A LA FESTERA MAJOR DEL CARRER NOU

A LA “FESTERA MAJOR DEL CARRENOU”,

o aprofitant que la Séquia passa per Quatretonda

Em va agradar, sí, el títol de “reina del carrer Nou” que li va atorgar a la Marededéu mossén Espasa, fet que demostra la seua sensibilitat, encara que més m’alegraria, si em permeteu, que li’l bescanviàrem pel corresponent, i de categoria igual però més lligat a la seua terra i al seua gent, de “festera Major del carrer Nou”. No sé què en pensaran els de la junta valentina, potser que “festera” els semble tenir poc de “bombo”, però a mi allò de “reina” em remet de manera automàtica a “subdit” i no m’agrada, com tampoc m’agraden aquells títols, diguem-ne que militars, aquells atorgats en altre temps, i si la memòria no em falla ara, de capitana o generalíssima de València, i no vull obviar les missions de pau que fan ací alguns exèrcits però, la “mater Desertorum”, la dels desheretats, la dels desnonats… com que no, ni tampoc tan perinfollada amb joies i pedres com tenen algunes imatges.

Així que “festera Major del carrer Nou” em sembla un bon títol i un bon reconeixement, popular i nostre, com és ho hauria de correspondre a una devoció que es vol així, popular.

I parlant del carrer Nou, tal com va dir també nostre rector en aquell lloc on tot just comença o acaba dita via, és a dir, davant de l’ermita i davant del poble congregat, “este carrer Nou que també es diu del Crist de la Fe”. És a dir que es pot dir més alt però no més clar quin és el nom del carrer, no l’oficial, clar. No sé si vaig encertat o no però em sembla que amb aquests exemples, amb aquestes paraules tan sensibles el mossén li va retre un bon homenatge tant a la mare com al fill, i a tot el poble també, encara que no ho creguen.

Jo no vull abdicar, que diuen ara, cap alcalde però em sembla que s’hauria de fer alguna cosa amb la nomenclatura de la referida via, i n’hi ha de possibilitats, perquè a la fi allò que no està escrit acaba per no existir, tot i que també diuen que la goma no pot esborrar allò que la llapissera no ha escrit, com s’ha demostrat fins ara. Estem davant d’un bon exemple.

benavent

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.