LECTURES D’ESTIU II

LECTURES D’ESTIU II

LECTURES D’ESTIU II

 

En llegir l’assumpte de les campanes no he pogut evitar recordar el toc d’àngelus que es feia a migdia(l’àngel del Senyor anuncià a Maria…) i que, almenys en la postguerra, la gent parava uns moments i resava o feia el senyal de la creu.

Aquesta costum fou establida a l’Església de Roma per un xiquet xativí que malgrat ser valencià arribà ser Papa amb el nom de Calixt III.

Mira tu el que són les coses, no?

Aquell Alfons de Borja —Borgia per obra i gràcia de la parla italiana— va instituir aquesta pràctica per commemorar que el 21 de juliol de 1456 un esparracat exercit cristià va fer abandonar els turcs del setge que tenien ficat sobre Belgrad. Al pobre vell Alfons ningun rei cristià —àdhuc el seu antic amic Alfons el Magnànim— li va fer massa de cas per ajudar-li en la croada contra l’Imperi Otomà i tingué que vendre, i malbaratar, els bens que disposava del tresor pontifici per reunir diners, restaurar les drassanes romanes —amb l’ajuda de fusters valencians— per armar algunes naus i enviar-les junt la pecúnia restant per a la tropa que hi lluitava.

Amb aquest fet d’armes quedava neutralitzat  l’avanç  turc sobre l’Europa Central, sobretot Praga i Viena. La història ens diu que fou un èxit tan decisiu com després, al 7 d’octubre de 1571 la batalla de Lepant capitanejada per don Juan d’Austria, per posar fi al domini Otomà.

A què d’aquest últim alguna vegada haureu oït parlar a l’escola, però de la victòria de Belgrad…, què?  Ja sé que del «manco de Lepanto» sí, faltaria més que de don Miguel de Cervantes s’oblidaren els savis descendents conqueridors. Com deia fa uns dies el senyor rbenavent: la història l’escriuen els que guanyen.

I aprofitant que us parle de conqueridors vaig a ficar-vos allò que digué el Duc de Berwick (el vencedor de la batalla d’Almansa) només xafar València l’11 de maig de 1707:

Este Reyno ha sido rebelde a Su Magestad [Felipe V] y ha sido conquistado, haviendo cometido contra Su Magestad una grande alevosía, y assí no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que su Magestad quisiere conceder en adelante…

Un amic d’Alboraia que sap francés m’ha reballat: «je m’en fou».

Però, com em diria ma mare Maria la fornera: «xico, Salvadorín, i a tu que més te s’hi dóna…»

Salva

PS — Lepanto és un carrer de València prop de les torres de Quart i don Juan de Austria està per on paren eixos grans magatzems de nom anglès.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES