MARE NOSTRUM
MARE NOSTRUM
Estic front al mar,
el Mare Nostrum.
És meu?
No serà una al·lucinació?
Què?
Estar veient-lo?
Creure’m amo?
De qui són les ones?
Per què venen i van?
Per què són distintes?
Qui els dóna vida?
Posidó, Neptú?
On estan eixos déus factors?
Per què no els veig?
I a mi?
Per què els records ara?
Qui me’ls controla?
Són també els déus?
No puc ser jo l’amo?
Ningú em respon,
només remor suau.
Camine sobre l’arena.
Les ones banyen els peus,
em besen o volen endur-se’m?
Un altre record,
una altra ona.
Salva
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Deia Raimon : «Escolta la resposta…dins el vent»
Sí, amic, i Sinatra (Yes, it was my way), i Ausiàs March i el que més si cal Guillem (L’alba d’un somni ) són companys, entre altres, dels meus passejos per la platja del Mare Nostrum.
I ara, també lliguem versos? Quin basto no toques? En quina matèria no crees?
Tot i això em sembla que la contestació, per a mi, no es tan prosaica, o pregunteu per allí sinó… la cañita, el solecito, la cervecita, vos diran, que ja plourà a l’hivern. És un trauma meu, ja ho sé, però en la basca que fa ara què voleu?
Salutacions corals