«QUATRETONDA, LA LLUITA PER UN TERME»
DISSABTE 7, JUNY a les 20.00 SALÓ D’ACTES AJUNTAMENT
“QUATRETONDA, LA LLUITA PER UN TERME”
de David Mahiques Alberola
Biblioteca quatretondenca, bq –Sèrie Reial Privilegi, 1
——————————
La publicació de “Quatretonda, la lluita per un terme” no és un títol més, no debades la biblioteca quatretondenca bq ha iniciat una nova sèrie, la “Reial Privilegi”, és a dir l’acta de naixement jurídic -el poble ja existia abans- de la nova vila de Quatretonda. I una de les primeres conseqüències d’aquell fet, d’aquell privilegi segons manament del monarca, del rei Felip I de València i II de Castella, era atorgar-li la tercera o quarta part del terme comú i general de la Baronia de Llutxent, perquè, què era un poble sense terme, doncs això no-res.
Però, és clar, entre donar o restar del conjunt de terres que conformaven els quatre pobles de la baronia, és a dir Quatretonda, Llutxent, Pinet i Benicolet, una tercera o una quarta part n’hi havia una diferència substancial i cadascun dels pobles lluitarà pel que considerava seu, i en aquest cas Quatretonda una nova vila, no tan jove, però com diuen suficientment preparada no soltarà el mos, i en una etapa de clar ascens econòmic i demogràfic lluitarà pel seu territori. Un procés o plet que va acompanyat d’un ric plànol del segle XVI amb els treballs per a la repartició d’acord amb la tercera o quarta part, amb el dubte afegit, el de si els pobles de Benicolet i Pinet (també de Xetà) tenien terme propi o no, és a dir si entraven en el repartiment.
I no acabaria ací la cosa, perquè amb la partició territorial del XVI, a partir del 1588 i una vegada aconseguit El Reial Privilegi”, les terres que se segregarien i dividirien només seran les del Pla, que la serra continuaria privativa de lo senyor Baró, i ací atacarà Quatretonda de nou. Amb el procéssos de dissolució del règim senyorial s’iniciaria el procés de repartiment de la Serra entre dits quatre pobles, és a dir, la Lluita per un terme IIª part, de nou Quatretonda cara a cara amb el pobles de Llutxent, Pinet i Benicolet, el resultat del qual és el terme que tenim, tres-cents anys per aconseguir-lo, posteriorment, si de cas, hem patir algun arrap menor.
De tot açò és del que ens parla i ha treballat l’autor David Mahiques Alberola amb tot d’il.lustracions, fotografies i plànols. La publicació d’un fet cabdal per al devenir històric del nostre poble. Potser no li donem la importància que es mereix, però és evident que avui som el que som, i en gran mesura, a conseqüència directa d’aquestos fets.
Podreu llegir-lo o no, però no pot faltar a la vostra llar, almenys els subscriptors de la bq el tindran reservat.
Benavent
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Donar l’enhorabona d’antuvi a lo senyor director de la bq i a lo senyor autor David Mahiques per aquest gran treball que fan possible que la CULTURA siga escrita AMB LLETRES MAJÚSCULES.
Donat que en aquest poble som molts aquells que ens interessem per la nostra història i gaudim d’haver cursat carreres universitàries i ens dediquem molts al món de l’educació, desitge i espere veure de gom a gom el saló d’actes del nostre Ajuntament, aquesta vesprada a les 8:00 hores, ja que l’ocasió paga la pena.
Augure una exposició interesantíssima i de molt de profit. Jo, almenys, predicant amb l’exemple, no m’ho pense perdre. I tu?
D’eixa història, d’eixa cultura amb lletres majúscules que dieu, n’esteu fent testimoni vosaltres, en preneu acta per al devenir històric, des de QD. El protagonista, com sempre, el poble.
rbenavent