Seleccionar página

JALOVIN I NOEL

JALOVIN I NOEL

jalovin i noel
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

JALOVIN i NOEL

 

Com qui diu fou despús-ahir que nostres conciutadans celebraren el “Jalovin”. D’escoles n’hagueren que disfressaren als monyicots com si d’un carnaval es tractara. Les criatures de res eren culpables, acaben fa poc de vindre a aquest món i com a cosa més natural ho accepten.

Ja es poden comptar amb els dits de la mà els dies que ens queden perquè arriben les festes de “Papà Noel” i comença a veure’s pertot arreu la parafernàlia que acompanya a aquest Sant Pare Roig que ve de les gelades terres del Nord a fer-nos més feliços si cal.

Si et pares a pensar, una mica només, t’adones que hem d’estar agraïts a la jove nació de l’Amèrica per haver-nos tret del pou d’incultura on estàvem perduts des de no sé els segles. Ara som moderns, emprem un llenguatge utilitzant paraules foranes que, quasi sense cap tipus d’esforç, prompte parlarem l’idioma universal per antonomàsia. I és clar que ací, a aquesta part occidental de la mediterrània, desapareixerà el conflicte de la llengua i veurem com una cosa de l’antiguitat això del “llemosí-català-valencià-balear”. Beneits del cabàs siguen per sempre aquells individus que amb sabia i constant paciència han aconseguit que vejam la llum tan clara o més que un ull de peix.

 Estiguí dinant l’altre dia en casa d’un matrimoni jove que té dos xiquets menuts. També n’hi havia una altra parella que estan a l’espera. Mentre preníem un “brik còfi” eixiren a la conversa, i no sé com encara, els avantatges que tenim en haver fet desaparèixer el contuberni Església-Estat que n’hi ha hagut tota la vida de Déu; que la religió ja no siga obligatòria a l’escola i que els retors no manifassegen a la societat com es feia abans.

Jo, innocentment, vaig preguntar, a persones cultes i titulats superiors com eren els quatre, si tots aquestos avançaments que hem conquerit, i dels que en gaudim a hores d’ara, ens han fet perdre els NOSTRES REFERENTS CULTURALS EUROPEUS. La cara que ficaren d’estranyesa fou la resposta. Què volia dir en parlar d’assumptes que són residus d’un passat que més val oblidar? No veia jo que per desgràcia no s’han desterrat del tot i només en queden quatre beats integristes que ho mantenen?

—Vosaltres podríeu explicar-me el sentit dels Nadals, Tots Sants, Quaresma, Corpus Christi, Sant Vicent Ferrer i el Compromís de Casp, Diumenge de Rams, Setmana Santa, les Croades, Terra Santa, els dejunis i abstinències quaresmals, la butlla, l’aportació del cristianisme a la cultura europea, l’influencia de Grècia i Roma, L’Inquisició, El Concili de Trento, El Renaixement, La Revolució francesa, la Guerra de Cuba, la Guerra del 36, les dues Mundials, el marxisme, el Carlisme, el…

—Para ja amic, no ens vingues amb rotllos dels teus. A quin sant ve tot això? Les festes de Noel són per a què la gent se senta més amable. El “Jalovin”que tu dius es com un carnaval però per a xiquets i que també se l’han apropiat el adults perquè tenen tot el dret del món. No creus? La setmana de Pasqua són unes vacances ficades a l’entrada de la primavera perquè hem de descansar una mica del treball de l’hivern. La resta de coses que ens has dit no sé si alguna l’estudiarem a l’escola però que s’han de fer desaparèixer perquè la mitat són costums de la dictadura que encara cuegen i l’altra mitat és de l’assignatura d’història que, com bé saps, era una de les “maries” que tenies que aprovar i oblidar-te’n.

—Disculpeu-me, però oint-vos sent una mica de tristor i tinc por de què, com vaig llegir fa anys, s’acabe sense que se sàpia distingir el sagrari de la sagristia.

—Què vell t’has fet. Hauries de posar-te al dia amic. Ah! Tindràs que ficar algunes llumetes de colors en la casa d’eixe poble on vius.

Todo se andará… —He contestat.

 Me n’he tornat a casa pensant amb la mestra de “Bienvenido Mister Marshall” quan a l’escola de Pinar de Rio explica als seus habitants què és “ESE NOBLE PUEBLO AMERICANO”.

 I jo continue amb la meua: Sofia Loren sempre m’ha agradat més que MarilynMonroe.

 BONES FESTES.   

Salva

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

9 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    A l’escola, els vaig demanar als xiquets un text lliure sobre Tots Sants i dia de difunts.
    No podeu imaginar-vos la barreja que van fer de disfresses-cementeri-sants- morts…Donava una mica de pena. No saben que a Tots Sants es celebra la festa de tots els sants i que el dia de difunts és a l’endemà, i que el 31 d’octubre és el dia del jalouin, i, i, i…
    Tradicions i cultura que anem perdent.
    Qualsevol dia pot eixir el sol i cop i volta deixarem de celebrar les nostres festes i passarem a integrar les festes anglosaxones, inclos el «Dia de acción de Gracias» .
    En les escoles es contribueix gratuitament: es propicia la celebració del jalouin. la visita del pare Noel..i qualsevol dia es deixarà de parlar en valencià i ho farem en inglhis pitinglihs. A vorem com acaba tot açò!

  2. Benavent

    Jo per allò del dit, i per allò de «mal de muchos consuelo de tontos» continue rient-me quan se’n queixen alguns castellanohablantes en el sentit que van massa farcits d’anglicismes. Ells que són tan universals, que viatgen tant, ja veus. «Lo meu» més o menys ho tinc assumit, encara que les meues frontisses no grinyolarien tant si aquestos nadals no sentira tanta «Nochevieja», ni tanta «Nochebuena», i encara que no tant, però tampoc un «felis Navidad», o vos jure, que p’a xulo jo, que me’n passe a l’anglés.

    Així que passeu una bona nit de Nadal, primer.

    • Salva

      Xulo i parlant anglés?
      Ací a QD també utilitzarà la llengua de la Pèrfida Albió?

      Ai maedeusenyor on anirem a parar…

    • Rosa Mahiques

      Merry Christmas and happy new year!

      • Salva

        He dit ja que allà a l’Amèrica tinc uns familiars descendents de Quatretonda que lligen QD i sovint comentem els escrits que per ací apareixen, i no gens han tardat, en veure la meua col•laboració JALOVIN I NOEL, en dir-me que fa uns anys a aquell país, que jo critique amb gana, publicaren una edició de l’ODISSEA amb un considerable nombre d’exemplars i, a pesar de ser de tapes dures, és a dir: no de les de butxaca, s’acabà la tirada en un dir Jesús.
        Em pregunten si per aquestes terres es fera el mateix amb el Tirant o el Quixot, es produiria un efecte semblant? La meua resposta va ser:

        —Sóc ja major perquè em fiqueu contra la paret, possiblement del segon s’haja oït parlar a l’escola, però del primer res de res. Tanmateix tenia noticia d’eixe fet i d’altres com aquest que em fan molta enveja…
        —Tranquil tio, aquest país és molt gran i tenim de tot. —Em contestaren. Són gent educada !

  3. Pepe

    I va la meua :

    Jo, per a explicar aquest fenomen als meus alumnes, els pregunte: Quina cosa pensaríeu de mi si un dia d’aquests m’instal·le al parc del vostre poble en un iglu, una jaima o un tipi sioux i em pose e viure?

    A l’Antàrtida, al Sàhara o a l’Oest americà seria normal però aquí seria cosa de psiquiatres. Doncs això

  4. Benavent

    Som-hi doncs, Rosa, que si hem de parlar així i cada vegada més ho farem, i no han de vindre professorets de “migarmut” a dir-nos com ho hem de fer perquè la llengua la fa el poble. I vosté senyor Alberola no se’n refie massa ni de mi ni de les meues paraules que no debades cada cop entenc més, i me les aplique també, aquelles altres dites pels més grans: “Xiquet, mos fem majors i mos fem burros!”.

    Això no obstant no he dit tota la veritat perquè no són els castellanohablantes no, que aquestos tractant d’eliminar o d’explicar com són d’innecessaris els anglicismes del castellà, cada cop més abundants, em fan somriure, són més bé els nostres, els de l’autoodi, els de p’a què servix, o més idiomes (en comptes de)… qui em cabregen, doncs ells van en carrossa de plata i cavall guanyador, així que si els molesten els barbarismes “ajo i agua”. Però a vosté (que em sembla que també és una persona gran) què li he d’explicar jo que no sàpia de primera persona. I a nostro bon home lo director, la cultura, entre d’altres coses és moda també i aquesta ve d’on ve, i amb un món tan globalitzat, cada vegada més de pressa.

    No sé si m’enteneu, que tampoc sé massa bé el que em dic, mes quan en realitat pense com vosaltres.

    I ara vos deixe que he de posar la cistelleta, a veure si els Tirorins em porten unes bones casques, que és com canten per bona part de la Costera a les «coses bones», així que si no volem matxucar amb el «Roscón» o Roscó de Reis, teniu «les Casques» dels senyors d’Orient, si us ve de gust, clar.

    Sorry!

    • Salva

      Senyor Benavent:
      No estiga cabrejat amb el negoci dels idiomes.

      Els avantpassats de l’Angela alemanya, que de l’assumpte de la parla, i de tot, en saben un cabàs, es passaren al segle XIX buscant la llengua dels habitants del Paradís Terrenal, que seria la mare de totes les altres que n’hi ha al món… No la trobaren!
      Els calumniadors enterats diuen que els teutònics estan convençuts, per allò de la raça ària, que ells són els portadors d’eixe germen de parla fet de crits monosil•làbics —que a hores d’ara no ha evolucionat molt— i no sabeu la ràbia que en tenen perquè uns parents d’una altra tribu germànica els haja guanyat la mà.
      Potser que al remat tinguen raó els que això pensen perquè aquella algaravia inicial era la del dimoni que de segur fou amb la que va temptar a innocent Eva i aquesta a l’Adam.
      Res, que estem tornant a quinze i acabarem a crits. Si no: al temps !

      Amb tot i això jo seguiré parlant com sempre perquè, com em deia ma uela Maiteresa:
      MOSATROS ESTAVEM ANTES ACÍ !

      PS — Pose molta atenció amb el dolç que l’edat no perdona.

  5. Salva

    Deia jo l’altre dia, quan us parlava de la implantació per aquestes terres de la festa del barbut vestit de roig d’allà de l’Amèrica – Amèrica, que potser s’acabe sense distingir “sagrari” de “sagristia”.

    Una amiga meua, nascuda a Istanbul, em conta que també els seus compatriotes aquestos dies van ficant llumenetes i omplint els magatzems de la figura del susdit personatge.

    Al juny de l’any 44 del segle passat els aliats entraren a Roma, i el general americà que manava la tropa d’alliberació, en veure el Coliseu i els enderrocs del For, no se li va ocórrer altra cosa que dir: «quin bon treball ha fet nostra aviació».
    Amb tot açò de la cultura la processó ja ve d’antic, no? O l’home aquest era producte d’un dels primers efectes de la globalització?

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics