L’AIGUA DE PLUJA DEL CARRER DELS FURS ÉS ENGOLIDA PER UNA CATA FETA FA 7 DIES
Fa ja set dies es va fer una cata al Carrer els Furs per poder diagnosticar un problema d’ enfonsament de voreres i carrer, la qual cosa fou comunicada per escrit a l’Ajuntament el dia 17 de Novembre de 2014. El que està passant ara, a banda que cada dia les voreres i el carrer estan més enfonsades, és que per a acabar-ho d’apanyar, la cata que han fet al carrer està engolint-se en un percentatge molt alt l’aigua de pluja, la qual cosa crec jo no pot tenir bones conseqüències… ja que jo em pregunte on anirà tota eixa aigua que la terra està tragant-se. Esperem que prompte ho arreglen i no tinguem que veure mals majors.
continuarem informant…
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
z
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Hem alçat la tapa de fusta i eureka!!!!!! tenim un aljub. No sé si serà aljub, pou o llac, però aigua n’hi ha prou.
-Xiqueta! m’ha dit un home, «las cosas de palacio van despacio» .
– I tan despacio que van tio Juanito, tan despacio! Es va fer l’avís el dia 17 de novembre, i de seguida van vindre els de l’aigua i les autoritats. Van detectar el problema i van dir que farien una «cata». Al cap d’uns dies van vindre amb una màquina i van serrar un tros de carrer. Al cap d’una altra setmana van fer un forat d’un metre quadrat més o menys i van dir que vindria una màquina a detectar un «nosequé». Mentrestant, com que estem al desembre i de quan en quan al nostre poble plou, doncs això, que encara que feia uns dos anys que no plovia, ara per a salut del terreny va i plou.
Ja estem a 15 de desembre i clar! que tenim a la volta del carrer? Els nadals, sí senyor!!! I tots sabem que a nadal no es treballa perquè són festes molt importants que hem de viure amb família i menjant.
Poc a poc ens clavarem en any nou i allà a mitat de gener igual ve algú i ens diu que no està clar el que passa, que segurament serà de… o tal vegada siga de… i poc a poc anirem avançant mentre tècnics i autoritats estudien el que cal fer.
Em queda una esperança tio Juanito. Les eleccions «monocipals» que diu vosté. A poc a poc arribarà el mes de maig, mes de Maria, de las flores y comuniones i si no n’hi ha ningú que ho impedisca igual està la cosa embastada per a eixe moment, perque sinó com podrem anar a votar i fer bona propaganda?
Bé ja li contaré com va la cosa tio Juanito. Sé que vosté no passa molt per este carrer, però jo sí que passe pel seu, i tinga a bon segur que li ho contaré. A tot això, si entrant o eixint de ma casa no m’enfonse en el llac.
Açò li ha quedat a vosté ben embastaet, sí senyor, tant que ara tinc el dubte de si en realitat es tracta d’una contalla o o d’una notícia, no obstant això, ja ens farà vosté el desenllaç.
De usted atento s. s. q. b. s. m.
benavent
No, Sr. Benavent, no, no és una contalla. Què més voldria jo!!
El cas, és que el forat està a la porta de ma casa.
Però sap què? Si de cas vinguera una forta sequera; aprofitant que l’aljub està a la porta de ma casa, tot i sabent que el carrer no és meu, (que això n’hi ha molta gent que no ho sap i pensa que el carrer que té al davant de casa ho tenen en propietat i escripturat) el convidaré a beure de l’aigua de l’aljub del carrer Dels Furs, i utilitzant un «Kit de supervivència» que ens van regalar els de la unitat de l’UME de l’exèrcit que van vindre a Llutxent quan es va cremar la muntanya i que com a bons mestres els vam demanar que explicaren als alumnes quina era la seua feina, què menjaven, on es gitaven…i ells molt sol·licitament ens van donar les classes i el «Kit».
De moment, Sr, Benavent, no morirem assedegats, perquè d’aigua en tenim quasi tanta com al pou del Perico.
Ja seguirem contant com va l’obra del carrer. Prometo tenerles informados.
-Mante, com va allò del carrer, reina?
-Tal i com li vaig dir, tio Juanito! Ara ja ho tenim arreglat. Ens han deixat un carrer ben polit i preparat per a que passe per allí qualsevol que vulga passar.
-Ah! Però t’ho han arreglat?
-Clar que sí! No li vaig dir que venien les «monocipals»? Doncs, gràcies a això, podem presumir de carrer.
Però estem molt contents tio Juanito. Molt contents. Feia anys que ho haviem demant per escrit i per «parlat» i ens havien fet un cas com un cabàs. Que en tot això, el que es diu pagar, pagavem tot el que ens demanaven, però arreglar-nos el carrer costava molts eurets.
-Pues quan puga passaré per allí i ho veuré. És que les cames em pesen i em costa molt caminar, però li diré al meu xicon que em porte en el cotxe.
-Pues si el seu xicon no pot, jo el portaré. I vora que bé s’ha quedat.
-Moltes gràcies bonica.
-De res tio Juanito.