LA SENYERA VALENCIANA, UN TEMA ORIGINAL

Loading

La senyera valenciana, un tema original

A propòsit de la notícia sobre “una samarreta que diuen volen fer “apareguda estos dies a les pantalles de la competència amiga, de QI, ha eixit de nou al balcó la “Senyera” dels valencians sobre la qual s’haurà parlat el que no està en els escrits, per a donar i vendre, vaja. No obstant això i com no podem fer la de Callosa direm el que tot seguit s’exposa:

La bandera o senyera dels valencians porta franja blava, esta és, per tant, la bandera oficial del poble valencià, és a dir, la barrada de tots el que pertanyíem a un mateix rei amb l’afegit del blau. I aquesta serà la que ha d’onejar i penjar a tots els llocs diguem-ne que oficials i onsevulla que qualque persona vullga, excepció feta d’allò que salvaguarde la llei.

Dit això pensem que qualsevol persona pot utilitzar qualsevol emblema o símbol en l’exercici de la seua llibertat, més encara no tractant-se d’emblema oficial, és a dir com si volgueren posar la bandera republicana, a més a més la bandera quatribarrada és un símbol diguem-ne que plenament “democràtic”, que pot ser sentit, com puga ser-ho la bandera del València o la samarreta del Barça, per uns pocs, o bona cosa de valencians, i els valors que representa mai no són, vull pensar i per destacar-ne, racistes o genocides, cosa que la posaria fóra de la llei i rebutjada per la societat. I en aquest sentit cal recordar que durant un període de temps també va ser la senyera oficial dels valencians, si no vaig errat durant la Preautonomia, és a dir que també forma part de la nostra història recent i democràtica.

I dic de la història recent perquè de l’antiga ja en formava part, no debades la senyera de les quatre barres és patrimoni de valencians, catalans, mallorquins o aragonesos (i ací no entrem en la polèmica sobre si l’origen de les barres s’hi troba a Catalunya o a l’Aragó, que tant s’hi val per al cas), que si mirem l’escut d’Espanya, aquell originari del “Tanto monta…” ahí estem amb les quatre barres al coll tots els països i territoris que formaven part de la Corona d’Aragó o de la confederació Catalano-Aragonesa, o comsevulla que s’hi diga, també nosaltres.

Al respecte d’açò, i només fa unes dècades, un informe

 

de l’Acadèmia Nacional de la Història es queixava del desig que tenien tots els pobles del l’Espanya Mediterrània d’incorporar als seus escuts les quatre barres del rei quan històricament a molts d’ells no els pertanyia pel motiu que el monarca al qual pertanyia el regne com a “propietat particular i privativa” podia vendre o empenyorar aquest, de manera que moltes localitats caigueren en mans de senyors particulars els quals tenien els seus escuts i banderes propis, diferents per tant de les barres reials. El desig de molts pobles era retornar a la corona i alguns, pocs, ho aconseguiren pagant ells el rescat, la majoria s’hagueren d’esperar segles per veure als seus escuts les tant desitjades en altre temps quatre barres, tal com veiem a l’escut de Quatretonda.

Amb açò vull dir que la senyera sense el blau no ha caigut de la figuera, i pel mateix motiu, “el de la figuera”, com les paraules i el símbols connoten i denoten, jo no sé ni el sentit, ni la intenció que li han donat aquells que faran o han fet dita samarreta, ni hi entre, però com ja he dit alguna vegada, jo em quedaré mirant el dit.

benavent

 

5 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Açò de les banderes ho tinc comparat amb l’amor als animalets. N’hi ha gent que els vol moltsíssim i d’altres que no volen vore’ls ni de lluny.

    Al llarg de la meua vida «estudiantil» he vist baralles ferotges per la blavera i la quatribarrada, baralles en les quals quasi s’ha arribat a les mans, o sense quasi, i jo pensant, com poden fer això per un tros de tela?. És cert que és un tros de tela amb molt de significat, amb unes senyes d’identitat arrelades en el ser de cadascú, però paga la pena arribar a eixos extrems?
    Ara ja feia temps que no sentia parlar de «les banderes» i quasi sembla que siga una cosa desfasada.
    Tenim altres problemes més greus. Quan podran treballar els nostres fills? Quan acabaran de desmantellar la sanitat? Els treballadors podran disfrutar de les jubilacions?…
    Supose que serà cosa de l’edat. Em sembla bé la quatribarrada. Em sembla bé la blavera. Doctores tiene la Iglesia per estudiar quina és la que històricament ens pertoca.
    Al món n’hi ha més problemes, més satisfaccions. El món és molt gran i està ple d’altres coses.

  2. bnvnt

    Certament és com dius, però alerta que una cosa és ella i la contrària, vull dir, que som polièdrics i de vegades n’hi ha intencions d’aquelles que això de lles batalletes de la llengua, o de la bandereta, és perdre el temps, cosa de quatre gats, “ergo” ja tenim l’espanyol i la bandera de tots, estalviem-se per tant de romanços; d’altres podran adduir que tot és i ha estat una treta molt ben ideada i manipulada per escorxar, esquarterar i dinamitar un moviment nacionalista que podia arribar o haver arribat, ara sí, a tenir un pes social important, per posar dos exemples.

    D’altre cantó no he entés mai eixes condemnes i multes per cremar una bandera d’Espanya, posem per cas, i més encara en l’àmbit d’una manifestació, com a molt puc veure faltes de respecte o d’educació quan afecta creences i ideologies d’altra gent, ara que si cremen i despengen d’un balcó oficial un d’aquests símbols que menys que en paguen un de nou i els desperfectes que s’han causat, i si voleu uns quants euros en “paper d’estat”, perquè sinó l’hem de sufragar entre tots, i alerta si són reincidents. Però que puguen tancar o posar la pena corresponent d’entre set i dotze mesos em sembla que cap drap val això.

    LOS ULTRAJES A ESPAÑA
    El artículo 543 CP dice que las ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o de hecho a España, a sus Comunidades Autónomas o a sus símbolos o emblemas, efectuados con publicidad, se castigarán con la pena de multa de siete a doce meses.

    I jo que pense llegint açò en la morterada que s’haguera pogut recaptar per l’acompanyament coral que els assistents a la final de la copa del Rei li dedicaren a la interpretació de l’himne de les Espanyes fa uns anys, perquè de publicitat a gosades que en va tindre, tot i la tve, o gràcies a ella potser.

  3. Salva

    L’assumpte de les banderes és delicat. Sí, molt delicat, perquè entra dins dels sentiments i tothom sap que amb eixe estat afectiu és difícil, massa sovint impossible, ser objectiu i mantindre el cap fresc si intentes entrar en justificacions racionals mantenint un diàleg seré.
    Jo, almenys, no ho he entés mai en veure ja fa temps les discussions del personal sobre el color o l’antiguitat de l’objecte perquè sempre he sospitat que hi ha qui vol aprofitar l’estat anímic de la seua parròquia per traure un profit sustentat en decisions que o bé es prengueren recent en el temps —cinquanta o cent anys no són res per a la història— o es perd el rastre dins d’eixe túnel que els historiadors esbrinen de continu o que els manipuladors i aficionats li fiquen mà sense mètode creïble i seriós.

    Tanmateix vull manifestar que sóc tremendament respectuós amb allò que diuen les lleis i el sentir del personal sobre banderes i llengua, igual com ho sóc amb les creences religioses i politiques encara que no siguen les meus —si és que les tinc—, i defendré que tothom les puga expressar lliurement si no ho fa de manera violenta.

    Amb tot i això, quan llig o oïsc parlar alguns d’aquest tema em passa com amb la meua neta —només té dos anys— que l’altre dia em dirigí una xerramenta amb molt d’interès: ia pa la no i i …Ta! M’ho va repetir més de tres i més de quatre vegades i, com supose, ella pensava que no li feia gens de cas i es ficà a plorar. Encara com sa mare m’ho va traduir.
    Tant de bo que els meus conciutadans no necessitaren traductors i les idees estigueren clares perquè utilitzaren tots un llenguatge comprensible i expressat serenament.

    I jo per què m’he ficat ara dins d’aquest galimaties?

    Bona dia, me’n vaig a veure si el proper any pagaré menys que aquest amb la nova reforma fiscal…, perquè no sé si ho he dit: sóc un jubilat !

  4. Salva

    Volia dir «néta» i no «neta»

  5. bnvnt

    Amb aquest to tan assenyat crec que lo senyor director de la cosa aquesta no eixirà de pobre. Ara que millor.

    I aprofite aquesta, que no m’agrada desbalafiar fent cartes arreu, els ous al mateis cistell, per comentar-te que Sant Pere, sí, era pescador, però d’homes, (per uns escassos moments havia pensat que podria descobrir-t’ho, però qui no ho sap tractant-se d’un príncep de l’església), seguit per molts fidels a tot arreu, a ca nostra sembla que també, que Pere tenia altar parat a la nostra església, titular a l’ermitori del Barranc de l’Aigua”, titular de Pinet, i d’un poble homònim del Riu… Talment Pere era el nom de lo senyor de Quatretonda, precisament el nom d’aquell que va fer vila aquest lloc, que els seus bons calerons cobraria.

    I com tots sabem qualsevol motiu com puguen ser la independència d’una vila, la fi o la victòria d’una guerra o d’una epidèmia, el casament d’un rei o l’entrada d’una nova forma d’estat podia ser motiu de festejos, i açò, per a l’època i sobretot en les seues formes d’expansió més populars volia dir, bàsicament, fer fogueres, lluminàries, bous…

    En resum, desbarrant un poc més i ja barrejant-ho tot, crec que ja seria hora de fer-li un bust o imatge de bult del nostre sant «Sampere» a col.locar en una d’aquestes fornícules que ornen les façanes de l’església, per suscripció popular, que segons tradició popular ja n’hi havia allí d’imatge en altres temps.

    No sé si he dit cap cosa d’entrellat que com bé diuen parlar no sempre és saber.

    PS. Jo no sé què li hauré fet a la finestreta aquesta de la vora, Sr. Director, que no para de sabotejar-me posant-se per sobre de la finestra on faig jo de lletra, és que ni estirant la pantalla amunt o avall se’n va la refotuda.

CARN I UNGLA

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 4 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES

COMENTARIS