Seleccionar página

9 D’OCTUBRE : ALGUNA COSA MÉS QUE PAELLES…

9 D’OCTUBRE : ALGUNA COSA MÉS QUE PAELLES…

Alguna cosa més que paelles caldria fer-se aquest dia. «Només de paelles viu l’home» no pot ser. Tots els pobles del voltant regeneren i inventen actes -a banda del cul-inari- : Exposicions, Premis 9 d’Octubre, processons cíviques, conferències…donant vida i sentit a la celebració.

Respectant les paelles, altres activitats caldria inventar i incloure les quals revitalitzaren aquest dia tan emblemàtic i alhora punt referencial en el devenir del poble valencià. D’altra manera, queda molt pobre aquest 9 d’Octubre ; pobre i avorrit…

Menys mal que la rutina fa que la cosa no acabe del tot encara que siga seguint a aquell Larra al qual en tantes ocasions hem nomenat des d’aquestes pantalles.

De tota manera, se que les idees regeneracionistes no es porten bé amb la passivitat i la inèrcia. Amb la rància tradició immovilista. Però em sentia obligat a dir-ho. Ja està !

Feliç 9 d’Octubre  de 2014 !

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

 127 Visites totals,  2 Visites avuí

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Latest posts by Pepe (see all)

4 Comentarios

  1. Benavent

    He burxat la meua pensa, he espremut la grisa tant com he pogut i res no degoteja, cap idea que aportar, eixut m’hi trobe, més que una sardina al pla dels Arenals. Malgrat això m’hi vull sumar a la teua raó, a la teua proposta-reflexió, però no sé com.

    I no se m’ocorres res dir, vaja que serà una bajanada, si no fóra que amb l’estrebada de la setmanada cultural agostenca, acabem esgotats i defallits, com la natura que comença la seua tardor, ja no s’hi fan exposicions? ja no s’hi fan conferències? I no voldria badar la boca massa perquè desconec o la conec molt esporàdicament i esparsa la programació cultural que s’hi organitza des de la casa Pública o des d’altres llocs. I de les entitats i associacions pense, pel que puc arreplegar, que poca queixa podem tenir per les feinades i actes amb què ens engresquen. Aleshores?

    Aleshores de nou a la casella de sortida, perquè tu parles del 9 d’Octubre i ací, mante, divagant –ni que cobrara per paraules. Tu parles de fer coses noves, diferents, renovar, traure a passejar la imaginació, i jo entenc que simplement el fet que reflexionàrem al respecte ja és un triomf teu. Després si se’n materialitza una, mitja, quatre… o cap j no li done més importància que la que puga tenir. Per a mi no és cap fracàs si conscientment decidim que no podem, no volem, o ens conformem amb el que fem. Serà criticable o lloable si vols, però s’ha fet conscientment, acceptable. Cosa semblant, i per posar un exemple, ocorre amb el patrimoni, tan rebregat ací, vull dir, que s’hi un determinat element s’hi perd perquè qui ha de decidir pensa que no pot, no s’ho val la pena o li dóna prioritat a d’altre projecte, s’hi podrà criticar, és clar, però cosa pitjor és quan desapareix tal o qual patrimoni des de la ignorància, del no saber ni que estava, no valorar-ho, o no voler assabentar-se. Jo m’entenc… crec.

    Tu parles del 9 d’Octubre local, i jo me n’aniré per les vores, així que local o nacional m’agradaria una festa més reivindicativa, més valencianista, que no solament tampoc, és evident, i per què mentir-vos, igual després sóc un dels que s’hi queden a casa rascant-se la panxa, no sé. Però engegar la tele valenciana aquest dia per veure la plaja de Madrit no em fa el pes, i ja sabem que és generalitzar, però no puc entendre esta festa sense la llengua, sense espentar-la, que preferisc quedar-me amb l’Esperanza Aguirre i la seu pensada de “catalanizar España”. Ja vos dic.

    Així que posats en farina m’agradaria acabar amb un fragment de l’Oda a Espanya de Joan Maragall (encara que treta del calaix d’altre espere que m’ho consideres una petita aportació):

    «Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
    que et parla en llengua – no castellana:
    parlo en la llengua – que m’ha donat
    la terra aspra:
    en ‘questa llengua – pocs t’han parlat;
    en l’altra massa.»

  2. Salva

    Acabe de tornar d’un viatge per altres mons, he obert aquesta pàgina i em trobe amb vostres comentaris.
    No puc evitar fer-me dues preguntes:

    1 — Pepe: parles de miracles. Tinc el regomello que encara confiem amb el Sant de torn, estiga al Cel o amb el polític d’ara que està a la Terra i al qual li tenim molta fe. Reflexionar sense apassionament queda una mica lluny perquè: si jo no puc fer-ne res!

    2 — Senyor Benavent: potser que els lectors diguen que sóc un «pedant sabut», però pregunte…, pregunte a la colla i veurà el gran nombre d’habitants d’aquesta terra valenciana que sàpia realment el perquè de quina festa estem celebrant. No serà que fou un invent de la dictadura? O dels retors? O del politics que volen cortines de fum?

    O sent, serà la que fa no en sé quantes que ho fique ací, però tots els matins busque la finestreta (ventanilla) per apostatar i no la trobe.

    «El cielo está enladrillado
    Quién lo desenladrillará
    El desenlladrillador que lo desenladrille,
    Buen desenladrillador será»

    De xiquet mirava al cel i no el trobava, ara ja no mire tant sovint, tanmateix alce el cap de tant en tant, algun dia, al futur,…

  3. Pepe

    Jo continue amb la meua : només un miracle o una sacsejada sideral podrà apanyar l’actual estat de les coses. Jo poc puc, jo poc puc…no puc res. La cosa està tan avançada, en un estat de tanta descomposició que ja voreu com el temps em dóna la raó.Estem vivint les tràgiques consequències de temps i temps de laisser faire laisser passer: de mirar sempre cap a un altre lloc. La cosa no ha esdevingut de colp i volta per birli birloque. Estem sofrint les bogeries d’uns i el silenci d’altres. Estem sofrint les consequències del compadreo. De la mentida. Del teatre de la vida. Veges…veges si pot arregalar-ho…

    «L’arquebisbe de Constantinopla vol desarquebisbeconstatinopolitzar-se…el desarquebisbeconstatinopolitzador que el desarquebisbeconstantinopolitze, bon desarquebisbeconstantinopolitzador serà ! «

  4. Rosa Mahiques

    Mira, jo hui el que he trobat a faltar ha sigut C9.
    M’agradava veure la «nostra» Rita tan posada ella, tan «requetemudada» i tan, tan, tan…ahí, davant la senyera .
    M’agradava veure eixa professó cívica on tots anaven tan ordenats i tan guapos. i sobretot m’agradava el moment en que pugen la senyera tan recta, i tan polida.
    Res, que ara no ho podrem veure més a C9.
    De moment ens menjarem la pa-e-la, i si de cas, de cara l’any que ve,comptant amb que el maleït bitxo eixe de l’èbola no se’ns haja endut, ja pensarem quines coses podem fer per celebrar la festa. ( Si és que queda alguna cosa que celebrar)

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics