LA CARRETERA
LA CARRETERA
Fa uns dies llegia unes lletres d’Enrique Oltra a la seua pantalla del “Facebú” sobre la nostra carretera, abans dita d’Aiora a Gandia, i que quan passa pel nostre poble rep el nom d’Avinguda, lloc en altre temps de passeig per a les famílies el diumenge de vesprada, ara però part d’aquesta via de comunicació, més concretament el tram que de Xàtiva per Vallés, Cerdà… encalçava l’antiga carretera nacional, hui autovia, ha quedat reduïda a poca cosa més que un camí rural enquitranat, mentre que la part més nostra, ara coneguda, crec, com a cv-610 de Xàtiva a Gandia la tenim com cal, dempeus, apedaçada en uns llocs, espentolada per d’altres, punts negres, corbes i traçats perillosos, cunetes suïcides, estretors urbanes… I encara sort que ens la coneguem, és el que tenim, però aquell que pot fugir, que no és indígena, ja tria unes altres alternatives que, de debò, pense no han sigut una millora massa significativa, almenys per a nosaltres.
Perquè si per anar de Xàtiva a Gandia cal fer via cap a ponent, en sentit contrari, per a trencar després envers l’Olleria, alguna cosa no ens ha anat bé, i és que per allà faran uns quants quilòmetres més, sí, però més segurs i descansats –sense pobles ni redones- i el temps bastant parell. Res direm si l’usuari de la carretera és una mola d’aquelles dites “trailers”.
I açò mateix passa si s’ha d’anar de la Pobla a Xàtiva, doncs també van ja alguns en sentit contrari, per l’Olleria, només algun minutet d’escreix a canvi d’altres avantatges ja esmentats. I Benigànim? Res vos dic quan facen la millora entre aquest poble i la Pobla del Duc, si resulta com cal serà l’enllaç natural dels nostres industriosos veïns a l’autovia, a Alacant, València, la Meseta…
També algun dia d’aquestos ens faran la variant o ronda sur de Llutxent que arrancant de la caseta dels Pardalets enllaçarà amb l’autovia, present i futura, de l’Olleria a Gandia, salvant els passejos per Llutxent i les vores de Benicolet, projecte aquest que unit al d’un macropolígon a Llutxent alguns donaven ja per fet fa dos legislatures. I no sé per anar a Xàtiva, però de segur que per traslladar-se a d’altres zones de la Vall o tirar cap a Alacant, l’eixida dels llutxentins serà cap a Gandia.
Aleshores ens quedarà per fer la nostra ronda que eixirà, supose, d’entre el pont del Xicot i el pont del barranc de les Coves per a finir a la caseta dels Pardalets. Quedarà açò i aquell tronçó de carretera dita en ans del corral Blanc que inclou l’encreuament que enllaça Benigànim, que també té la seua cosa aquest nuc. Però tal mampresa em sembla que encara tardarem en veure-la, no debades convertida aquesta via en una espècie de cul-de-sac, d’importància menor, a més de la crisi i les seues conseqüències, ja veurem per a quan. Mentre, la nostra eixida a València per on sempre, Xàtiva, camí natural, això sí després de fer trenta mil redones més les que vindran -i encara sort. L’autopista, a Xeresa o Oliva, i per a tirar cap a Alacant haurem de salvar el pont de Benigànim o el vell camí del Rosament. És el que n’hi ha.
I tot açò potser ha esdevingut a conseqüència de quina va ser l’entrada escollida a la nostra Vall per a comunicar-nos amb les terres de ponent, concretament la tria entre el pas del port de l’Olleria o el del port de Benigànim, que com sabem a les postres en resultaria guanyador el primer, decisió aquesta, dic jo, que seria cosa del Ministeri, però no crec que m’enganye massa si pense que també comptarien els interessos més particulars de poblacions com Ontinyent o Canals, unit, potser, al menor pes de la Xàtiva d’aleshores. Perquè s’imagineu l’autovia pel port de Benigànim, i salvat aquest, enfilada per l’embassament de Bellús, cercar l’antiga nacional 340 tot comunicant les industrioses Olleries, Aielos, Ontinyents i Albaides que òbviament no podien quedar-se sense. Xàtiva de nou punt neuràlgic de les comunicacions, com sempre, i per a nosaltres el camí cap a Alacant, València o Almansa, blanc i planer, també la part oriental de la Vall ens resultaria més pròxima. Evidentment, tampoc la carretera que tenim ara a Gandia seria la d’avui.
Però açò només és un romanç, la realitat és que per a nosaltres Ontinyent, la capital, allà a les quintes punyetes i lluny vages per on vages, lluny per a aquest sector dit rural i oriental, la part més pregona i oriental de la comarca, fóra de les més importants vies de comunicació, del desenvolupament urbà, industrial i de serveis més vius de la comarca. Encara que tal volta no necessitem res de tot això, que jo amb el tema de les comunicacions toque, com aquell que diu, de gotera, i el saber és ben flac, potser, això sí, una mica més de seguretat no ens aniria de sobres, com diu Enrique.
Almenys però, sempre ens quedarà la nostra carretera, no, la que penseu no, la carretera de Quatretonda a la Barraca de Macari (Nacional, 340), o a l’inrevés, dita també CV 612, a la qual ara li van a reformar el pont que sobre la via del tren s’hi troba vora l’estació de Benigànim.
benavent
PS. L’Avinguda torna a verdejar. No són aquestes palmeres les més volgudes per mi però l’amenaça del morrut no és cap broma. Més verda i empolainada per tant la 610.
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Moltes carreteres, o millor dit, projectes de carreteres, autovies i rondes veig jo per ací !.
Si solament ens feren la carretera un poc més ampla i llevaren algun «punt negre» ja em conformaria jo, ja!
Jo que per sort o desgràcia toque tots els dies 4 vegades la carretera de Quatretonda a Llutxent, me’n recorde tots els dies de les Santes mares de tots els polítics que decideixen que els meus impostos són per fer autovies a Castella-La Manxa o a Extremadura que tenen molt poc de tràfic i no són per fer les nostres comunicacions un poc més segures.
Si el nostre sistema electoral fos com el dels EEUU on es vota als futurs governants en llistes obertes i que són gent propersa als votants, ja tindriem les carreteres fetes fa moooooolt de temps.
L’altra possibilitat que trobe per a que ens facen la vida més segura és que el futur president del govern (autonòmic o estatal) siga del nostre poble i que ens visite totes les setmanes viatjant amb els seus magnifics cotxassos per estos camins de cabres, així se n’adonaran de com es trenquen les suspensions dels cotxes en els mil badens i bandas sonoras que has de passar en 4 Km. I quan veieren un trailer cara a ells per davant de la caseta dels pardalets….
Doncs, a animar i «encumbrar» a un líder local per a que arribe a ser un «gran» en València,a Madrid, a Brusel·les… i ens construïsca o millore notablement les nostres perilloses carreteretes. Una vegada complida la seua missió, honors, carrers amb el seu nom. S’ho tindrà guanyat !
I si no fa res…a demanar-li comptes…
Flatós que és u, Rosa, que ja veus què entendré jo de carreteres i rondes, així i tot l’opció del port de Benigànim no és cap ocurrència meua, no, què va, ans bé ha estat en converses de persones versades en el tema o que hi tenen relació professionalment que s’ha comentat. D’altre cantó s’hi parla de la Vall d’Albaida, de la comarca, la nostra, i a alguns no els fa el pes que parlem d’una comarca amb tres caps: Ontinyent, Gandia i Xàtiva que citara el nostre periodista Alberola, que reivindiquen la primera, com ha de ser, dic jo, però com tot en esta vida després cadascú vetla pel seu interés particular, les persones i els pobles, també en el tema de les carreteres.
Nogensmenys a la nostra Valbaida sura un fort sentiment de pertinença, la Mancomunitat funciona bé, què dic bé, molt bé si la comparem amb d’altres, i tenim l’IEVA per exemple, però en general a mi em sembla que ens beneficia allò que beneficia Xàtiva, i en qüestió de comunicacions diria que ens hem anat assolant, arraconant, continuem tenint tres caps, però cap capital clara, amb escenes com els de canvis de jutjats o d’hospital de referència que han afectat pobles de la nostra rodalia, tres caps tenim i cada cop més separats o amb les comunicacions més febles amb tots tres. Què li farem!
Després d’estar quasi 24 hores reflexionant, ja he decidit el meu vot. Ha estat una de les decisions més difícils de la meva vida.
Tota una «santa» campanya i una «beata» pre-campanya de 2 o 3 mesos en les quals han estat tots els polítics oferint-nos millores socials i ciutadanes; mesures efectives i contundents contra la corrupció, protecció de la salut i de l’educació, així com plans molt efectius per a ajudar els majors, protegir els infants, proporcionar facilitats per a que les mares puguen entrar al mercat laboral…el detall que ha fet que la meua balança s’incline cap a un o altre costat, ha sigut la firme promesa d’algun candidat de fer-nos la carretera Quatretonda-Xàtiva/ Quatretonda-Gandia «transitable». No demanem ja que la milloren, solament demanem que puguem anar a qualsevol d’aquestes poblacions, sense exposar la vida a cada segon que et trobes dins de l’infernal carretera.
Vosaltres no ho heu escoltat a tots els mitjans de comunicació? Jo sí. Però havia somiat que s’havien passat les campanyes insultant-se i dient-se masclistes, no se qué de «la herencia recibida» i més animalades d’aquest calibre.
Encara com que he despertat…i tot havia estat un malsomni!!!!
Rosa: Respecte al teu «somni vial» i als comentaris de Benavent, fa anys que vaig escriure i entregar personalment una carta als alcaldes de Quatretonda, Llutxent, Benicolet, Benigànim i de La Pobla del Duc, tots ells aleshores , menys Quatretonda, si mal no recorde, sota mandat del PP, per la qual circumstància vaig estimar doblement oportú fer-ho. Ningún d´ells em va respondre. Només David dient-me que havia transmés la meua petició als «organs competents». Li vaig comentar : No era això el que pretenia i us demanava sino que tots vosaltres, alcaldes , fésseu pinya davant el Sr.Rus , President de la Diputació, per a parlar-ne i demanar-li una solució.
La carretera en qüestió, la CV 61O, Xàtiva- Gandia a partir del Port, el ramal a Benigànim i a la Pobla del Duc , i també el de Quatretonda a Benigànim no són d´un sol punt negre a La Caseta dels Pardalets com bé dius i jo també els hi vaig referir, sino que tots aquests trams són una ratlla contiua de punts negres, un problema sense resoldre més vell que la picor, una estructura tercermundista on, amb el trànsit que suporta, com també senyales, ens la juguem en cada desplaçament. On ja han hagut accidents greus i també mortals per culpa de les males condicions i limitacions en que es troben. Necessiten d´una intervenció urgent. Són el nostre pà vial, imprescindible, de cada dia.El nostre i el de tants altres usuaris.Però tant més agreujat per a tots els vehins de Quatretonda que hem de desplaçar-nos obligatòriament al Centre de Salut de Llutxent per a les urgències, fora horari de consulta local i també pels serveis els cap de setmana. Com també els nostres fills, néts o simplement estudiants, cada dia, a l´Institut de Benigànim.
Amb tu, a través d´aquesta finestra oberta que és QD, i espere que amb molts altres vehins més, fem una crida contundent als nostres polítics locals dels pobles implicats per a que exigisquen del President de la Diputació una solució prioritzant els recursos de que disposen en favor d´este cul de sac que som nosaltres, oblidats, dins La Vall d´Albaida
Amb els temps que corren no sé si serà políticament ni religiosament correcte, demanar-li a Sta. Rita, si fa falta, que aquella persona de la qual depén la solució, si no ens atén adequadament, que passant per estes carreteretes tinga un bon ensurt, sense més conseqüencies que l´ensurt mateix. I després que sope.Però que tinga un mala digestió.Sense conseqüencies tampoc, és clar. No sé si Santa Rita es prestarà.
Arran de tot açò et felicite per posar sobre la taula una qüestió de veritableimportància per a tots nosaltres.
Doncs així és. Passen les dècades…els nens es fan adults,i aquesta carretera infernal continua ahi com a senyal d’immovilisme i de decadència…d’abandonament i d’oblit. Moltes paraules…passen uns i altres i altres i aquesta via, cada dia més perillosa…nmés s’ha vist una rodona ja prop de LLutxent que tots sabem on va.
Enfí…abandonaets quasi a la fi del món…