NORMES D’URBANITAT
NORMES D’URBANITAT
I — DE LA MANERA DE COMPORTAR-SE A LA TAULA.
En anar cap a la taula per desdejunar, dinar, berenar o sopar no hem de ser els primers en asseure’ns, ni desdoblar el torcaboques, ni ficar les mans als plats, sinó que hem d’esperar a que les persones superiors ens donen exemple.
Nostra cadira no ha d’estar ni molt prop ni molt lluny de la taula.
És descortesia tirar-se cap arrere en estar assegut, menejar els peus, tocar a la persona que estiga al nostre costat i pegar-li colps amb els colzes.
És cosa indecent xuplar-se els dits, netejar-se’ls amb molletes de pa i després menjar-se-les, ni tampoc hem de rastrejar amb aquestes la salsa que haja quedat al plat.
No cal bufar el caldo per refredar-lo.
En mastegar no hem de fer sorolls amb els llavis, llengua o boca. És de poca educació ficar el nas per sentir l’olor de les viandes, ni tampoc tastar-ne i oferir-ne després al comensal que tenim al costat, i no diguem res si està enfront nostre.
No hem de beure amb el bocí a la boca perquè podem ofegar-nos o tossir i repartir a tort i a dret el que hi en tenim.
Abans i després de beure, amb el torcaboques, hem de netejar-nos els llavis i no fer-ho mai amb el mantell de la taula.
No s’ha de rascar el cap, ni tossir, no esternudar, no rotar, no torcar-se el nas i menys amb el torcaboques, ni furgar-se’l amb els dits.
S’ha de procurar no traure converses desagradables, ni que donen ois, ni promoure aldarulls, ni renyir als criats, ni fer-los vindre a crits, i sobretot no parlar amb el bocí a la boca de la cosa pública.
Observem a les persones de respecte i procurem acabar quan elles acaben de menjar, ni molt abans ni massa després.
La segona norma que tractarem més avant serà: II— COM ATENDRE ALS HOSTES.
Salva
URBANITAT:
Qualitat de la persona que posseïx bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat dels altres i que observa les normes de convivència i de tracte social.
Salva
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Tal vegada ens faça falta recordar i practicar aquestes normes tan denostades i oblidades per tothom.És qüestió de tacte i de trellat.
És cert que ens cal recordar aquestes normes d’urbanitat. El que passa és que, qui hui les ha d’ensenyar, tal vegada no se les sap.
Hem perdut tanta educació pel camí !!!
Hui a les escoles han de suplir el paper que deuriem de fer els pares, però amb l’inconvinent de que com no som els pares, no tenim l’autoritat que ens cal per dur endavant la tasca de l’educació.
Ja ho deia Pitàgores :»Eduqueu els xiquets i no haureu de castigar els homes»
Digues-li tacte, trellat, digues-li saber estar. A mi m’agrada dir-li educació, aquella que s’aprén a casa, a l’escola, a… la televisió i que conforma tot el conjunt d’activitats humanes d’adés i ara.
De tota manera aquestes normes serien per a infants, posem per cas, de casa bé, amb tot el parament de taula i riques viandes, i encara que avui ja s’hi tira l’entrepà sencer, albal i tot, els pobrets però honraets no en feien ús de tanta viola, de saber estar sí.
Senyor Benavent r:
URBANITAT vol dir:
Qualitat de la persona que posseïx bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat dels altres i que observa les normes de convivència i de tracte social.
NO IMPORTA SER DE CASA BÉ O DE CASA DE PAPER,
Lo altre no deixa de ser unes lletres amb una mica de «broma».., tot i que hauria de servir per a tothom.
Té vosté raó: ÉS UN PROBLEMA D’EDUCACIÓ.
Si bé ja dic que no s’ha de parlar amb el bocí a la boca de LA COSA PÚBLICA i desgraciadament pel que es veu la colla no para…