DANUBIO AZUL
DANUBIO AZUL
Tenim a l’esquena una altra fita, que convencionalment hem senyalat amb roig al calendari, per eixe interés que ens entrà per controlar-ho tot, per amidar cada hora, cada minut, cada segon de nostres vides. Volem ser immortals; ens han dit que ho som i s’ho creguem, almenys nostre esperit asseguren alguns que ho és, i nosaltres innocents, necessitats de protecció paternal sempre, contem i contem, anotem quantitats de qualsevol cosa, dels dies, de l’hora, de les distàncies, de…, i és tanta l’obsessió per la mesura que no tenim prou amb el Sol i hem construït instruments grans i menuts que ens diuen el temps que falta o que ha passat del dia que…
[pullquote]és una litúrgia que complisc rigorosament i l’intentaré mantindre mentre em quede una mica de trellat[/pullquote]
He dit innocents i ho mantinc. Creiem de debò i com si fóra dogma de fe, que en afegir any rere any una xifra ja hem deixat al darrere una càrrega pesada i muntem tota una litúrgia per aconseguir neutralitzar els futurs problemes. Ens proposem ajudar al Destí fent-li ofrenes paganes o religioses perquè d’esdeveniments malaltissos no ens vinga ni en tinguem cap i que, com hem complit amb tot el cerimonial, aquest Ens abstracte no s’ofenga i si de cas s’oblide de què existim. I, candits i realistes alhora, s’adonem al següent dia que el Sol enllumena a l’hora que té marcada sense que ningú li ho mane, sense cap legislació humana i en despertar-nos el dia u de gener vegem que la vida continua i seguis eixint l’astre rei per llevant. I tornem a sentir eixa sensació tan personal de què, a pesar dels nostres propòsits, l’escenari i el guió que ens escriuen de la comèdia que representem continuarà semblant al d’ahir, al del mes passat, o al de l’any que acabem de deixar.
Des que vingué la televisió, el dia de cap d’any m’he assegut enfront de l’aparell amb colors, abans junt amb mon pare, i he vist i oït el concert de Viena. Per a mi és una litúrgia que complisc rigorosament i l’intentaré mantindre mentre em quede una mica de trellat perquè crec que és una bona manera de neutralitzar els mals auguris que sempre ronden al nostre entorn. I en sonar el «Danubio Azul», i a la fi, la «Marxa Radetzky», m’alce, em fique en peus i una altra vegada espere, com tothom, que l’any que comença siga millor.
Jo he seguit al peu de la lletra, i com cal, el meu particular ritual perquè sóc un bon creient fidel de la MÚSICA, la més gran creació dels humans!
Que us vaja bé el 2015!
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Igualment Sr, Salva. Desitge que ens vaja bé el 2015, i el 16, i el 17…. A tots. Sense distincions de cap tipus.
Per si de cas, jo també he resseguit la liturgia de totes les nits de cap d’any i de tots els dies de cap d’any. Per si de cas…
Einstein ja ens deia:» Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix».
No sé si haurem de canviar rituals, si els hem de conservar o si no farem ni una cosa ni l’altra.
El concert d’any nou, simplement magistral. Com m’agradaria poder anar alguna vegada i veure’l en directe!!