ANIT, PER EXEMPLE

ANIT, PER EXEMPLE

loratpenatJo també respecte el Rat Penat. A propòsit d’una mala llei.

Anit, per exemple, i en la presentació del llibre de Joan Olivares, “El metge del rei”, ens contaven l’anècdota del missatge que des de la Conselleria de Cultura enviaren a dit autor d’Otos amb motiu d’haver guanyat el premi Enric Valor de novel.la en valencià. I on està l’anècdota em direu? Doncs que el text de felicitació anava redactat en castellà, ni en bilingüe tan sols, només en castellà. Una anècdota simplement però significativa, que majors atemptats n’hi ha, el tancament de la TVV per exemple, que tampoc no era la millor televisió que la nostra llengua necessitava o la llei marcava mes, ara què ens queda?

Doncs ara va i ens aproven la “Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià”, llei que no diré política perquè política ho és tot però, que bàsicament no se li veu més sentit que remenar la merda, que faça més pudor que d’altres males olors, i endemés pescar vots amb el populisme, l’enemic exterior… O açò, o fomentar la confrontació ideològica entre valencians, o les dues coses alhora, ja que bàsicament es tracta d’una llei de marcat caràcter ideològic, partidista.

I quina és la principal senya d’identitat? Efectivament, i en això sí n’estic d’acord, la llengua, tal com publica dit projecte de llei al BOC:

1. La llengua valenciana és la llengua pròpia i l’idioma oficial, igual que el castellà, de la Comunitat Valenciana i és, a més, la principal senya d’identitat del poble valencià.

Per a tot seguit ocupar-se de:

2. El respecte a la llengua valenciana com a senya d’identitat implica defendre la seua individualitat respecte a les altres llengües de l’Estat i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià.

Amb les altres llengües de l’Estat s’hi refereix, per exemple, al castellà? A fi d’evitar que el valencià es convertisca en un “patois”, un xurro de llengua acastellanada i tocada d’alguna brofegada en valencià com practiquen alguns polítics? Defendre-la del català, pense, és com defendre l’andalús del castellà, una bajanada. S’han de respectar les nostres particularitats, és clar, el nostre procés històric i normatiu és el que és, però no podem fragmentar una llengua per qüestions polítiques i/o sentimentals, és el “divide i vencerás”. Parlem valencià, és clar, li diem valencià, fins i tot llengua valenciana, que no és altra cosa que la nostra forma de parlar català o la llengua catalana, creure això no fa ningú català, com tampoc parlar la llengua castellana fa un argentí castellà o espanyol. Jo ho crec així, tampoc vull ser català, ni madrileny per fer ús del castellà…

I dic que busca la confrontació perquè l’article 12 diu:

Les persones físiques i jurídiques podran intervindre activament en la defensa i protecció de les senyes d’identitat, comunicant a la Generalitat o a les entitats locals de la Comunitat Valenciana aquelles situacions que puguen resultar contràries a la seua integritat, consideració i respecte degut.

És la denúncia? És a dir, i em faig aquesta pregunta, retòrica si voleu, toca l’himne regional a la plaça del poble i s’hi veu que algú no solta el cul de la cadira, s’hi podrà denunciar per falta de respecte als símbols, no? Ja sé que puc exagerar, o no. Busca aquesta llei promocionar, fomentar i defendre l’ús de la llengua més enllà del que arrepleguen les lleis, o els plans i promocions anuals, és a dir, fent una defensa pública i real? Crec que no, o no s’hi veu enlloc.

A més a més aquesta llei contempla la creació d’un “Observatori” de les senyes d’identitat valencianes on no figura cap d’aquells organismes que, per llei i constitució, avalen científicament i tècnica la Generalitat en aquestos menesters, cas del Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i ja no parle de la Universitat que a parer seu dictaminà que els espectacles de bous no comptaven amb bases suficients per a ser-ne declarats BIC’s (o no recorde què, però semblant), cosa que als nostres governants no els anava a caure en terra (què no podria fer algun mal polític si desapareguera la independència del funcionariat respecte del color ideològic del govern de torn). És a dir, que un quartondí es declara i manifesta públicament contrari a la festa de sant Pere amb animals vius pel carrer i li llevem qualque subvenció o ajuda local que demanar puga? El declarem un mal quartondí? I en aquest sentit, sent un poc més populista, quants accidents i morts poden haver-hi anualment a Espanya relacionats amb la festa del bou en totes les seues manifestacions, s’hi pot comparar amb la repercussió de singulars accidents de tan trista actualitat? No seria una opinió tan completament respectable i defendible una com la contrària?

Ahir mateix una persona destacada del Rat Penat que formarà part del referit observatori, demanava respecte per a dita entitat centenària, pels seus 137 anys d’història, crec que deia, i n’estic totalment d’acord amb això, perquè ni tots els anys o dècades, ni tots els ratpenatistes han sigut tan aferrissadament contraris a la raó científica i a la unitat de la llengua, tal com podem veure en la convocatòria dels Jocs Florals de 1918, la festa grossa i principal, motiu i raó de ser de l’esmentada societat i que ara no m’estaré de reproduir-vos literalment:

Doctes escriptors, inspirats poetes del reyne de Valencia, de Catalunya, de les Illes Balears, del Roselló i de totes aquelles regions aon se parla nostra benvolguda llengua materna:

Vos enviem coral salutació de germanía.

Manifestat això a d’altres apartats s’hi recull:

Condicions del certam:
1. Les poesíes deurán estar escrites en llengua d’este reine, de Catalunya, de les Illes Balears o del Roselló,

No s’oblidaven els Jocs del castellà tampoc, no debades podien ser acusats de massa separatistes amb tanta exaltació de la llengua materna, de manera que els treballs que no optaren als premis ordinaris (els més importants):

…podran escriures en quansevol altra de les llengües noullatines, sent preferides en igualdat de condicions, les escrites en valencià.

Ratpenatista, i membre d’aquells 137 anys d’història que hem de respectar, era també el nostre canonge Benavent, aquell que un dia fent les Barcelones i representant dita societat en companyia d’altres socis, va manifestar a la ciutat comtal allò de: “Si som d’ací, som d’allí i, si som d’allí, som d’ací.”

Aquest Rat, o aquesta part del Rat, si voleu, també és el meu, de debò.

benavent

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

2 Comentarios

  1. Juan Carlos Espí

    Sempre va be recordar un poc d´historia , sobre tot per a aquells que intenten borrar-la i canviar-la.

  2. JORDI NADAL

    Gran article, que se l’apliquen alguns que no volen veure més enllà, encara que segur que eixos no han passat del segon paràgraf. La situació a la que ens ha dut la gent sececionista lingüisticament parlant, es trista, no ens queda cap mitjà ni en paper ni radio ni tv en valencià, i el que hi havia donàva fàstic pel que deia. No han parat de atacar la llengua pròpia, no hi ha acte mes gran de traidoria cultral. Tots sabem qui son i com canviar-ho.

CARN I UNGLA

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES