EL BANCAL ENCANTAT DE QUATRETONDA

EL BANCAL ENCANTAT DE QUATRETONDA

Un gran detall que no ha passat desapercebut al caminant. Ja feia mesos que volia parlar-ne d’ell : del «BANCAL ENCANTAT DE QUATRETONDA». La primera vegada, a l’albirar el dia, el caminant va percebre com un ram de flors. O una nova planta. Cridar, li va cridar molt l’atenció al caminant, i mentre caminava, el seu cap feia càbales d’allò que podria ser aquelles figures multicolors.

Ja allí, la sorpresa va ser tan majúscula com grata. Unes palmeres mortes pel picut, donaven vida al color, a la llum i al camp ! Vida després de la mort! Pins pintats. Branques blanques, blaves, grogues…amb perfecta sintonia-simfonia amb la mare natura! Un micro-paisatge màgic, diferent i creador ! Només un artista podia haver creat aquell quadre, llenç o finestra oberta als ulls dels caminats, camperols i esperits de la llibertat. Em va vindre al cap «El bosque encantado de Oma»…però aquest és diferent, autòcton i molt proper.

Aquest bancal em va omplir! Em va agradar! Ja pot estar satisfet el seu creador ! Gràcies pel regal que suposa aquest quadre natural, silenciós i plé d’energia positiva»

Pepe Romero-Nieva

4 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Un camp on sembla que passa el mateix que al conte de «Els donyets sabaters».
    Per la nit arriben aquestos éssers fantàstics i li fan unes sabates molt ben fetes i molt polides per al bon sabater i la seua senyora.
    En aquest cas, els donyets són pintors-artistes i fan una feina molt ben feta per a gaudi del caminant que passa per eixos camins fent la ruta del colesterol, de la próstata o del dolç.
    Si ja és un gaudir el passejar per la natura en un dia clar, vore els arbres com van canviant al llarg de l’any, olorar els tarongers…ara sumem a la vista el que ens aporten aquesta gent tan artista.

  2. rbenavent

    I quantes coses veu aquell qui camina! La veritat no sé si és un camp encantat però realment sí que té un gran encant, augmentat més si cap pel factor sorpresa, una obra d’art creativa (concepte que pot ser redundant) supose, però… t’imagines Pep a l’avinguda del País Valencià una cosa semblant amb alguna d’aquelles soques mortes? Si a mi ja em pareixia que aquells troncs despullats de les seues ales semblaven un conjunt plàstic singular, figures d’uns guerrers gegantins coronats, guardians de la carretera… Què no haguera pogut ser en mans d’aquest artista?

    Desapercebuda no haguera passat no.

  3. Rosa Mahiques

    Caram Sr. Benavent!! I que bones idees te vosté.

    Llàstima no hagués posat aquesta idea damunt la taula de «qui corresponga» quan encara estaven les soques de palmeres al seu lloc original.

    Igual hagués sigut un reclam turístic per a la gent que va a la platja i en compte d’anar per L’Olleria, vindrien pel nostre poble i això augmentaria el volum de tràfic, i vindrien els polítics a vore que passa, i així ens farien unes bones carreteres amb bons vorals, i…ai!!! res!! que ja estic fent com al conte de «La lechera».

  4. rbenavent

    Que voria per primera vegada aquesta simbiosi entre natura i art farà any i mig, tampoc ho recorde exactament, cavalcava aleshores a lloms d’un bicicle, si bé sé que vaig haver de posar peus a terra per comprovar en realitat que n’hi havia allà entre bancals, i el primer que vaig pensar abans de ser-hi a les vores fou que es tractava d’una festa d’aniversari infantil amb globus de colors i coses d’aquestes. Una feliç equivocació.

    Ara ja la tenia oblidada per complet així que lligar això amb les palmeres de l’Avinguda del País Valencià ha sigut més una provocació de la fotografia publicada ací pel senyor Romero.

    I aprofite per felicitar l’autor/a

CARN I UNGLA

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES