UN DESIG
Un desig d’aquestos que s’hi formulen els dies de Nadal, poca cosa, però que pot tindre la seua importància pel que fa a la cura del medi ambient, de la millora de la vida de la terra, ja que personalment he notat a muntó, a peu de carrer i no només en dades estadístiques publicades en mitjans de comunicacicó, el descens notable del nombre de bosses de plàstic llançades arreu, sobretot d’una coneguda casa comercial d’ençà que algunes grans cadenes d’alimentació voluntàriament o empentades han fet fora les bosses d’usar i tirar, o les has de pagar, però majoritàriament substituïdes per una espècie de cabassos més grans, espècie de cabàs de comprar de tota la vida que almenys per la ciutat se’n veuen bastant.
El plàstic és clar té molts avantatges, pràctic, còmode… barat, fins i tot després l’aprofitem o li donem qualsevol altre ús i destinació, representa o ha representat el progrés, tornar arrere és difícil, molt en certs casos, però s’ho val la pena, almenys aconseguir que els mínims siguen els màxims possibles i molt més del que són ara, res vos dic si poguera aconseguir-se alguna cosa semblant amb altres recipients, algunes botelles no retornables posem per cas, qüestió de política decidida i de conscienciació que, ja ho sabem, aquesta sempre augmenta quan afecta la butxaca.
No és al mateix, certament, atacar aquest problema per part de les grans cadenes d’alimentació i distribució que des del punt de vista del xicotet comerç local i particular, però tota pedra fa paret i si dic açò ara és perquè pense que aquesta cadena de botigues agrupades sota l’empara de la firma «Coarval», per altra banda tan relacionada amb el món del camp, de la terra i de la natura, podien fer alguna cosa més al respecte, si és que no s’ho han plantejat encara. Si el camp és vida que resava un conegut sindicat agrícola n’hi ha coses de les quals podem prescindir i que ajudaran un poc a fer-ho realitat, com la d’eliminar o reduir la quantitat de bosses “pastiferes” de plàstic.
A tot això he de reconéixer que jo tampoc sóc cap exemple al respecte no debades solc arreplegar-ho tot amb les bosses que gentilment em regalen amb el producte mercat, no obstant això, i per no dir mentida, des de fa un temps s’hi m‘ho puc posar a les butxaques, pense ara en l’abastiment de la meua farmaciola, que caldera vella… les refuse amablement, unes bossetes aquestes que damunt i generalment no et serviran de res, només per llançar-les directament al fem; de vegades també ho faig amb algun embalum més gros que no m’importa massa dur-lo amanollat. Poca cosa si voleu, per això ara i ací m’hi vaig a comprometre més o callaré per sempre. He dit.
Benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Està molt bé això de posar-se els farmacs a les butxaques, però això denota que vosté no necessita molts medicaments. I tan de bo que continue així molts molts anys!!!
He vist gent eixir d’alguna farmàcia amb bosses més grans de les que donaven en aquestes cases comercials on es compren aliments.
També he vist que en algun cas els han donat un cabàs d’eixos gran fet de «ràfia», plenet, plenet de farmacs. I de veres, si ens posem a llegir els prospectes que porten cadascuna d’aquestes caixetes…es per posar-se a tremolar!!!
Ara, això sí, com que són quasi gratis, encara que siguen per anar al fem, la gent se’ls emporta a casa a fer més gran la seua particular farmaciola.
Salut per al 2015 i pocs medicaments!!
I reciclem, que reciclant, reciclant estem contribuint a deixar un món millor als que venen darrere,
I al temps, els futurs arqueòlegs no trobaran tant de fem quan arriben a estudiar les restes materials distribuides en l’espai i conservades al llarg del temps . Del nostre espai i el nostre temps.