Seleccionar página

COSTUMS VIRALS

COSTUMS VIRALS

Signa Benavent
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
Potser que viral siga un adjectiu modern però de costums ben antigues, mireu si més no aquests quatre exemples:

Primer. Qui no recorda aquells llums de menjador, aquelles “làmpares” de braços, també dites aranyes, si no recorde mal, element sumptuós a imitació de les cases bones, a imitació dels palaus o de les llànties de les esglésies. Doncs bé, un costum molt estés entre nosaltres era aquell de cobrir-les, de folrar-les com si es tractara d’un llibre nou amb un plàstic transparent, sac de plàstic que pel temps i el calor s’esgrogueïa de manera que a males penes s’hi podia veure aquell objecte tan distintiu.

En part era comprensible, aleshores entraven animals per les cases, palla, s’hi feia foc… i la llar tenia (té), molta feinada.

Segon. També amb intenció de preservar s’hi posà de moda, diguem-ho així, vestir els seients davanters del cotxe amb una samarreta de manera que amb el salva nuques semblaven persones. Per als seients o banqueta de darrere també s’imposà una espècie de flassadeta, normalment a ratlles i de compra. Aquesta, si com era d’esperar les persones en feien ús sempre anava feta un garbó, doncs no n’hi havia forma humana que quedara fixa ni molt menys que s’estiguera queta.

Podia passar amb açò que u se’n desfera del cotxe quan ja era vell però amb uns seients ben polits i que pràcticament mai no havia vist ni gaudit.

Tercer. No sé ben bé si va ser viral però va existir, sí, el costum aquest d’empisar o d’enrajolar les façanes de les cases, i no només a l’alçada del guardapols, és a dir, la moda de cobrir-les amb els mateixos taulells que podíem trobar al terra de les cases tota la façana. S’acabava la tasca d’encalar, pintar… N’hi hagué alguna d’espectacular puix semblava un trencadís de “casa Maneta.”

Darrer. També relacionat amb la construcció de les façanes teníem aquelles canals fetes de plàstic o d’Uralita (espècie de sinècdoque per allò de la part pel tot, perquè Uralita només designava una marca), que pel temps o malifetes com ara els coetets acabaven la majoria despentolades o estragallades.

N’hi ha de costums que potser mereixen bastonades, com aquell de parlar o… “d’escriure” encara que no tingues res a dir, com ara. Però tots formen part d’una època i d’una manera de ser o de viure.

benavent

(M’ha de reconéixer, senyor Director, que almenys m’he currat el títol)

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

 376 Visites totals,  8 Visites avuí

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

3 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Allò de les llànties no ho vaig conèixer jo i no puc donar raó, però d’allò que la llar dona molta feina, sí que puc donar fe.

    De la segona costum viral també recorde que el senyor director tenia un R5 que va vendre un poc vellet però amb uns seients ben nous. I quant que ens vam penedir…de vendre’l i de no haver disfrutat dels seients i haver patit unes fundes ni molt boniques, ni molt còmodes.

    De la tercera costum viral, encara podem gaudir de quatre o cinc cases en el poble que les llueixen i que crec que van ser obra del mateix arquitecte.

    Podriem afegir altres fets virals que han estat entretenint als quatretondins i que ara ja quasi han acabat: parlem del grup de danses, del qual mig poble va formar part i que van portar el nom de Quatretonda per gran part d’Europa, o aquelles classes més recents de «balls de saló»…

    Temps era temps.

  2. Pepe

    Jo si ho he conegut tot. «Todo pasa y todo queda…» I les sabates del diumenge.I els pollastres per als dies de festa.I moltes més coses que ja solament queden en la memòria. Ai, si jo contara les virals al meu poble de «aquel lugar de la Mancha»…

    Temps era temps…

  3. Benavent

    Potser no te’n recordes d’aquestes “làmpares” amb defensa i preservatiu de plàstic només per motiu d’edat, que series infanta aleshores. Tot i això afegir que en aquest mateix context, encara que més lluïdor i artístic, resultava el folre decoratiu fet amb papers de colorets amb què amanien i cobrien el descendent del fil elèctric del qual penjaven les peretes dadores de llum en algunes de les estances.

    En aquestes, i en especial les que penjaven als porxis dels corrals per mor de l’abundant i volander moscam, producte entre d’altres coses de l’aviram, animals de potes i d’altres espècies que allí habitaven, no veges tu com quedava amb les deixes de les mosques el dit paperet retallat en diverses composicions geomètriques que les atreia d’allò més: “El pal del galliner al seu costat podia semblar l’Excalibur aquell.”

ARA MATEIX

Users: 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics