LECTURES D’ESTIU
No sóc ni gens ni poc modern. Definitivament crec que gens perquè no tinc fasebú, niguasap, ni tuiter, ni tablet, ni…, alto! Sí tinc un ordinador, correu electrònic, televisió pantalla plana, cotxe amb aire condicionat i un telèfon mòbil…, i ja està.
De segur que molts de vosaltres no passareu llegint més enllà d’on esteu. Clar, és que este tio és més pesat que el plom i no trau res a descarregador perquè no està al dia dels assumptes del poble.
Teniu tota la raó! Si bé us diré que sóc un aprofitat de l’esforç del senyor Romero-Nieva i no pare de dir-vos coses que no tenen cap d’importància per els fills d’aquesta colla de MENINFOTISTES que poblem la part de la costa occidental de la Mediterrània.
Deia que no sóc modern perquè encara estic dinant i sopant amb la taula que aleshores sopaven i dinava el meu besiaio Pepe, i bastant sovint el seu cosí Estanislau Alberola; per a general coneixement comentar que la taula té un marbre que la cobreix que és de la pedrera del Buscarró. La còmoda del meu dormitori és l’únic utensili que va rebre Maiteresa en casar-se amb ma uelo Ramón allà per les darreries del segle XIX. Cadires «Tonet» en tinc cinc i el llit matrimonial del tio Enrique Alberola, ma uelo, només que li he canviat el matalaf i ara és la cambra on dorm…, deixem-ho ja.
I tot açò només per comentar que no sé si sabreu que la Biblioteca Nacional d’Espanya començà a fer-se pel mandat del rei Felip V, sí, eixe que està cap per avall a Xàtiva. L’home volia que els seus súbdits llegiren i deixaren de ser analfabets i no tingué altra ocurrència que fotre les biblioteques dels il·lustrats valencians que lluitaren contra el borbó i endur-se-les a Madrit. Conten que l’arquebisbe de València allà pels anys 1699 era un tal Antoni Cardona-Borja i un bon partidari botifler, així i tot resulta que, en adonar-se’n de la repressió que tenia amb el regne traïdor valencià el Felip i la companya, tingué un moment de lucidesa —l’avantdit Borja vull dir—, i es barallà de valent amb la nova colla cortesana i centralista que manava aleshores i se n’anà, ell i els membres de la seua família, fugint més que una fona a Viena —bonica ciutat de l’arxiduc Carles— i hi el feren conseller àulic de l’Imperi Austríac i mira tu: membre del Consell d’Espanya a l’exili (?)
El senyor Melcior de Macanaz, encarregat de fossar dins de tot allò que es podia arramblar del regne traïdor valencià, fou aquell que estic veient pels camins mesetaris dirigint cap al centre peninsular la rècua carregada de llibres de les prestatgeries dels amics de la lectura d’aquestes terres de per ací.
No ho dic jo només, està escrit a l’Internet a la pàgina de l’entitat madrilenya, anomenada abans, que, entre altres notícies de la seua fundació, resa així:
1712
Felipe V crea la Biblioteca Real con un doble objetivo: fomentar el estudio de sus súbditos y reunir las bibliotecas de los nobles emigrados que luchaban en la guerra en apoyo de Carlos de Austria. Se le asigna como sede el pasadizo que une el Real Alcázar con el Monasterio de la Encarnación.
Imagineu-se les cues de manolas, majos i chisperos barallant-se per entrar al passadís del monestir i demanar llibres per poder llegir i convertir-se en persones il·lustrades i alhora cabussar-se dins del coneixement de la manera de ser dels novells súbdits.
Comenten alguns que l’aportació més gran d’exemplars fou del regne, comunitat, país regió MÉS MENINFOTISTA DEL MÓN MONDIAL.
Salva
PS — Disculpeu-me, és que tinc la funesta mania de llegir tot allò que trobe…, i no és d’ara només que sóc jubilat, la dèria ja em ve d’antic.
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Quasi igual que ara!!! A les portes de les biblioteques escolars i municipals sempre n’hi ha cues de gent que vol un llibre per instruir-se, divertir-se, deixar volar la imaginació…
A pocs conec que estimen tant el seu poble com tu; de paraula, obra i sentiments. A més, escrius i contes com ningú lloances, records i vivències de les teues arrells. Per això, gràcies.
I per no defallir mai, Sr. Alberola, també, que és un il.lustrat, un humanista, i en aquestos temps, sinyomeu, que no fem res si no dominem, sinó tot, en part, el d’açò de les noves tecnologies, un miracle són, no debades sentia adés, tal vegada anit, a la ràdio que el 90% de la informació humana s’ha produït en els dos o tres darrers anys i s’hi troba allotjada a la xarxa, i en aquest mateix sentit que un home actual podia abastar tanta informació en un dia o dos com l’home del segle XV en tota la seua vida. Les dades aquestes no les recorde exactament, i no sé ni com ho he dit, però la cosa, el comentari, anava més o menys d’aquesta manera, i no s’apartarà molt, tota una bestiesa.
Ara qui defallirà senyor director sóc jo, perquè em posaré em vaga de fam, si cada cop que a QD entre o canvie de canal, vull dir de pàgina, he de perseguir aquest carall de finestronet, encertar el roglet i esbandir-lo… però el tio collons em torna a eixir a la que li done solta al ratolí. I el que avisa diuen que no és traïdor.
Acabe, una paraula més només, gràcies.
Ser tan «antic», i poc modern, senyor Benavent, fa que aquest emigrant siga un dels culpables de la desforestació del planeta.
Sí, així és. M’agrada el paper!
Sóc encara d’aquells que gaudeix en tindre un llibre a les mans, doblar el cantó d’una fulla on ha llegit Déu sap què interessant, sentir el tacte i l’olor mentre passe pàgina, asseurem tranquil•lament davall d’un arbre o al sofà de casa, obrir un llibre que, refusant a la recerca d’un altre, n’he trobat i no recordava ja quasi que el tenia…
He de dir-li que no sóc l’únic dins dels companys de professió que no volen saber-ne res d’utilitzar els avantatges que ens facilita la nova tecnologia d’emmagatzemament d’informació.
Potser que aquest rebuig de la moderna ferramenta per part d’individus que en foren pioners siga un cas d’estudi per als que es dediquen a regirar dins de les neurones. Tanmateix crec que serà millor que no perden ni un minut, els deixebles del grec Galé tenen follies més perilloses de què interessar-se.
Salutacions com sempre.
La finestreta senyor, és qüestió de marketing. És molt fastigosa…estudiaré la forma que no siga tant persistent. De tota manera, es pot tancar. O posar «me gusta» i ja no molestarà més pels segles del segles.
Grácies a vosaltres, socis co-fundadors.
No sé si estarà d’acord amb mi que no s’ha de confondre INFORMACIÓ amb CONEIXEMENT.
De la primera la tecnologia actual n’ha ficat al nostre abast «a cabassades», de la segon solament està al cervell de les persones sent una transformació individual d’aquella després d’un procés d’assimilació.
Tinc la quimera que la societat actual s’engrunssa creient que tot està ja fet en donar-li a una tecla.