CARTA OBERTA A L’OBSERVATORI -FUTUR- DE LES SENYES D’IDENTITAT

Juny és el mes dels bous, de sant Pere, una de les festes més arrelades a les nostres terres i darrerament un dels motius, entre d’altres, de l’aprovació de la Llei de les senyes d’identitat valencianes per part de la Generalitat.

I com que dita llei preveu la creació d’un “futur” Observatori que s’encarregarà de vetlar i defensar els nostres puntals identitaris jo ja m’avance i, en relació a la festa dita de Bous al Carrer o Solts de què ara parlem, vull fer bona la present demanda per tal que dit organisme en tinga coneixement i actue en conseqüència, sent que:

-Tot i la importància de la criança i existència de diverses i nombroses ramaderies de braus valencianes entre les quals s’inclouen les quartondines per tots de sobra conegudes.

-Que tot i l’arrelament d’una gran i més llarga tradició en celebrar corregudes de bous i vaquetes soltes en les més diverses variants pels carrers valencians de tostemps.

-Dic que malgrat tot això, i com si d’una cosa estranya es tractara, resulta ben difícil, per no dir quasi impossible, trobar un animal d’aquestos que adopte el seu nom en valencià perquè pràcticament tots, per no afirmar que tots, bategen a la castellana.

Aleshores i saltant-me la qüestió sobre si la llengua pròpia és incapaç o té cap minusvàlua que li impedisca realitzar semblant afer, donar nom a animals tan principals de la festa, i com pense que les senyes d’identitat no s’hi poden considerar illots tancats i closos, independents els uns dels altres, demane que:

-L’Observatori –futur- prenga en consideració aquest escrit de manera que en compliment de tot ço exposat dit organisme adopte les mesures oportunes al respecte afavorint que tants animals criats ací i per gent d’ací usen també dels noms de la terra, de forma que la festa dels bous siga més autènticament i real, valenciana, en la màxima extensió de la paraula, a la vegada que posant-li més fil a l’agulla incrementarem i normalitzarem sobretot, l’ús de la nostra llengua en l’esdevenidor.

Aital espere, que de bous, Sampere.

benavent