Seleccionar página

ASSIGNATURA D’HISTÒRIA

ASSIGNATURA D’HISTÒRIA

 

assignatura d'història
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Ací em teniu a mi amb ganes de ficar la cullera dins d’eixe perol que cuineu sovint amb coses de substància referides a Quatretonda i els seus problemes. No hi la fique mai, no per falta de ganes, sinó perquè estic a un fum de quilometres i en no viure hi em falten elements per poder-ne opinar.

Una vegada soltada aquesta Excusatio non petita volguera comentar-vos:

No vaig ser un bon alumne a l’escola, la Història fou sempre una de les assignatures que no n’havia manera de què m’entrara pel cap tant de rei, fills, princeses, batalles, regnes que es feien i es desfeien com qui fa rotllos d’anís, i sobretot no entenia per què havia jo de saber la filiació i fets d’unes persones que no coneixia de res, almenys si foren família o veïns meus…[pullquote]Ací, en aquesta nació anomenada Espanya portem des del 1812 fent i tornat a fer constitucions de soca-rel. És que no pararem mai de «borrón y cuenta nueva»? Crec que els EEUU en tenen des de quan s’independitzaren al segle XVIII la mateixa. Això sí, a les pel·lícules parlen sovint de la quinta enmienda i algunes altres similars.[/pullquote]

Potser que com estàvem vivint la postguerra els mestres no sabien res de la didàctica. Supose que ara és un dels coneixements que els actuals treballadors de l’ensenyament s’ho saben per la punta dels dits, i jo em pregunte: als resignats joves (i jovas, no siga cosa…) es passarà com a mi? No crec. De segur que com el món ha evolucionat tant amb noves tècniques s’aconseguirà en un bufit que els de la colla estudiantil s’apassionen a rabiar. Encara que veient el que passa pel mig món i bona part de l’altre mig, el personal no escarmenta i una, i dos, i mil vegades més continua fent animalades com ve fent-ho des de temps immemorials.

Un dia l’emperador Teodosio (espanyol del poble de Coca, província de Segòvia per més inri) manà cremar els llibres de la biblioteca d’Alexandria que parlaren de religions paganes. Hem de dir que n’eren ja pocs perquè això de l’afició a la flama ardent ja venia d’antic, diuen que la soldadesca de Juli Cèsar li botà foc sense ell saber-ho…., i això que l’home tenia l’imperium, que si no…

Als segles III i IV els emperadors Aureliano i Diocleciano saquejaren la ciutat i sembla que deixaren poca estaca en paret i en arribar hi els moros quasi no res  en quedava de llibres.

La «falla» i la cremà de càtars —per orde del que manava aleshores a Carcassona— del castell de Montsegur allà pels mitjans  del segle XIII, no tingueren gens de falta de material per a la foguera, diuen que els cristians de l’Església oficial n’abocaren a la pira entorn a dos-cents i pico dels heretges.

La Inquisició  tampoc es quedà manca de flames, i no només al regnes del reis Catòlics espanyols, sinó a l’Europa no miraven de reüll…, que el caloret a tothom li agrada.

Al pobre don Quixot l’amic Cervantes li botà foc la llibreria, si bé deixà intacte el Tirant. Gràcies don Miguel pel detall, perquè a Madrit poc de cas ens fan als de per ací! Espere que prompte troben el que quede de voacé.

Sense anar molt lluny, al nostre Regne de València (perdó! Antic Regne) esborraren qualsevol vestigi material, i després humà, dels hispà romans que practicaven la religió musulmana.

L’amic Adolf i els seus companys sembla que tot no era herència ària, haurien de tindre algun gen faller (faller de falla valenciana) perquè li donaren a la metxa per encendre el foc que no veges tu de llibres!

L’afició del personal a la crema de paper i d’art en nostres guerres incivils durant els últims dos-cents anys no es queda minsa.

Ací, en aquesta nació anomenada Espanya portem des del 1812 fent i tornat a fer constitucions de soca-rel. És que no pararem mai de «borrón y cuenta nueva»? Crec que els EEUU en tenen des de quan s’independitzaren al segle XVIII la mateixa. Això sí, a les pel·lícules parlen sovint de la quinta enmienda i algunes altres similars.

No vull oblidar-me de les restes arqueològiques que pel que es veu, gent que no deu d’haver anat a l’escola, les trenca i les fa pols. No només allà a la Mesopotàmia perquè per ací a les nostres terres valencianes també, també.

 

Algú dels que es dediqueu a l’ensenyança podria dir-me si els joves i jovas tenen un altre «talante» i accepten, i entenen alhora, que si seguim d’aquesta manera, sense conèixer res del què passà en altres temps anteriors, no acabarem mai de repetir una i mil vegades les «coses males» que feren nostres avantpassats?

Recordeu la pel·lícula El día de la Marmota?

Com és diumenge i voldreu descansar ja n’hi ha prou per hui.

 

Que ho passeu bé.

Salva

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

 214 Visites totals,  2 Visites avuí

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

2 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    No sé jo, no sé!! això de que els joves (i jovas) entenguen allò de que el conèixer la història ens serveix per a no repetir el que no ha estat bé.

    De primer, trobe que n’hi prou gent que no li agrada la història, tal volta perquè creuen que no servix per a res o perquè la santa política l’ha relegada a un lloc que no li correspon, per allò de que qui no sap, és més dúctil.

    Ens volen amb el cap rentat i que funcione poc. O gens. Ens marquen el camí i volen que no qüestionem res.

    Allò de trencar estatues, allò de cremar llibres…ens lleva material d’estudi, i açò ho he arribat a comprendre quan a casa d’un familiar meu va arribar una carta demanant informació sobre els seus avantpassats que vivien en aquella adreça.Hem intentat buscar entre la gent més major, però no em trobat res. La gent major va anant-se i els arxius locals tots sabem on van anar a parar.

    Tant de mal feien aquestos arxius? A qui molestaven? Per què? Em dona igual que foren de la «droit» o de la «gauche». Uns «bàrbaros».

    Esperem a vore si arriba algú amb seny i col·loca la història al lloc que li correspon i amb una bona didàctica, que hui està, i amb bons professionals, que també els tenim, mai més repetirem allò que ha estat dolent per a la humanitat.

  2. Salva

    Sovint passa que vols dir molt i escriure poca lletra.
    Potser que eixe haja sigut l’oblit d’incloure ací l’afició fallera dels prussians.
    Pel que sé, aquestos xics allà per l’any 1914 volgueren atacar la França entrant per Bèlgica, si bé la superba que sembla que duen de fàbrica no els deixà pensar que els belgues els farien front i resistirien. Conten les cròniques de l’època que al mes d’agost d’aquell any entren les tropes de la Germania a Dinant, (està a la vora del riu Mosa), i com qui no fa es carreguen a la plaça major de la ciutat a 612 civils, una uela de 96 anys i un nadó de 3 setmanes. Valents!
    En acabar el treball passen per Lovaina i en cinc dies es lleven del mig a 248 civils, s’enduen la maquinaria industrial a l’Alemanya i li boten foc a 300.000 llibres de la biblioteca universitària (manuscrits i incunables inclosos).

    Voltaire dixit: se sabia quan es deixava terra francesa i s’entrava a la tudesca en veure repartides pertot arreu la descomunal grandària de les dejeccions humanes dels boxes (nom despectiu que en donaven el francesos als seus veïns de la raça ària) .

    Si es llig els diaris d’aleshores de per ací, bastant d’aquestos comenten que amb la disciplina prussiana i la valentia que caracteritza a nostra raça ens faríem en quatre dies els amos del món sencer.
    Unes dècades després, pel que es veu, les “misteres” no se les havien acabat, sembla que l’assumpte de l’afició a les fogueres encara cuejava.

    Per aquells que puguen titlar-me de germanòfob he de dir-los que el que acabe d’escriure ho he copiat de lletra impresa d’allà per la primera guerra mundial.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics