HIPOTÈTICS, ANÒNIMS… AMICS.

HIPOTÈTICS, ANÒNIMS… AMICS.
-DEL P.P, DEL P.S.O.E-
(Sentiment d’un desencís contingut)

Vosaltres…, tu,

no sents la pena,

almenys la que sent jo,

com jo la sent,

on la sent jo

ni perquè, jo, la sent.

I el dolor…

pel mal que ens han fet

a aquest País.

El teu, el meu…,

“esdevingut d´ells.”

A  tu, a mi,

a tots dos

i a tants altres més

que ni ells mateixos

no ho saben,

com tu tampoc saps,

amic meu,

ni puc jo abastar,

de tan greu,

tan subtil,

tan pervers

com és,

el mal que ens han fet…

“els nostres senyors”.

Els d´ahir.

Els de huí.

Els de sempre

i de tots ses colors!

Fins quan més?

***

Quina pena…,

quin dolor el que sent

per quan encara els lloes

i els sents amics teus,

enfrontats,

dividits com ens tenen

pels seus interessos

en contra nostra,

servils, genuflexos

“patriotes d´ells” .

Que no ho veus?!.

***

Aquests amics vostres,

aquests teus amics,

no són amics meus!.

***

Quina pena…,

quin dolor més sagnant

el d´aquest Poble!.

El d´amics avortats,

el dels que deixen de ser-ho

per causes alienes

plegats a ses lleis,

transferida s´ànima

a l´ànima d´ells,

alienats als injustos

interessos seus.

Que no ho veus?!.

***

Aquests amics vostres,

aquests teus amics,

no són amics meus!.

***

Però la història continua…

Gràcies!

Passaran.

I remuntarem els seus temps!.

R. Benavent

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.