Seleccionar página

A SANT MATIES EL SOL ENTRA PER LES OMBRIES

A SANT MATIES EL SOL ENTRA PER LES OMBRIES

santmaties1
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Ermitori de Sant Josep

Si fa poc deteníem el curs festiu anyal fent referència a la festivitat de la Beateta de Benigànim avui agarrarem l’antera de Llutxent on de segur hauran festejat com cal sant Maties, origen dels famosos Corporals de Daroca.  Ara que, si del miracle volem parlar caldrà dir de bon començament que un fet com aquest, i per la seua naturalesa, no necessita de cap explicació ni ha de soldar-se a la història no debades és un fenomen sobrenatural, de fe, altrament no parlaríem de miracle, d’on s’hi conclou que els esdeveniments històrics que recull la tradició o la llegenda poca importància tindrà que s’hi puguen constatar o no, seran en tot cas il.lustratius.

 La riquesa d’aquesta tradició Darocallutxentina explicarà que focalitzem ara el nostre l’interés només en l’episodi concret del juí de Déu, gràcies a la sentència del qual Daroca resultarà agraciada en la guarda i custòdia d’aquell tresor eucarístic. No era infreqüent aquesta forma de justícia divina a l’època medieval, que ho hem vist a les pel.lícules i en aquest mateix sentit diverses llegendes arrepleguen la participació de mules o burrets en semblants llices, com la protagonitzada ací per la burreta que va transportar dits Corporals a la ciutat aragonesa.[pullquote] Bé farien les nostres autoritats de reclamar un punt oficial de parada i fonda en la ruta dels Corporals de Llutxent a Daroca i en el punt dit de sant Josep, que si no és per la qüestió de l’activitat turística almenys que siga per reivindicar el nostre xicotet protagonisme en la història.[/pullquote]

 Aquesta comesa segons les cròniques tingué el seu origen en el dia de Sant Maties, curiosament al rector protagonista d’aquell fet li deien Mateo, variant del nom Maties, que precisament era de Daroca, ciutat aquesta l’etimologia de la qual res té a veure amb la “roca” però que ens podria recordar el puig del Codol llutxentí, lloc del miracle i punt de partida de la burreta.

 Històricament resulta difícil de fer transparent aquest viatge, aquest trasitar quasi que festiu en un país que a penes si acabava de ser conquistat, i per tant aclapadorament musulmà, doncs la ciutat de València fou dominada l’octubre de 1238 i la batalla de Llutxent seria pel febrer següent, a escassos mesos, a més que la conquesta cristiana només abraçava les terres fins a Alzira, ja que el país al sud del Xúquer pels pactes de rei Jaume restaven lliures i fora del domini cristià, almenys durant alguns anys. No obstant això i en absència del rei alguns cavallers cristians es dedicaren a fer cavalcades (expedicions de rapinya i pillatge), per terres de “moros” ultrapassant la frontera del Xúquer cap al sud, i en conseqüència trencant la paraula donada pel rei, cosa per la qual algun d’aquestos senyors seria castigat pel mateix monarca.

 Siga com siga la comitiva dels Corporals baixaria la costera del Convent envers el Matar i pel camí de la Solana entraria a l’alqueria de Quartonda que aleshores habitaven els quartondins de religió musulmana fent, segons marca la tradició, la seua parada pel lloc on ara s’eleva l’ermitori de sant Josep, cosa narrada en els taulellets ceràmics col.locats el 1961 a la seua façana. I del nostre poble continuaria el seguici per les terres i cases del llinatge dels Gànim on, i és possible que molts no ho recorden, també s’alçaria una ermita, avui ja desapareguda, dedicada als sants Corporals.

 Bé farien les nostres autoritats de reclamar un punt oficial de parada i fonda en la ruta dels Corporals de Llutxent a Daroca i en el punt dit de sant Josep, que si no és per la qüestió de l’activitat turística almenys que siga per reivindicar el nostre xicotet protagonisme en la història.

 benavent

 

  1. Aquestos dies i amb motiu de la festivitat de sant Maties publicava el periòdic Levante-EMV una crònica sobre la referida batalla i miracle, la lectura de la qual em resultà quantimenys curiosa perquè d’alguna manera explicava el motiu pel qual només havien de combregar en aquell malpàs els capitans aragonesos. I la raó apuntada era –i ací parle de memòria recordant dit article- les presses per l’imminent atac dels infidels. A mi sempre m’ha semblat poc exemplar aquest fet, és clar amb la distància que obri el pas dels segles, perquè aleshores la barrera entre els que estaven dalt i els de baix era, no cal ni dir-ho, insuperable. D’ací que em sone a excusa, a eufemisme o, a un “excusatio non petita acusatio manifesta, dir que per falta de temps sols combregaria l’aristocràcia guerrera. Davant d’això se m’ocorre un…i con su pan se lo coman!

santmaties2
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Daroca

 

santmaties1
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

 458 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

2 Comentarios

  1. Salva

    “M’ancanta” llegir-vos perquè mira que sabeu contar-ho de manera que tothom ho entén redell!

    La primera vegada que vaig tindre raó d’allò dels corporals fou a l’any 48 del segle passat. Un cosí meu, homònim i de grata memoria, un dia jugant allà a l’ermita es tombà al peu de la creu i em digué: «aixina tingueren que descansar els que acompanyaven a la burreta que portava les hòsties consagrades des de Llutxent», i es quedà tan ample!

    Com sempre, ma uela Maiteresa em contà, fil per randa, el miracle i em digué que Daroca estava molt lluny, quasi en la França. Veus tu si anaren temps caminant aquelles bones persones…? I ja està uela?

    Salutacions cordials com sempre senyor rbenavent

  2. Benavent

    Melodioses paraules toques fruit més del teu bon metall que no de la meua escassa notació, però com son ben plaents i sonen bé a la meua oïda me les quede.

    El temps que no existeix ho canvia tot, també les festes, per això mateix ens agrada saber de testimonis directes que han viscut aquells fets.

    Salutacions corals

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 5 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics