó poques aspiracions teníem considerant que mai no redactaríem la típica crònica de “Con gran brillantez se celebró el passado domingo la fiesta de los niños y niñas de este pueblo que recibían por primer vez el pan de los ángeles”, tan del gust dels seixantes, ni molt menys aquelles altres referides a fets que per més que tingueren un marcat interés i un públic ample en tocant allò de l’alarma social, més valia que s’hi quedaren entre les sis parets del campanar, cosa que va ocórrer més promte que tard, quan per aquella època hi hagué una espècie d’intoxicació o fet semblant que provocà l’ingrés hospitalari d’algun infant, de manera que restàrem sense badar boca. Poca collita aconseguiríem sense posar els peus en aiguamolls semblants a d’aquestos.
Però si llegiu l’article comprovareu que és per a posar-lo en la galeria dels horrors o, tocar les “xanxines”, com millor estimeu, puix que no va i la publicació fa referència al “montón de chatarra” que presentava la dita obra, i això quan tot just l’acabaven d’estrenar, valga’m Déu, tot un contrasentit i una antítesi! Motius tenia algú de rebotar-se’m. L’explicació, la culpa o la disculpa si es pot dir així, era redactar-ho en llengua pròpia utilitzant la paraula “ferralla”, ja sé que literalment és “chatarra”, però no era aquest el nostre sentit, metafòricament ferralla també significava anar carregats de menuts, de monedes, de “metralla”. I aquella va ser la nostra primera sensació, la de veure tot un bosc de senyals de trànsit, duplicades, les pròpies de la redona i les d’aproximació, i al meu parer de mesures exagerades, considerant que és tracta d’un tram de carretera urbana i no d’una autovia, que avui encara mire i no acabe de veure el totxo de cartell –ara més menut a resultes de la casquinyolada que li va fotre algun camió- que col.locaren davant de la casa dels Cèntims, però si tapa la façana segons com mires, redell! Sent que només hi conté el nom de dos pobles i el traç esquemàtic de la redona. Les vendran per metres o al pes, dic jo.
I si vos ha semblat curiós açò referit espereu que vos faça saber com va acabar el repartiment de capolls en un d’aquests actes que amb motiu del dia del llibre se celebraria per aquells anys, exactament això, “capullos”! No, no, vosaltres, no, la traducció, no fotem ara, Pau i Amor en aquestes dates, oi… No, tampoc usem totalment de la mateixa manera fotre que “joder”, que les llengües són el reflex del viure d’un poble, i perdre o canviar de llengua no és com comprar-se una TV nova, no.
Aleshores, senyor director “visto lo visto”, despullat i mostrades públicament algunes de les meues misèries, sent jo persona raonable, tal volta fóra millor que deixàrem l’assumpte de l’augment de la meua setmanada per a més endavant, per a l’any que ve si més no!
Salutacions corals
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Les informacions que ens donava el periodista amb valoracions i sensacions personals queden bé. És un relat d’allò que va passar fa una vintena d’anys.
El que més m’ha agradat d’aquella crònica és allò que diu:» Traslado de la carretera. Un rumor insistenete es el hace referencia al traslado de la carretera… »
Diu que ,»esta obra no se harà, si nada cambia, antes de una década larga..» I ja anem per la segona década.
Jo he vist a Llutxent un projecte per traure la carretera fora del poble i enllaçar-la amb l’autovia de l’Olleria-Gandia, que data d’abans de guanyar les municipals el PP a eixe municipi.Encara no l’han comenaçat. Sí que es va fer la rotonda de Jeanet, que estava inclosa al projecte, però ahí es va parar la cosa. Quan la vorem acabada? Segurament quan acaben la de Quatretonda, i quan acaben els polígons industrials, que per altra banda, no sé per a què en volien tants, quan acaben el mini-aeroport de la Vall d’Albaida-La Safor…»Maedéu, quanta despessa i quant de malbaratament hi ha hagut en tots els llocs!!!
Ara supose que ens quedarem amb la mini-carretera sense voral que tenim, i moltes gràcies si quan es fa un «clot» tenen a bé arreglar-lo.