TRENQUEM UNA LLANÇA (DIC UNA PANTALLA), PEL “CARRER DEL PORTAL”
Abans que les capes del temps no l’acaben de soterrar definitivament en lo fossar de la desmemòria, o sia, que allò del carrer de la Pau no ha sigut un nom que haja tingut mai en mi una alta estima, ni és sant de la meua devoció, entre d’altres coses perquè popularment a dit carrer sempre ens hem referit amb lo nom de carrer o camí del Cementeri, una motivació tan clara que de vegades em feia dubtar si en compte de La Pau no seria de Les Ànimes la seua designació oficial, fet impossible perquè Les Ànimes, com tots sabem, correspon a d’aquell que popularment es diu Finet.
I dic jo que les Ànimes del Purgatori no estarà mal que tinguen un nom, com també podria existir un carrer de Tots Sant, per exemple, això sí, no a canvi de noms populars o tradicionals com l’abans dit de Finet. Aleshores carrer del Cementeri també, em direu, i per què no? Ara que allò que sí que tinc clar és que carrer de la Pau no, almenys en el nostre cas en concret i particular, i no només perquè la seua motivació li vinguera donada per aquelles campanyes propagandístiques referides a les dècades de pau que el General ens havia atorgat d’ençà d’aquell l’any de la Victòria, una denominació que després repetiríem amb el famós “Polideportivo La Paz”, la Pes, que sembla més apropiat per a “terrenets” finalistes o llocs de descans, si no perquè si m’hagueren preguntat jo haguera advocat per recuperar aquell altre nom, tradicional i històric, com és el de carrer del Portal.
I és que a mi no em sona gens mal carrer del Portal, un nom que no he llegit a cap paper ni document, però sí l’he sentit de menut als meus majors, un nom que avui i des de fa dècades ha deixat de ser popular, un nom que molts, la majoria, ni tan sols el coneixeran, ni l’hauran sentit dir mai, però és precisament per això que el trac a col.lació, perquè no acabe soterrat, desmemoriat, sense senyal d’haver estat entre nosaltres.
Perquè diem que no tenim història quan ni que siga en pinganelles mantenim rostolls històrics com aquest del “Portal”, que en aquells pobles on s’hi conserva són una prova fefaent del seu passat, del seu esdevenir històric, rostolls d’una trama urbana conformada pels carrers i les portes, no debades les poblacions en èpoques passades eren espais closos: inseguretat, epidèmies i guerres, ho feien convenient. Així que amb les parets dels corrals i capterreres de les cases la muralla estava parada, que tampoc havíem de resistir cap exèrcit, i allà on s’estretien les cantonades, més estretes encara que són avui, allí les portalades.
Res ens queda de tot això, d’aquelles construccions i passeres, cap prova coneguda, igualment com també passa a tants d’altres pobles. En conseqüència hem i hauríem de valorar més encara la memòria oral, una memòria cada vegada més curta per simple qüestió cronològica, almenys pel que respecta al nom de què parlem, una memòria, ja dic, que només pot salvar ja una llapissera, ni que siga com diu la fraseologia, curta.
O per què no, també la pot salvar una actuació municipal, que tampoc és que estiga demanant jo ara que li canvieu el nom al carrer de la Pau i poseu carrer del Portal, ja m’agradaria, no dic que no, però d’altres formes n’hi ha per tal d’evitar l’oblit definitiu que amenaça nostre topònim, com és el cas, i d’altres vegades hem adormit ací les ovelles apuntant-les, el de la dita subretolació històrica o popular.
No dubte ara que “La Digital”, que alguna que altra causa perduda aixopluga ací, ens facilitarà, com sempre, aquesta pantalla (dic aquesta llança).
benavent
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
La primera vegada que vaig sentir el nom de Carrer del Portal, tindria jo uns 16 o 17 anys. Ho deien unes «ueles» que totes les vesprades venien a visitar a la meua, que estava impedida, i es posaven a parlar dels temps de quan eren jovens.
Jo vaig pensar que les dones estaven un poc més cap allà que cap ací, però em van explicar quin era el carrer portal i jo que fins eixe moment em pensava que tots els carrers havien tingut sempre el mateix nom, em vaig adonar de que les coses canvien, fins i tot el nom dels carrers.
Un espentonet des d’ací i a vore si aconseguim que es pose una plaqueta en aquest carrer que diga: C/ La Pau (antic carrer del Portal).
Ens faran cas? Tal vegada sí, o tal vegada no. Però com aquell, per demanar que no quede.
Així és Rosa, tant, que si no fóra per aquesta gossera, tan gran i tan meua, José Luís o qualsevol altre alcalde ja haguera tingut damunt de la seua taula una proposta en aquest mateix sentit, en el sentit d’ocupar-se no només del topònim ací referit sinó d’altres més, tot i que serà el carrer del Portal aquell que, ara i ací, s’hi troba a punt d’extinció.
I posats que som de nou al carrer tal vegada ens hauríem de preguntar perquè aquesta denominació del Portal no ha resistit el pas del temps, perquè no ha compat amb el favor dels quartondins que, i per exemple sí que han mantingut vius altres noms com “Eres”, “Mig”, “Nou”, “Benigànim”… saltant-se “a la torera” les formes oficials.
La raó podria se la mateixa que trobem per a l’oblit del nom “plaça Major”, l’àgora on se situen els edificis, civils i religiosos, més importants del poble, i el motiu no pot ser altre que per l’aparició d’un element, en el cas nostrat el campanar, d’una força tan singular i extraordinària que acabarà per soterrar el nom històric de Major. En el cas del carrer del Portal aquesta circumstància singular no ha de ser altra que el de la construcció del nou Cementeri (s. XIX).
A les postres però, ni Cementeri, ni Campanar han pujat als altars de l’oficialitat, i ho entenc més en el primer cas, tant que fins i tot estic disposat a acceptar que el nom de “la Pau” no tinga cap relació amb la Dictadura sinó que s’hi tracte més bé d’una manera eufemística de referir-se al “fossar”, per allò de la “pau eterna”. Supose que no ho sabré mai.
En aquest sentit la subretolació històrica o popular pot fer justícia a la tradició i cultura d’un poble que d’una manera natural ha creat i a la vegada ha soterrat tot un seguit de noms segons els moments i situacions viscudes, fins i tot aquesta subretolació és una actuació municipal que podríem qualificar de relativament “barata”.
Però més important que això seria encara aconseguir que els governants s’hi conscienciaren en el sentit que els noms de carrers o partides, la toponímia en general, també és un patrimoni, un bé a respectar, que quan s’hi canvien de nom uns carrers cal valorar si convé conservar algun dels rètols antics, o que si un particular arrebossa o tira la seua façana aquesta potser continga una d’aquelles històriques rajoletes indicadores del nom del segle XIX, posem per cas.
Avui d’aquestes rajoletes o plaquetes històriques em sembla que només en queden dos pels nostres carrers, i potser m’enganye, però si encara estan allí crec que és més per la sensibilitat dels amos de la casa que no de l’ajuntament, que quan ha hagut de posar alguna senyal de trànsit les ha tapat ben tapadetes. Fa anys encara s’hi podia vore també la del carrer de la Font, curiosament retratada per un xicot foraster que va guanyar amb ella un premi de fotografia local, avui, ni rastre de la rajoleta i supose que de la fotografia tampoc… I mira que m’agradaria enganyar-me!
És el que n’hi ha, i jo ja me n’he passat.
El carrer de la Font crec que abans es deia carrer del piló, perquè segons tinc entés allí hi havia un piló.
Vajalmon que a mi també m’agradaria vore alguna fotografia de com era abans aquest carrer.
Una cosa que em dona un poc de coratge és veure fotografies antigues i no poder reconeixer els carrers i cases. Si poguessim conservar els noms dels carrers o almenys tenir-los bi-titolats, ens facilitaria el reconeixement de part de la història del nostre poble.
Perquè de no haver-ho tret vosté en aquest comentari, qui se’n recordaria del carrer del Portal? Gent major i poca.