S’ACABA UN CICLE I COMENÇA UN ALTRE NOU
S’ACABA UN CICLE I COMENÇA UN ALTRE NOU.
Estan dient els mitjans de comunicació sense cap de mirament, a burrobarra, que s’acaba un cicle i un altre nou comença, i no és que arribe un profeta amb una nova religió, no senyor, el que ens passa és que tot s’ha fet vell, que l’escala de valors que hem tingut fins ara no aprofita, que s’ha de derrocar tot com ho feren amb el mur de Berlin, o les muralles de València perquè entraren els aires de la mar i s’endugueren tanta contaminació que hi n’havia, i hem de tornar a crear una nova societat.
Uns volen constituir partits o associacions a la dreta, altres a l’esquerra i afortunadament per a tots nosaltres, tots, però que tots, tenen garantida la solució als mals sempiterns d’aquesta Iberia, Hispania, Sefarad, Bilad al Ándalus o com cadascú de vosaltres li vinga bé anomenar-la, que jo no vull lios.
Si voleu hui donaré uns consells que potser ajuden a aquells fundadors perquè puguen ser inclosos en els seus idearis programàtics.
Començaré en dir: si les dones no treballaren fora de casa, diuen els sabuts, que el «paro» s’acabaria en un bufit.
Veureu:
Ments pensants i molt doctes de la postguerra ja estudiaren el paper de les fèmines en la societat i arribaren a concloure que a les dones els falta intel·ligència i capacitat creadora i que aquestes aptituds foren insuflades només en la ment dels homes i que les pobres encara en fan prou interpretant el que els mascles volen i els manen.
Que el sentit fonamental de la dona és ser un complement del home. No debades Eva va eixir de la costella d’Adam i per la qual cosa té que estar-li agraïda in secula seculorum, amén.
Que qualsevol femella seguint els valors sempiterns, els de tota la vida, té que estar desitjant que el seu únic futur siga arribar a ser mare i esposa bona i submisa. Si està treballant fora de casa: com ho podrà aconseguir? Eh?
Aquestes ensenyances venen d’antic i no me les he inventat, no. Corre per les mans dels informats un opuscle que va veure la llum farà ara cinquanta-sis anys que es va dedicar a detallar i resumir uns punts fonamentals per a la preparació al matrimoni de les novies i xiques fadrines i que entre altres perles diu:
a) Tenle preparada una comida deliciosa cuando él llegue del trabajo.
b) Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos.
c) Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti.
d) Recuerda que es el amo de la casa.
e) Si tu marido sugiere la unión carnal entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la tuya y cuando se alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar y no olvides nunca que si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes.
N’hi ha més, però com és la primera lliçó del llibre ja en teniu prou.
Tanmateix vull que tots els que esteu pensant en crear nous partits polítics o associacions heu de tindre en compte aquestes reflexions i està ben clar que si volíeu admetre dones tindreu que anar amb molt de tiento perquè es poden rebotar.
Una vegada que vaig estar a Bilbao en una reunió de treball em varen convidar a sopar en un TXOKO i en veure que només eren homes els que hi n’havien, i ells cuinaven i tot, innocent de mi vaig preguntar:
—¿Y las mujeres no pertenecen a este tipo de sociedades?
—No, solamente los hombres. Ellas tienen prohibido entrar al local excepto el día del santo patrón.
—¿Y quién limpiará esto mañana?
—Hombre, por supuesto dos chicas que hemos contratado.
—¡Vale tío!
I em varen mirar amb una cara…, però després vaig pensar: tranquil que tampoc aquestos entenen les nostres mascletaes ni que cremem les falles.
En tornar a l’hotel vaig intentar adormir-me però prou malament perquè és que el menjar estava tan bo que me’n vaig passar uns quants pobles i com no hi tenia bicarbonat, ni aleshores l’Almax l’havien inventat, allí em tingueres tota la nit sense pegar ull.
Ah! Els partits consolidats, i amb solera, de segur que aquest assumpte el tenen més clar que un ull de peix.
Que em disculpen!
Au!
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Ah pues!!!
» si les dones no treballaren fora de casa, diuen els sabuts, que el «paro» s’acabaria en un bufit.» I ben cert que és.
De moment la part de la població activa que busca estar ocupada baixaria almenys un 50%.
Per altra banda se’ns solucionaria el problema de què fer amb els menuts i els iaios, ja que tindriem cuidadores i a més a més sense que ens costara un euro.
Si a tot açò li afegim uns punts fonamentals per a la preparació al matrimoni de les novies i xiques fadrines…jo voldria haver nascut del sexe masculí.
(Ironia.Fin de la cita)