TEMPS AL TEMPS I INTEL·LIGÈNCIA PER A DISCERNIR
Ara que tothom parla de don Adolfo em venen al cap records,vivències,moments i situacions que vaig viure i que no m’ho ha de contar ningú.Absolutament ningú. És per això que quasi que tots els que ara ixen a xuplar càmeres lloant la vida , obra i miracles d’ Adolfo Suárez em provoquen al·lèrgia urticariensis.
Sent universitari recorde les vagues,la crítica feroç i despiadada contra la política i la persona del que ara és un heroi.Ara diuen que és llegenda. Una llegenda que va saber adaptar-se als moments i circumstàncies que li tocà viure, com la resta dels mortals.
Va ser el primer president democràtic de l’actual sistema…i clar…no podíem ni albirar el que ens esperava després…fins arribar a la gran decepció-confussió en la qual ens trobem. Temps al temps i més temps…senyor que va deixant a cadascú al lloc que li pertoca.
Un home que va saber conjugar el verb dimitir a la perfecció, cosa que la casta sense pedriguí d’ara no sap ni vol. Un gran home que quan tots s’amagaven va saber plantar cara a situacions difícils. Un gran home que s’auto-immolà pel bé de l’Espanya en la qual confiava. Un gran home el qual no va arribar a ser sangonera del sistema, com la majoria dels d’ara , alguns dels quals porten més que el dictador en les branques del poder, això sí,» democràticament», amb impunitat «democràtica».
Una cosa crec que és certa : encara no he captat la corrupció rondinant el seu entorn…fet que no podem dir de la casta d’avuí.
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
NO N’HI HA RES EN AQUEST PAÍS DE MARÍA SANTÍSSIMA COM MORIR-SE.
Què de coses ha fet el mort que duen a soterrar, en tenia algunes ali-ali, se sap de bona tinta, com tots clar, però tu creus?
La comitiva xarra, i xarra, i somriu, alguns fins i tot riuen. Està animada la caterva. L’endemà ja és un altre dia. Els que acompanyaren «en el sentiment» i tots plens de seriositat han donat el condol tornen al solc. Tenen la consciència assossegada perquè han complit amb el que tocava fer, faltaria més que no fóra així posat que aquest poble és dels que més rendeix culte a la mort. A més: a la fi, com sempre es mor l’altre…
Bé. Tiraran terra al damunt de la tomba, potser que planten un arbre, i en girar el cantó, si preguntes a la xicalla —i als no tan joves— qui és aquell que està allí, no t’amoïnes si et contesten: «eixe no era el fill de…, espera que a ma uelo li vaig sentir dir alguna cosa…, però xico jo que sé…»
La burreria, la hipocresia, el fariseisme, el caïnisme, l’enveja, la traïció, l’egoisme, el cinisme, l’oblit, la incultura…, seguiran entre el poble sobirà com si foren virtuts teologals que complir…
I la vida continua…
Adolfo Suarez ha sigut un exemple per a tots. Hi ha una biografia d’ell que es diu «Puedo prometer y prometo» que a mi m’ha resultat molt interessant.
Clar, això pasa per no donar a estudiar la història moltes vegades a la gent jove.
o només una part.
D’acord en general, la distància i el temps permeten de valorar i posar les coses en el seu punt adequat, de veure millor el conjunt però jo que pense també, i només per pensar, com hagueren sigut, per exemple, aquestes manifestacions multitudinàries d’haver reeixit el colp de 23-F, i en aquesta hipòtesi qui haguera traspassat fóra el general de València, posem per cas, o aquell altre militar que aquestos dies celebrava l’aniversari d’aquella «malifeta».
A cadascú que li donen el homenatge que es mereix, a este home que va lluitar un parell d’anys per la democràcia, quan ell va estar en llocs de poder en la dictadura molts anys, doncs bé, rectificar es de savis. Aleshores que reben a proporció també aquest homenatge els que van estar durant més de 40 anys lluitant per esta democràcia i no només quan veien naufragar la dictadura.