ATRACAMENT A LES TRES DE LA VESPRADA
13 de GENER de 2015 a les 15’15 hores. Dimarts. Un veí de 83 anys camina pausadament pels carrers camí de la partideta. Un cotxe de luxe, negre i sinistre s’atura prop d’ell. Surt del vehicle un individu ben vestit. S’apropa a la víctima amb paraules poc comprensibles. Li clava una mà pel coll i li arranca una cadena, mentre amb l’altra li pressiona el seu vell cos amb un punyal… així…ràpidament. I el lladre, agressor, espabilat…una vegada comés el delicte, fuig covardment deixant a la víctima esglaiada i pensativa-
He sentit amb pena el testimoni de la víctima. L’home, damunt estava agraït ! Només l’havien atracat en ple carrer i a les tres de la vesprada! I no li havien fet sang, ni ferides…!
Fets com aquest, són més que un simple atracament : és una violació de la persona, una humiliació i un despreci total . La justícia no està a l’altura. Tots sabem com està. Tristement m’ha dit aquest veí : «Pa què ho tinc que denunciar?»
Moraleja : Quan veges que un cotxe s’atura prop de tu…no t’ho penses : si no coneixes al conductor… corre i no pares!
Per desgràcia, la víctima sempre perd! La banca sempre guanya !
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Com per a correr als 83 anys!!!!
Ha hagut més atracaments d’aquest tipus en el nostre poblet.
Si açò passa a les grans ciutats on n’hi ha policia local, nacional, autonòmica i de tota classe, què no ha de passar a un poblet on n’hi ha policia quan n’hi ha i guàrdia civil si no està patrullant per altres pobles?
El que cal fer és, no portar diners, ni cadenes d’or, ni braçalets, ni anells, ni diners. I a poder ser, quan alguns jovens, o no tan jovens, ens pregunten alguna cosa, des de ben lluny i sense deixar que s’apropen a nosaltres, enviar-los a preguntar a la guàrdia civil del poble veí de Benigànim, no deixar que ens toquen de cap de les maneres i si cal, ser maleducat i enviar-los al blau de la mar.
Al ramat, ens fan ser maleducats , desconfiats i roïns. Però ja és qüestió de supervivència.
I si alguna persona duu garrot…