ABANS…TANT ! ARA…QUANT !

ABANS…TANT !   ARA…QUANT !

 ABANS… TANT!

ARA… QUANT!

 Açò que ara vos relataré li va passar a qui subscriu farà pel cap baix dues dècades, uns fets talment ben vers que si de cas algun detall menudell ha quedat mascarat és degut al temps transcorregut des d’aleshores. És clar que parlem de “les rebaixes”.

 El cas és que ens trobaríem en les agonies d’un any qualsevol dels norantes quan a un servidor se li va ocórrer mercar-se un capritx, una novetat tecnològica, nogensmenys que una ràdio, millor dit “un arradiet” modern, de disseny, sense altaveus ni antenes, eFaeMa, estereofònic, de mesures lil.liputenques per a l’època ja que no superaria les d’una mistera, i amb un preu també bufó, 8000 pessetoles duro dalt o duro baix. Era tot una meravella que et cabia a qualque lloc i se sentia cosa de no dir, no debades parlem d’un aparell de la coneguda casa “Aiua” (i no sé si ací podem dir marques, senyor director).

 El vaig comprar pel mes de novembre o primers dies de desembre d’una coneguda botiga d’electrodomèstics de la capital de la Costera, i com sol passar d’habitud més prompte que tard arribaren les conegudes rebaixes, de manera que ja em tens un dia abocat als aparadors d’aquella coneguda botiga, que em venia de pas d’anada i tornada del treball, mirant tot el d’allò d’andròmines electròniques per allí mostrades quan de sobte la mirada se’m va quedar enganxada a d’aquell “arradiet”, igualet que el meu i amb el consegüent rètol de: rebaixes.

 –Valga’m Déu vaig dir-me sense ni llegir l’etiquetatge, el que m’haguera pogut estalviar jo d’haver-la comprat només uns quants dies després, rebaixat! Ni se m’havia ocorregut de pensar-hi! Però no, encara no havia iniciat el posat de panou que creia que se’m quedaria en comprovar el nou preu, de seguida la meua ànima s’hi va tranquil.litzar per passar tot seguit a valorar el tast moral d’aquell que havia manat “vendre” aquell enganyabovos de rebaixa, no debades l’etiqueta aquella resava: “Abans, 9000 pts. Ara, 8000pts”. Vaja, que si val un milió de pessetes també l’haguera pogut comprar en les rebaixes, almenys en aquella botiga. De colp l’havien encarit en 1000 pts. per a tot seguit fer una graciosa rebaixa per la mateixa quantitat. Molt simple, jo content (no havia fet el badoc), i el possible nou comprador devanit.

 La veritat és que sempre m’havia preguntat com funcionava allò de les rebaixes, més concretament com sabies què valia un determinat producte abans de rebaixar-lo. Així que des del succés aquest quan algú se m’acosta tot cofoi amb aquell “avemaria” de: “Veus, açò abans costava tant i ara… què et pareix?” Jo me n’alegre, però no puc deixar de recordar-me’n de la meua radiet.

 Què com va acabar la protagonista direu? Mal, molt mal! I no perquè fóra un mal aparell, no, què va, més aïnes tot el contrari, però amb la cordonera dels auriculars que duia, llarga com un dia sense pa, com s’estilava de fer els cables a d’altres èpoques, era una bona enganxifa per a les rames i branques o qualque altra cosa que pillares vora teu, o mateixa quan et treies la roba, de manera que de jassinades va anar ben servit aquell “Aiua” tan preuat, sempre per terra, tant que acabà petejant més que els piturros de la serra. Ja vos dic.

 Salutacions corals

 benavent

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

1 comentario

  1. Rosa Mahiques

    Un bon relat per corroborar que a aquest país hem estat, som i serem «Lazarillos».
    Sempre intentant vore d’on podem traure unes pessetes o eurets que no ens costen suar. I per a poder fer això hem d’enganyar als clients, a les autoritats, als amics…I ells fan el mateix amb nosaltres, igual que feien Lazaro i el cec.
    Podrem tindre, algun dia, la sensació de que no ens estan enganyant?

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES