AIXÍ FOU LA PRESENTACIÓ DE «LA REVISTA DE BOUS 2014»
Ja és un clàssic al nostre poble : «La presentació de la Revista de Bous». Sota la encertadíssima coordinació de Benavent, a més del regidor de festes i la co-presidència dels festers-empresaris-majors, es féu un repàs a l’edició d’enguany. Una edició molt curada -com sempre- amb detalls més que detalls en els quals tal vegada no reparem «por las prisas de los tiempos y los avatares de las circunstancias». Supose que al nostre Ajuntament hi haurà un arxiu on aniran guardant-se totes les publicacions. Aquesta revista s’ho val. I tantes i tantes i tantes altres coses. Estes cosetes seran un gran tresor, perquè la «Revista de Bous» de cada any ha sigut, és i serà una part molt important de la parcel·la que anomenem cultural del factotum humanístic.
M’ha agradat tot. Treballs molt preparats i de temàtica d’interés. Moltes perspectives i molt completes. Si de forma vital m’ obligàreu a triar un únic treball, no dubtaria, per la seua originalitat, transfons, sentiment, valor literari i detall sincrònic d’uns moments de la vida-que no daria yo, por empezar de nuevo…(diu la cançó)-; estic referint-me a «LA IMATGE AMB PARAULES EN BLANC I NEGRE» matrícula d’honor a l’originalitat, al fons i a la forma… per a mí, el premi pullitzer.
Aquí teniu l’enllac:
«REVISTA DE BOUS SOLTS QUATRETONDA 2014»
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
No vaig poder assistir a la presentació, però ara, mirant el pdf, me n’he adonat que he sigut col·laborador sense saber-ho, amb la publicació de tres fotos meues.
Moltes gràcies a qui siga el que les ha publicat, ha sigut una bona sorpresa. Estic molt content d’haver pogut aportar el meu granet de sorra, encara que no m’ho esperava.
Que passeu unes bones festes!
Definitivament tenen raó quan diuen que d’amics cal tindre’n fins i tot a l’infern. Tot i això podríem dir també, i “tu quoque, fili mi? Que de “manifasser” cultural crec que no vas faltat, i llarga vida.
No obstant això a l’esmentat article que tu comentes l’ajuden o coadjuven aspectes diguem-ne que extratextuals, vull dir, que a poc que es fixeu veureu que va ben situat, a la part superior d’una pàgina dreta, a més de ben centrat i sense encaixades laterals d’altres textos o figures, de manera que qualsevol que s’haja acostat, ni que siga a nivell d’ESO a l’assignatura de premsa, sap que aquesta part de la publicació és la més valorada per captar millor l’atenció i la primera mirada del lector, un lloc on els editors col.locaran aquelles notícies o textos que volen ben destacar.
No vull dir amb açò que s’haja fet així doncs la disposició i l’ordre dels articles sempre ha sigut qüestió i resultat del treball de la impremta, i així s’ha fet des del primer número, cosa que significa que uns van a pàgina par, d’altres impar, tot a una pàgina o compartida aquesta per dos treballs, ocupant una columna el recte recte de la pàgina, i l’altra el vers etc. I açò li atorga -no sé dir quant- un plus a un article. Així que, la veritat, “La imatge amb paraules…” potser que amb aquest embolcall ha gaudit d’un més que benevolent judici vostre, ja dic, sense buscar-ho, encara que també diuen: ”excusatio non petita, acusatio manifesta”. Què li farem!
Açò, de debò, té fàcil solució, que cada article comence a la pàgina dreta i l‘espai que sobra, poc o molt, s’ompli de fotografies, anuncis o simplement resta en blanc que igualment fa bé, i millor, perquè no queda la pàgina tan enforfoguida. El contrapés d’aquesta millora són també importants: més pàgines, més costos i més paper, però.
A les publicacions digitals, en canvi, açò no té tanta importància
PS. A Lluís Gironés. Eixe és el problema de fer coses i fer-les bé.
Altrament lamentem no haver fet majors ampliacions gràfiques, o que ens caberen més fotografies i autors, preparats els teníem, que ja sabem, o text o imatge, però de segur tindran cabuda la «propera» publicació.