UN MISSATGE EN UNA BOTELLA DALT DELS FRAGUERALS
El cap de mes passat de febrer vaig decidir fer cames pels alts de la serra de Quatretonda, aleshores, quan encara no m’havia separat dos passes del lloc d’origen ja m’hi trobava tirada a les vores del camí que cerca el pinaret de l’Avenc, una d’aquelles bosses de comerç tan recurrents, no es podia pensar mal perquè en dies de ponent i de vent el plàstic podia voleiar des de qualque lloc; no era això només, que no havia deixat enrere aquella deixalla fastigosa quan algú altre havia llançat també un capceta de cigarrets, semblava no començar amb bones sensacions visuals la caminada.
No obstant això el camí i el viatge interior, el trascolejar pel pinaret i albirar als meus peus la foia de Pinet provocava tota una altra encisadora sensació, fent que els inicis contats en el primer paràgraf ja no arribaren ni a la categoria de simple anècdota, de manera que absort en qualque pensament res ja no semblava macular aquell paisatge bé, res no, que només vaig salvar el collet de l’Aire i vaig trepitjar el pla de Penya o dels Fraguerals on sembla que poses una gran distància entre tu i qualsevol rastre de vida humana, jas!, la vista s’hi va veure torbada de nou per la presència d’un cridaner plàstic blau entre els coscolls i les mates que voregen la senda, aquestos sí, aquestos han tingut la santa barra d’empassar-se l’àpat per a tot seguit deixar lligades ací les deixalles, no reballades de qualsevol forma, educats ells, vaig pensar.
Però el que allí hi havia nugat no era cap bossa de fem com em pensava, aleshores no sabia encara que m’havia de tragar els meus propis pensaments, perquè allí ennuegat entre les rames d’un arbust s’hi trobava, metafòricament parlant, un missatge en una botella, és a dir un xicotet globus sense alé ni aire als pulmons que portava enganxat d’un cordell una petita targeta amb un missatge. Sorpresa! Ja m’he trobat algunes coses caminant, sobretot trencalls i peces malmeses de motos i bicicletes però ara, què rebotons era allò?, si era enmig de la mar, vull dir de la Serra. No entenia res jo.
Àvidament, però amb goig i com aquell que està a punt de destapar un regal inesperat, m’hi vaig posar a llegir aquella targeta amb tot el meu pobre domini de la llengua de “frere Jaques”, no debades ve de França la missiva i el remitent no és altre que un infant de quatre anys, cosa per la qual no necessitava tampoc massa coneixements de llengües, bàsicament conté el que semblen unes lletres i uns quants traços de colors, acompanyat tot de les dades personals del remitent, de l’escola o agrupació organitzadora (una mena de centre d’animació juvenil), un correu electrònic i el prec al possible destinatari de la missiva de fer-los saber fins on s’ha passejat aquest globus.
Pense que he fet la meua part, ara podrien ser els xiquets de la meua escola, els de la seua edat o de qualsevol altre nivell qui s’hi posen en contacte, que també té cordons açò, per una vegada que em trobe alguna cosa de valor em sembla que només l’adquireix si aquesta és compartida.
À bientot
benavent
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
361 Visites totals, 2 Visites avuí
Caram! Vaja i quina sort té vosté. És un «suertudo».Com m’hagués agradat a mi trobar-me eixe missatge!!
Es veu que solament les persones curioses tenen eixa sort. Crec que jo no l’hagués trobat mai perquè tot el que veig per ahí reballat, em sembla que és fem.
És una història molt tendra. Digna de ser airejada al mitjans de comunicació i a les xarxes socilas. Des de QD li agraïm que ho haja compartit amb aquest mitjà de comunicació xicotet, però que és el que li dona la setmanada per poder menjar i fer-se alguna canyeta. Moltes gràcies Sr. Benavent.
Ja en prendria jo perquè les meues troballes no foren tan prosaiques però, és el que n’hi ha i a més m’ha permés de complir amb la setmanada, que no és que el sobre de QD escalfe un hivern però com deia lo poeta quan et diuen jas!, no podem evitar girar-nos. A més que lo director, magnànim, tot ho fa bo i cap paper llança a la paperera, vaja una cosa per l’altra.