LA MEUA POSA: SENSE DEIXAR LA SERRA, ARA, LA RAMBLA
LA MEUA POSA: SENSE DEIXAR LA SERRA, ARA, LA RAMBLA
A la Serra situat com fa uns dies m’hi trobava parlant del Gurugú he decidit de fer un tomb i parlar-ne ara de la Rambla o de la Rambla de Quatretonda, un genèric, un nom comú que per ser únic adquireix la categoria de propi tal com passa amb la Séquia, l’Avenc, l’Església, l’Economato i la mateixa Serra.
I com sempre n’hi ha un què, ara també és el cas, no debades m’he repassat un dels arxius del nounat “Pla General Estructural de Quatretonda”, no sé dir-vos quin però aquell en què abunden més les informacions a la Serra i on no he trobat cap referència a la nostra Rambla, tot i que potser preferisc aquest oblit a d’aquell, almenys per a mi, vergonyant “barranc de la Rambla”, un rètol aquest que apeuaren per allí ja fa alguns anys quan marcaren una sèrie de rutes per la Vall d’Albaida.
Amb rambla ens referim a un curs d’aigua natural com són els rius, barrancs, torrents… però, a diferència d’aquests que són bastant freqüents en la toponímia, la veu rambla, i designant noms de llocs, té una minsa existència en la nostra geografia, i no parle només del nostre terme, de manera que, i ara parlaré de memòria, em sembla que a tota la nostra comarca només se’n troba altra a Fontanars dels Alforins, i l’única que en tot el corpus toponímic valencià apareix simplement amb l’específic del poble d’origen, de Quatretonda. Altrament, no hi cap dubte que el rei dels cursos d’aigua que ací qualificaríem d’eixuts o secs és el genèric “barranc”, un poble només pot tenir-ne més que rambles el País sencer. En conseqüència però, hauríem de respectar més el nom, de retolar-lo i fer-lo transparent, que també és un element significatiu i patrimonial, si més no de la nostra toponímia.
Altra cosa és si m’obligueu a circumscriure-la i notificar el seu perímetre, certament, perquè com a curs d’aigües la Rambla s’ocupa i ocupa tot el curs d’aigua però, bé o mal, també l’he trobat en alguna documentació designant una partida del terme que no ha d’ocupar tota la seua extensió, éas clar. També n’he sentit parlar en alguna altra ocasió de “les rambles”, formes que no s’exclouen, com allà estan la Rambla o les Rambles de Barcelona; no obstant això amb aquestes rambles els nostres informants s’hi referien concretament a les passeres, és a dir els llocs concrets on el camí travessa la dita Rambla.
I tot i que el topònim o el mot rambla té poc d’ús i s’hi presenta bastant fossilitzat, per extensió del seu significat diríem que és molt present i actual amb la veu “arramblar”, malauradament ben estesa, no debades “arramblar amb tot” és el que fan i han fet tota una sèrie de personatges, alguns d’ells d’habitud sempre ben enrotllats amb la bandera de la pàtria, amb estat o sense.
benavent
Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.