Seleccionar página

ARA QUE TANT S’HI PARLA DE VIOLÈNCIA EN EL FUTBOL, RECORDE…

ARA QUE TANT S’HI PARLA DE VIOLÈNCIA EN EL FUTBOL, RECORDE…

Signa-Benavent copia
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

 D’açò farà… tant que corria encara l’any setanta-sis de la centena passada quan de tornada de les Galícies amb motiu del viatge de fi de curs o de batxillerat férem parada i nit a la vila de Madrid. I devia ser un dia d’aquells que en diuen de dissabte o de diumenge perquè a una colla gran de xicons no se’ns va ocórrer altra cosa millor que viure en primera persona un partit de futbol de la primera divisió, no debades coincidírem amb l’equip del València que jugaria contra l’equip dels matalafers.

 Així que ja tens aquella companyia de valencianistes circumstancials amanits i armats amb les tovalloles blanques, prestades “gentilment” això sí per l’hotel de residència, i disposats a viure una experiència futbolera de primer nivell, per tal que durant tot aquell viatge, que pràcticament s’hi trobava ja a les acaballes, havíem visitat un tot de catedrals i museus arreu d’on havíem passat.

 No puc recordar res de l’entrada a l’estadi del Manzanares, tot i la novetat que significaria, almenys per a mi, aquella primera vegada, així que la següent imatge que mantinc ja és de l’interior d’un estadi descosit per les cantonades pel fet que l’obra i fàbrica no encerclava completament el camp, almenys per la part alta de les grades i, precisament  per un d’aquells badalls prop dels quals ens situàrem corria un senyor vent que en aquelles hores de fosca rascava de valent.

 De segur compraríem les entrades més barates perquè com deia estàvem allà on pengen les banderes, el més amunt possible, de manera que com les fileres de davall nostre eren completament buides decidírem esgolar-nos amb la qual cosa ja no ens trobàvem tan solitaris, més a prop de la gespa i més arreceradets d’aquell vent tan malcarat. Tot rutllava bé encara.

 En això que comença el pròleg del partit i els de l’Atlètic que posen en marxa la megafonia amb els càntics i himnes de rigor de l’equip local mentre els jugadors devien escalfar sobre el terreny de joc, jo no en coneixia cap de jugador, ni d’ací ni d’allà, bé, em sonava i crec que jugava un tal Antón, valencianista ell, que a mi de futbol no massa, la veritat, però aquell nom em sonava.

 I nosaltres que tot allò ho vivíem com una gran festa de seguida ens sumàrem i acompanyaren l’himne de l’equip matalafer, això sí, imbuïts de l’esperit combatiu valencianista bescanviàvem algunes parts i tornades de l’himne per altres consignes que sobretot feien referència a no sé quina cosa d’anar a reconstruir-li la mà a sant Roc, i joves com érem cridàvem allò tan alt com podíem.

I entre cants i rialles prengué la metxa del partit i aleshores va passar el que normalment en el futbol passa, que l’Atlético va marcar un gol, fet aquell que potser pensareu com vaig pensar jo que devia d’alegrar els madrilenys, doncs no, tot el contrari, s’enfadaren d’allò més i es va formar un remolí de gent en contra nostra, cabrejada és molt poc dir, mirant-nos amb cares irades, feréstegues, cares pudentes, soltant tota una lletania d’insults i d’improperis, que jo no sabia que n’hi havia tants d’això, amb tot de mans enlaire dibuixant els més variats gestos ofensius que imaginar podreu, fins i tot uns senyors revestits de teles ben tallades amb barret de diumenge i corbata, saltaven i s’enlairaven entre les fileres d’espectadors per millor apropar-se on hi érem nosaltres, pujaven tan de pressa que més semblava que baixaven les grades de tan fort com bracejaven volent encalçar-nos.

Foren allò que diuen uns segons eterns, ens quedàrem petrificats, muts de la sorpresa primer i el pànic després, o potser tot alhora. I açò no va ser tot, a més sembla que “els senyors enfadats” feren d’acusetes per no trobar-nos a les nostres localitats i prompte alguns empleats del club ens feren aixar a la casella de sortida, allà on adés havíem deixat plantades les banderes, més a la vora del badall traïdor i cantoner, i damunt el València, crec, perdent per més «goals» encara.

A hores d’ara, i des de la distància però veient el que està passant amb tot el d’allò de la violència en el futbol –cosa ben trista d’altra banda- pense que igual encara tinguérem sort, també eren altres temps, ja vos dic, tant com que les tovalloles les vàrem tornar, més brutes i ferides sí, però senceres. Nosaltres no havíem anat a lluitar contra els elements ni molt menys els coneixíem. A més que jo sempre he pensat que igual si el València guanya aquell partit aquestos “homes enfadats” no s’hagueren mostrat tan irats amb nosaltres, un poc rar açò del futbol.

rbenavent

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

2 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    I dic jo, si guanya el València, què ens reporta de bé als valencians? Ens redueixen el deute públic? ens donen més diners per a l’educació, la sanitat o per fer obres públiques que ens facen despegar en l’ocupació, ens donen un premi per a la investigació de malalties, s’aturen els desnonaments…?
    la resposta és NO.
    Doncs, que més em dona a mi que guanye el València, el «Madrit», o l’equip de futbol de Llutxent?
    No entenc, bo sí que ho entenc, entenc que n’hi ha molt de «parné» en joc, però no entenc què fa la gent capaç de matar o deixar-se matar pel futobol.

  2. Benavent

    benavent

    Bons i carregats reis d’Orient, bones Casques, bona nit de cap d’Any, bones Estrenes, bona nit de Nadal, bona tarda… Salutacions corals.

    Un negoci gran el futbol, llocs de treball per alguns, grans mitjans de comunicació dedicats a l’esport arreu, una religió moderna per a d’altres, allò del pa i circ d’abans… que tot està inventat, només canvien les circumstàncies, tota una indústria parada, més encara avui que tot s’hi mesura per la incidència que té en el PIB. Ara el que jo no sé és aquest esport diguem-ne que professional en quin grau participa amb allò que diuen de l’esperit olímpic o si al capdavall, i el futbol seria un bon exemple, només dóna eixida a la prehistòrica lluita tribal entre clans, tribus, regions que d’una manera civilitzada s’enfronten, per més que no tota la gent que l’envolta ho veu sempre d’aquesta manera tan pacífica, i a las pruebas me remito. Ah, i tot açò sense tocar la misteleta.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics