QUERIDOS REYES MAGOS DE ORIENTE…
QUERIDOS REYES MAGOS DE ORIENTE:
I ara què mana la tradició? Què voleu que us diga?
Pos no sé!
Les bones persones que hi ha per aquest món ja us han demanat totes aquelles coses de les que està òrfena nostra societat i, què puc afegir-ne jo? Si ells ho saben dir tan re bé que seria repetir-me, i els lectors, i vosaltres principalment, teniu un cabàs de faena i el que és llegir, llegir, n’haureu emprat moltes hores allà a l’Orient, si bé he de dir-vos que la tropa sembla que no té temps per a dedicar uns ratets a eixa bona costum de ficar: «la m con la a: ma, la p con la e: pe, la j con la o: jo, la s con la i: si, la t con la u: tu…, i poc més.
Als que no tenen costum de fer-ho voldria dir-los que no fa falta emetre cap tipus de so amb la boca, que poden obrir un paper, o diari, o revista del cuore, o un llibre —a primeries que no siga massa gros perquè després d’uns minuts tens dolor al braços i couen els ulls—, i continue comentant: ahí on estan gravades eixes coses que s’anomenen lletres i anar seguint, des de la part esquerre, i a poc a poc, cap a la banda dreta de la línea que formen eixes figuretes o ninotets que hi en veuran i sabran, si ho fan com cal, el que diuen altres éssers que també van vivint al seu costat i sembla que no se n’adonen que existeixen i que potser amb les coses que fiquen per escrit els ajudaria una mica a entendre’ns millor.
He llegit en un periòdic de la capital —del Regne, País o Regió— que açò del mal vici de la lectura no funciona com caldria, sé que els escrividors diariencs ho fan amb bona voluntat, són bons xics benvolguts Reixos, no heu de fer-los gens de cas, allí on ho he vist i llegit també comentaven que una xica que ix en televisió n’ha escrit una d’eixes coses de l’assumpte del llibre —veieu descreguts com la Belén sabia escriure també? —, i en porta venuts quasi cent mil exemplars, açò vol dir que la gent, quan els parlen d’un assumpte important, la grey, que diria el savi, sap què comprar, i tot això malgrat el maleït IVA tan alt com aquestos regidors de la cosa publica ens l’han ficat.
Recordeu que al Quixot se li va assecar el cervell per fer-ho tant…, això de llegir, eh?
Majestats: només us demane que no tinga que demanar-vos res perquè: no penseu que si es compleix aquest desig seré l’home més feliç del món?
I també que aneu molt en cuidao la nit del cinc al sis de gener perquè n’hi ha massa tràfec pels carrers i amb vostra vestimenta podeu tindre més d’un susto.
I per l’amor de Déu:
ALS MENUTS NO ES LLEVEU MAI LA IL·LUSIÓ I PORTEU-LOS ALLÒ QUE VOS DEMANEN… O EL QUE ES PUGA NOMÉS… VAL ?
Una cosa sí que vull dir-vos de manera personal ara que no va a llegir-nos ningú:
NO FEU CAS A LES MODES ALIENES… VOSALTRES SEMPRE ESTAREU EN EL NOSTRE COR !
Salvador Alberola
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Queridos reyes…vosaltres que sou poderosos. Us demane trellat. Una mica meyns d’hipocresia al meu entorn. Una mica d’empatia als carguillos del món. LLum, molta llum. I el més important . El miracle d’una vera regeneració.
Salut.Innocència bova us demane per a mi. Y vivir para ver ! Para ver lo que nos espera y depara el destino.
Pos no demanes tu poc !
Seràs profitos ?
m, Ai si els Reis Mags de l’Orient foren veritablement tan màgics i aconseguiren que la gent llegira!!!!!
Als mestres se’ns facilitaria molt la feina. Un xiquet que veu llegir els seus pares serà un futur bon lector. Però com no ho veuen, doncs hem de fer molta feina…plans de foment de la lectura, pla de millora de llengua, pla de millora de comprensió lectora, pla de millora de la millora de millorar la lectura… Ui, si solament els pares els llegiren un conte per la nit, dia a dia, quant que guanyariem!
Jo em sume a la petició de Salva, a vore si com més siguem, més cas ens facen.
Doncs jo també vull fer posa ací, i fins i tot vos tiraré uns versets, populars sí, que p’això, com dia la gallina, estem en Nadal, diuen així:
…
Tira Quico la persiana
i lleva les hipoteques.
Senyor meu Totpoderós
dóna’m salut i pessetes
De manera que jo no rebliré de comandes los senyors Reis de l’Orient, si de cas, només aquestes dues cosetes: “Salut i pessetes”
Au va, i salut que vinga p’a tots també que estem en Nadal.
«Queridos Reyes Magos….». Jo tinc un hàbit desde xicoteta , i m’agrada, llegint l’article de Salvador , adonar-me conte què bona costum és….Si, efectivament, estic parlant de l’hàbit de llegir. En la meua carta als reis d’orient solía afegir un llibre (encara ho faig). I tendrieu que vore la cara que ficava al vore-lo
Però , avui en día, les noves generacions no valoren un llibre com a regal. Ah no!! Un llibre no..quina pèrdua de temps.. Ha de ser un video joc, «aixó sí que mola». L’altre día parlava en una jove que em deia que llegir era perdre el temps…. Mare meua! Pero que em dius!! Si es una activitat enriquidora i relaxant.
Ay, si. Les mestres ja podem fer plan lectors perquè tal i com pinta la cosa almenys, ficarem el nostre gra d’arena per retomar tan bonic hàbit i per formar futurs lectors.
Be, aprofite en este día, per a desitjar-vos que els d’orient vos hagen portat allò que volieu. A mi, per la meua part, si ho han fet (llibre incluit).
Queridos Reyes Magos ( o el que és paregut…queridos políticos de todas las razas, sexos y edades) apartant-me un poc de la carta de Salva, voldria demanar-los una coseta que ja els havia demanat i que algun altre lector inclús va fer un article. Seria possible inventar una norma, d’eixes que inventen tantes vegades , per a que les persones incíviques que tenen gossos, que no són totes les que en tenen però sí que en són prou, tingueren la decència de no soltar els seus benvolguts animalets davant de les cases d’altres veïns per a que facen les seues necessitats?
Mira que vivim en un poble que a 2 minuts i 23 segons de qualsevol casa es disposa ja d’un camp gran on els gossos poden fer el que vulguen. Però no. Es més agradable fer-ho en la casa del veí. I veritablement estic cansada d’agranar excrements canins. No tinc per què embrutar la meua granera ni entrar-me’ls dins de casa.
Aquestos temes de l’escatologia són delicats i he deduït, després de sensates i llargues meditacions, que els Reis de l’Orient no volen ficar-se dins d’eixa història sense cap ni centener, perquè tindrien tanta faena o més que amb l’assumpte de repartir joguets als xiquets. És inútil, no hem de destorbar-los amb assumptes tan nimis, t’ho dic açò ara que ningú està oint-nos.
La pàssia d’anar repartint eixos presents tan desagradables sembla que no és només patrimoni dels teus conciutadans, et diré: al meu carrer d’aquest poble quasi castellà i en una casa enfront de la meua, tenien una gosa (de pastor alemany) que l’ama m’assegurava tot i per tot que les pandocaes que tots els dies em trobava a la porta del garatge, o de l’entrada principal de la meua vivenda, no era un obsequi de l’animal (l’irracional clar).
Morí ja fa uns mesos la gosa i, mira tu, s’acabaren les pandocaes.
Però «qué poco dura la dicha en la casa del pobre», des de un mes ençà estic trobant unes “rosquilletes” menudes i marrons al mateix lloc on es dipositaven les de “l’alemanya”. Com sóc un innocent, i crec fermament amb les paraules d’una veïna, estic ben segur que no són fruit del cadell que acaben de portar a sa casa.
Tanmateix, i fent un acte de resignació, em console sabent que quan la meua filla estigué “d’Erasmus” a Paris de la France, em contà que més de tres i més de quatre vegades, en tornar de nit a casa es va endur dins dels solcs de la sola de les sabatilles el mateix producte escatològic del qual estem parlant.
Veus Rosa? Com diuen en castellà: «mal de muchos consuelo de tontos»…, si bé no volguera…
Salutacions,
Salva
PS — Segona accepció de la paraula ESCATOLOGIA segons el diccionari: Tractat o estudi dels excrements.
Aquest problema escatològic és irresoluble. Res es pot fer. Els detritus no els volem cap persona. Els cans han de viure. Els amos dels cans, també. I les merderoles quan més lluny de casa, millor. I malgrat els esforços d’impartir «EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA» en centres educatius…cada vegada hi ha menys d’educació. Per què serà?
Sr. Salva.
Puc arribar a entendre, encara que em costa molt, el que passa o passava a París, però que passe al seu poble o al meu on hi ha camp, que a molt lluny estar està a minut i quaranta segons de la casa més allunyà…no té nom.
Si eduquem els nostres fills i alumnes per a no fer a altres el que no els agradaria que els feren a ells, possiblement d’ací una dècada o dues, ja tindrem la gent preparada per tindre estos animalets sense molestar ni deixar «regalets» davant de la casa del veí.
Ah! I no sé si donar-li l’enhorabona pel cadellet de la seua veïna perquè no sé si es farà molt gran, però del que sí que n’estic segura, perquè jo crec en la bondat de l’ésser humà, és que les rosquilletes que es troba davant de sa casa, si la dona diu que no són del seu cadellet, serà que no ho són. Per moltes coincidències que es vegen. Total…blanco y en botella: leche.
I sí. La cosa no te remei. Ni que lo mires al derecho, ni que lo mires al revés.