REMEIS CASOLANS PERQUÈ UNA CRISI NO T’AFECTE

REMEIS CASOLANS PERQUÈ UNA CRISI NO T’AFECTE.

És que no ho acabe d’entendre, redell! Amb lo fàcil que és tindre una economia sanejada per estar preparats sempre quan arriba una crisi com la que diuen els mitjans de comunicació que hem patit…, i és que ja se sap que aquestos en tal de vendre i tindre audiència són tan atrevits que d’una formiga fan un elefant i clar, nosaltres, pobres ignorants bocabadats engolim tot el que veiem i llegim com si d’un dogma de fe es tractara.

Ja m’he tornat a enrotllar i no sé on estava i què volia dir-vos!

Ah! Sí:

Per a no estar sempre amb l’aigua al coll i tindre una saludable butxaca us fique algunes opcions o remeis casolans dels de tota la vida:

1.    Els que tinguen fe que pengen un sant Pancracio  al darrere de la porta d’entrada a sa casa, no mai a la cuina ni a les cambres on dorm la gent.

2.    Anar-se’n d’anacoreta més allà del Matar, com a mínim —açò del Matar és només un exemple cartogràfic—, i contar el nombre d’estreles que hi ha al cel, si bé només la nit que estiga ras i la llum de la Lluna no us destorbe.

3.    A les zero hores del dia de Sant Joan —hores de sol, sí, les de quan estàvem en temps normal com diria ma uela Maiteresa la Redonda—, i deixar caure la clara i el rovell d’un ou sencer dins d’un plat pla, no d’aquells fondos on s’escudella l’arròs, i esperar a veure quina figura forma eixa matèria: si és com una caravel·la vol dir-ne que l’assumpte va bé, però si l’ou està quiet i passant les hores no mostra ninguna figura, aclameu-se  a algun sant al que li tingueu  devoció perquè açò no marxa. Ah! l’ou no ha d’estar fecundat.

4.    En un perol dels de sempre, eixos de ceràmica, i al foc de la llar —ni foguer de vitroceràmica, ni de gas, ni elèctric, ni el Practic antic de gas-oil, ni tan sols de carbó—  hi poseu a bullir: dues rametes de baladre, uns quants brots de raïmet de pastor, tres alls tendres, una tomaca de pera, dos cigrons de collita pròpia i una micoteta de rabo de gat. Ho deixeu tres hores i quan quasi estiga socarrat i no quede gens d’aigua, ho tragueu al corral i si teniu femer ho reballeu a la part més alta d’aquest, si no en teniu el problema és vostre.

5.    Abans de pensar en estudiar i ficar-se a treballar és molt saludable apuntar-se a un partit polític dels que manen. Si tens esperit d’escolà d’amén, segueixes sense rexistar les consignes i directrius de tot l’ideari —tens que llegir-lo almenys una vegada en la vida—, t’apunten en una llista electoral per a les Corts Autonòmiques, Corts Nacionals, Senat o Parlament Europeu i tens la xamba d’eixir elegit, no fa falta que t’apures que et passarà com a Amparito la filla del mestre… No parlem ací de que sigues Ministre o President del Govern o de l’Autonomia, perquè seria fer-vos les dents massa llargues.

6.    De passar a la vida monàstica no vull parlar perquè ara diuen que la cosa està de capa caiguda, no sé si més endavant…

Sé segur que no haureu acabat de llegir tanta bovada junta, si així ho heu fet és que encara us queda una mica de trellat i no com a mi que l’edat està assecant-me les neurones.

PERÒ ÉS QUE VEIG QUE ACÍ, A quatretondadigital.es,  ES QUEIXEU DE TOT… MECAGUEN DENA!

Feu bondat.

Salva

PS — Haureu vist que DENA l’he ficat sense accent perquè sóc molt respectuós.

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.