DUBTES BOUERS

DUBTES BOUERS

Un altre any tenim bous a Quatretonda i jo ací enclaustrat sense poder ficar-hi el nas i veure’n passar algun pel carrer.

Els records de la meua infantesa es barallen dins del cap per voler eixir a la palestra i engronsar-me amb aquelles vivències d’agradable divertiment i alhora de por atàvica transmesa per ma mare i ma uela amb les seues històries de malifetes boueres.

Seguit seguit encara veig com trenca el bou la barrera que hi ha al cantó del carrer de Sant Josep amb el carrer dels Sants de la Pedra i no trobe una finestra on agarrar-me i pujar cap amunt perquè l’animalet, que és més gran que una màquina de tren dels de vapor, no puga enganxar-me com ho va fer amb el tio…, jo que sé ara com li deien a aquell home i si fou un susuït real o inventat per la tia Maiteresa la Redonda durant les velades que passava junt amb ella a la vora del foc. Sí que sé que el bou sempre s’anomenava Maragato i que com les seues banyes no se n’havien vist mai altres tan grans. Era immortal eixe Maragato? Ho dic perquè any rere any oïa que n’havien dut un amb eixe nom.

 En arribar Sant Pere no puc evitar pensar amb la influència que tingué per a mi la festa; resulta que sent un adolescent estiguí considerant si dedicar-me al món de la tauromàquia, però en arribar-me la imatge de vestir jo amb el trage «de luces», ràpidament els cabells tornen a ficar-se’m més drets que un ciri, sí, com aquell dia que em va vindre justet donar un bot i pujar al més alt de la barrera de la casa que hi havia al costat d’on vivia ma tia Enriqueta Alberola. Fou llavors on s’acabaren els entrenaments de saló que fèiem, amb nostres «guardapolvos» per muleta un altre company de treball i jo, al soterrani de l’empresa on treballàvem. Malgrat el «susto» viscut junt a ca ma tia, l’afició no desaparegué perquè el cuquet el vaig seguir nodrint des de la graderia de la plaça bous de València tocant alguna vegada el cornetí perquè eixira el bou del toril…, i poc més.

 Volguera saber, i ho pregunte als «enterats», per què la festa bouera de Quatretonda té com a patró Sant Pere perquè, pel que sabem, l’apòstol era pescador i porter amb les claus del Cel. No serà que els pares fundacionals de la dita festa es varen confondre amb San Santiago, el que sí que vingué per aquestes terres de Hispania?

Segons conta la tradició, la reina Lupa, que era l’ama del territori gallec quan vingueren en una barca de pedra les despulles mortals del sant a Padrón, com no volia fer-se de mal voler amb la gentola de Roma, va assortir d’un carro als companys deixebles i també d’un bon nombre de toros braus, perquè se l’endugueren a soterrar ben lluny (sembla que la dona havia suposat que els cornúpetes correrien més que una fona i s’estavellarien contra algun dels acantellats de la mar atlàntica), però ignorant de qui era el que duien a soterrar, la xica no va imaginar mai que aquells bous de la ramaderia Lupa, tan braus ells, es tornarien mansos pel miracle que feu el mort i clar, que li va desbaratar la mala acció que s’havia proposat fer.

I ara jo dic:

¿No seria aquest fet excepcional l’inici de l’afició de la festa taurina a l’Espanya?

Tanmateix, que jo sàpia, al regne, comunitat o país valencià no vingué mai a convertir-nos San Santiago, i mira que les ganes de bous al carrer que n’hi ha per tota la mediterrània aquesta són minses!

 Xe, com no esteu per anar amb «cuentos» destarifats, perquè prou faena teniu amb el ue, ue, ue, un altre dia m’ho direu. Sí que vull demanar a tothom d’eixe poble inigualable de Quatretonda que tingueu molt de «cuidao», que les banyes són fotudetes i incompatibles amb l’excés de la beguda.

Espere amb ganes que un altre any serà per a mi.

QUE PASEU BONES FESTES !

Salva

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.