UN SONETO ME MANDA HACER VIOLANTE…
Un soneto me manda hacer Violante
que en mi vida me he visto en tanto aprieto;
La cosa és que no m’arriba a tant. Ningú em mana fer sonets, ni contar-vos les meues parides i enrònies que només són fruit, tot potser, de la inactivitat que t’obliga l’inexorable mandat de la Llei que en arribar a una edat (?) et diu que tu ja no aprofites per allò que durant tant de temps has estat fent, i adquirint alhora, una experiència que, mira tu, és possible que encara serviria perquè el funcionament de la societat anara una mica millor aprofitant les teues errades, que a la fi, són les que han omplit el sarró del bagatge de tota una vida de professió.
Els antics, i parle dels romans i grecs per exemple, sabien traure profit a eixe cúmul de coneixements dels humans que havien arribat a la senectut. Clar, jo ho mire ara de manera tranqui-la i relaxada des d’aquest monestir on estic vivint i sé que al segle XXI totes aquestes masturbacions mentals (perdó per ser políticament incorrecte amb paraules que poden moure les baixes passions), i torne: al segle XXI per què hem de escoltar al vell si des que naixes ja et fiquen endollat a un aparell electrònic amb pantalla de colors i en arribar a ta casa els pares, sol·lícits ells com ningú, et planten al davant d’un altre sistema electrònic perquè oïsques música enllandada que segons els experts educadors et farà créixer amb un cervell com mai de la vida hagueren pogut pensar abans? I més si cal encara: un poc de temps després et trobes front a l’altar major de la casa, sí, hi on està el retaule inigualable de l’aparell per antonomàsia, un d’eixos de pantalla plana, lcd, hd, digital terrestre i internés, i tu, que acabes de vindre-te’n al món sense demanar-ho, saps, perquè ho diuen els llibres que possiblement cap dels que fan cas a aquesta moda ha llegit, que sense «la papilla» que t’entra pels ulls i que no és necessari digerir, no podràs subsistir. Una «papilla» que és assimilada per eixe individu, tu, que s’està formant-te dins de l’ésser que encara no sap que ho és, però que el dia que tingues uasap, fasebú, tuiter, i el xinxulau del ius pic inglis, no seràs conscient que estàs dins d’un ramat que, malgrat ser més gran que un cabàs (el ramat), quan si de sobte et passa com un llamp pel cabolo l’idea de què les persones tenen que parlar mirant-se als ulls, tocar-se físicament i no virtualment, sentir el calor de l’amic, potser, no sé jo si al futur l’estultícia arribara a tant de què eixos llamps desapareguen, potser dic que t’adones que estàs més a soles que l’una a pesar de tindre una caterva d’amics a les xarxes socials (redes sociales per als castellans).
I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i oficialment acaben de celebrar el dia del llibre, us diré que si teniu temps, clar, faltaria més, n’agarreu un, passeu els ulls per les lletres que estan sobre el paper —no dic sobre ipods, ni ipads, ni scrans…—i si palpeu la pàgina, fiqueu un senyal allà on vulgueu, torneu cap arrere…, i intenteu, asseguts còmodament al sofà de casa o davall d’un arbre, viure altres vides i, després, si heu tingut paciència per a seguir llegint, ho comenteu amb un altre ésser humà com tu, però us dic que heu de fer-ho de viva veu, mirant-se als ulls perquè, al remat, no oblideu que som mamífers gregaris i necessitem el contacte de l’altre.
Sabeu una cosa? Tampoc heu de fer-me massa cas, mireu al Quixot allò que li passà que per llegir tant li s’assecà el cervell.
catorce versos dicen que es soneto;
burla burlando van los tres delante.
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Mira, hui m’acaben de donar la notícia de que al metge de Quatretonda el jubilen. No sé fins a quin punt és cert però de seguida m’ha passat pel cap allò de «la jubilación forzosa» a la qual ens estan acostumant «nuestros queridos políticos».
No sé si D. Adel voldrà jubilar-se o no, però ara que coneix a tots els seus pacients i l’experiència l’avala, ara, el jubilen.
Altres vindran. Sí, clar, però mentre vinguen i no, mentre coneixen als pacients i mentre decideixen si la plaça la donen en propietat o interinament, pot passar un temps d’or.
Llegint l’article se m’ha passat pel cap que en compte d’un metge ens podrien posar ara un aparell al qual li estaques el dit i et diga: Vosté te colesterol i s’ha de prendre el medicament»X»; passe pel mostrador de l’entrada i li donaran la recepta.
Al mostrador et demanen el correu electrònic, el twiter i el wasap i en pocs minuts t’averigüen també si tens GOT, GPT, HLA… Sí és què !!!! No sé on arribarem…
Per cert, una vegada, fa ja uns anys, quan encara atenien urgències sanitàries a la gent de Muface en la SS, vaig haver d’anar-hi a que em posaren l’antitetànica i la infermera al teclejar el meu nom a l’ordinador va veure que allí no apareixia cap historial meu. La dona tota preocupada em va indicar que havia d’anar al metge més a sovint,a la qual cosa li vaig dir que si no estava malalta no veia per què havia de gastar un servei que valia diners i que alguna gent li podia fer més falta que a mi. Contestació: Al metge no es va sols quan un està malalt, també es va per contar-li els problemes que pugues tindre. A quadres de colorets em vaig quedar, però li vaig dir que l’únic problema que tenia a eixos moments era el de pagar la hipoteca i que el metge ahí no em podia solucionar res. Ens vam riure i no vam passar a més.
En quant al xinxulau del ius pic inglis, trobe que les autoritats sanitàries deurien d’intervindre pel gran perill públic que ens pot portar aquesta tonteria contemporània de que «totlomón» sàpiga la llengua de l’imperi colonial de la Gran Anglaterra. Ja està bé. Primer parlem les llengües maternes, després les del voltant i finalment si tenim ganes i curiositat , la resta d’idiomes, però dels que ens done la gana aprendre i no del que «ellos» manen.
I ara me’n vaig a veure els missatges del wasap i qui m’ha retwitejat i també veuré si tinc més amics en el facebook que la meua amiga Carme es va apuntar fa dos mesos i ja té 254 amic i jo que estic apuntada fa dos anys, solament en tinc 126… Ai mare !! No sé on acabarem.
L’obsessió paranoica dels que manen ara que volen que tots sàpiguen l’anglés…ve de la carència que tenen tots ells en aquesta llengua. Anglés,anglés,anglés….i més anglés.
Fins per anar a l’excusat necessitem l’anglés…per a ensenyar valencià, per a fer un pa, per anar a passejar…
Ale! tots a estudiar la llengua de l’imperi que és el que toca ! tot…perquè quatre il·luminats ho han somiat !
Feu-los cas…feu-los….que jo fa uns anys quan era el xinés la moda dels il·luminats, ho vaig estudiar…
«Jo ja se l’anglés» ara ja podré ser ciutadà i no em miraran mal. Seran capullos !
Nadal està prop ja.
Les persones es desitgen amor i pau.
I jo, que ja sóc una mica majoret m’he adonat que el que vaig escriure a l’abril del 2014 sobre trellats de Quixot, estic veient que cada dia la cosa va a més.
S’acabaran els joguets per als monyicots i al remat tot seran “tablet”, “Ipod” “Ipad” i “el xin xu lau del ius pic inglis?