PETROLI LOW COST

PETROLI LOW COST

PETROLI  LOW COST

 Sempre m’han “sentat” com un mal de queixal aquelles gasolineres del “Sírvase usted mismo”, més encara quan en alguna ocasió m’he quedat allí, palplantat com un estaquirot vora el “sortidor” tot pensant que el senyor que estava servint el cotxe del costat no era altra cosa que el “gasolinero”, i no, que de sobte aquell se’n pujava a l’auto i se’n sortia per on havia vingut mentre que el senyor, aquest sí, el senyor del petroli estava allà dins del seu “market” amb tot el d’allò dels pastissos i de les revistes. Vaja, que són aquestes benzineres un dels meus flegmons en el viatges de cotxe.

 Així que vos dic que més d’una vegada, i si és que el cotxe no tenia un apretó fort, “sampava” la drecera i marxava tal qual havia entrat sense parar ni servir-me’n una gota, a la recerca d’una altra més “amable”, que dic jo que tals estacions ja podrien avisar fora de quina mena de servici hi donen. I el malhumor augmentava, convertint-se més aïnes en ràbia de pensar que els preus de la gasolina no per això eren més baixos a d’aquells llocs, no, que aleshores sí que ho podria entendre, com sí que ho comprenia quan el fet responia a motius de seguretat, vull dir, quan t’hi atures després de mitjanit i te n’has d’encomanar a l’operari que s’està dins de la garita.

 Ara però la cosa és diferent, ara estan instal.lant-se aquelles estacions dites “low cost”, que vol dir això, “low cost”, que aquestes bé que s’ho anuncien de lluny com jo demanava, i no sé què fer, la veritat, bé, sí que ho sé, no vaig i punt, que una vegada he carregat i ja no he tornat més, que massa bé veig que aquella dona que m’ensenyava com m’havia de manejar per assortir-me’n i pagar la meua consumició a hores d’ara ja no hi treballa, tu i les màquines sols, que no dic jo que et sents com un Quijano qualsevol però ja et val. És a dir que tres, quatre… sis cèntims, molt importants sí, no debades ens han ensenyat a estalviar, a mirar la pesseta, a buscar, a comparar… tenen conseqüències directes, personals i familiars importants, i això no lleva perquè en aquestos temps qualsevol rebaixa no és poca cosa en certs i altres molts casos.

 Així és que deixant a banda situacions personals em plantege si compensa fer ús d’aquelles empreses que a canvi d’uns cèntims acabaran traslladant els treballadors a les oficines de l’atur, això i poder saludar el “gasolinero”, i no preocupar-te de saber quina mànega és, de si poses la plus, l’òptima o l’star, o no preocupar-te de buscar les manyoples de plàstic, d’embafar-te d’una més que olorosa benzina, de saber si és el quatre o el tres, de…que no sé si paga la pena, ja vos dic, per les persones.

 Perquè, i em demane, darrere d’açò què vindrà? I me’n recorde d’aquell que no s’hi movia pels demés perquè en res li anava la cosa, però quan vingueren per ell tampoc quedava ningú que se’n poguera solidaritzar.

 Ah! I sort encara d’aquells temps ja passats en què quan la llum “se n’anava” el gasolinero agarrava la “manivela” i, agimponat, vinga de donar-li voltes al d’allò per omplir-te el depòsit, que més d’un treballador del poble se’n recordarà avui.

 Cabòries!

 

Benavent

3 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Una anècdota tinc de fa ja uns quants anys (prou, per cert) en un viatge per terres del nord en un estiu que va ser una mica fresquet.
    Anavem per una carretera buscant la gasolinera que pogués donar de menjar al cotxe. A la maleta li havia posat al sr. director, uns pantalons vaquers per si de cas feia «frescoreta» i la resta de roba era tota per passar l’estiu a terres secanes com la nostra i no a les nortenyes, que són més fresquetes.
    Veiem la senyal que ens indicava on podiem «repostar» i allà que vam anar. Vam baixar i vam esperar… Cap ànima caritativa venia a vore que voliem. Vam anar a preguntar i ens van dir que era «Autoservicio», cosa que no haviem vist des de Quatretonda fins on estavem en eixe moment.
    No sé si va ser defecte de la mànega o dels que van posar la gasolina, però als dos cotxes als quals ens vam autoservir se’ns va eixir el gas-oil com si fos un sortidor i els dos artistes van quedar mullats de dalt a baix.
    La resta del viatge el vaig passar intentant llevar l’olor tan fort de la benzina, però va ser tasca inútil. A la fi, els pantalons van anar al contenidor del reciclatge.

  2. vicent marin

    Tot perfecte Rosa,és el que per desgràcia ja, els únics culpables som mosatros per anar, i jo crec que correc prou i veig món, parle amb mollta gent,i et puc assegurar Rosa que el 99 per cent, no fa el que predica,només que mira la manera de fer el mal i estic comprovant-ho dia a dia;sense anar mes lluny ahir després que pasareu per la «parà»,que per cert,sou una familia espectacular,va vindre una dona,per no dir el que pense,i per 10 cèntims em va fer sentir mal tot el dia,per 10 cèntims de algo de qualitat, n’hi ha moltta gent pel món,que vegem i creguem que són bons,i només es dediquen a vore com ho fan per amargar al veí,pobra gent, estan buits d’ànima i espirit, és desagradable Rosa,per un cèntim venen l’ànima y es senten superiors,serà això digne de llàstima!com no viuen…. no volen que els demes visquen.Desagradable.

  3. benavent

    No vull ni pensar, Rosa, com aniríeu de perfumats, ara que al preu que va el caldo una escorregudeta abans de llançar-lo haguera estat una possibilitat, quan davallara el nivell del depòsit, vull dir. Altrament pense que en un material de característiques tan especials com és aquest, que ja ni una botella de refresc, d’aquelles de plàstic, pots omplir-te, tal volta l’autoabastiment no s’adiu.

    Vicent, el mercat, la plaça en sentit metafòric i ampli, és un bon lloc per conéixer la gent, jo mateixa recorde també una anècdota d’aquelles que tampoc pots contar el seu protagonista; anava cap al Bou, matinet, una parada mirant el carrer sant Josep, una clienta només i de sobte l’escena, el botiguer que tira mà a la bossa o davantal de la clienta i trau una peça de roba, unes bragues manllevades, tot recriminant-li-ho. Seguidament comença una discussió que encén més encara el botiguer, crida i li ho recrimina, em sembla que no hi havia ningú mes per la redor i jo arrapant-me a les lloses del Campanar, volia passar-ne desapercebut, ser anònim, sentia vergonya humana davant d’una cosa mai esperada.

    Però no hem de decebre’s dels humans, com la felicitat estem fets de moments, d’emocions i som capaços de matar per un no-res i de donar la vida per la mateixa cosa, de vegades una ximpleria, som capaços de sorprendre’ns per a bé i tot el contrari. Per això jo també alabe aquelles persones que mantenen una actitud i un comportament coherent s’hi troben en la situació que s’hi troben. No en conec massa, però s’hi nota, encara que mai pots dir allò que d’aquesta aigua no…

CARN I UNGLA

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES