HA NASCUT UNA NOVA SALA

HA NASCUT UNA NOVA SALA

Per motius particulars que no vénen al cas, per escapada familiar aprofitada per fer-me una bona cura del “mal de la bandereta”, un remei que estimava ben possible no debades m’hi vaig atansar a la casa de don Pelayo i la seua cova Covadonga, m’he perdut certa part de la setmanada cultural quartondina cas d’algunes exposicions, per exemple i entre d’altres, les il.lustracions en imatges dels cellers de Quatretonda, un document etnològic important que durant anys, segles, foren testimoni arquitectònic del principal motor econòmic i desenvolupament social de la vila quartondina i precedents del posterior celler comunal dit Cooperativa.

I posats ací m’agradaria recordar el celler del tio Napoleón, salvar-lo fou un de tants fracassos meus, encara que tampoc ho vaig intentar amb massa convenciment, tot s’ha de dir, perquè la veritat li veia poques possibilitats de salvació, tot i que no haguera estat gens malament que avui formara part del patrimoni de la Cooperativa. Es tractava d’un celler molt graciós, no massa gran però molt bufó, complet i ben conservat. Un bon i particular exemple de l’arquitectura dels cellers quartondins.

Ara allò que m’agradaria destacar d’aquesta setmana Cultural, d’aquesta “Culturtonda” que en diuen ara, a portes tancades ja, és un xicotet detall, ni molt menys el més important de la seua programació i activitats, encara que tampoc deixa de tenir el seu què, no debades apuntaria que ha nascut una nova… estrella anava a dir, o almenys s’ha posat de llarg que diria un bon cronista, vull dir una nova sala d’exposicions oberta al segon pis del refet consistori quartondí, tampoc sé si ja s’ha fet alguna exposició anterior allí, igual vaig mal informat jo. I encara que es prompte per a valorar-la podem dir que entre els seus avantatges compta amb elevador mecànic, té un caràcter públic i comunal i té possibilitats, per contra, no sé si la gent estem avesats a entrar-hi en aquell lloc per a semblant quefer.

I ho destaquem perquè creiem que un interés tan demostrat per les activitats culturals i expositives dins de setmanes o programacions mensuals s’hauria de correspondre amb l’existència d’una sala “estable” que tinguera els mínims requerits per a activitats semblants.

Potser aquesta nova sala d’exposicions o multiusos, s’hi consolide i puga fins i tot tenir una programació continuada (si molt convé, i n’hi ha necessitat, és clar). Encara que també podrien ser dues noves sales d’exposicions, que també n’hi havia alguna cosa exposada a l’Espai Jove (per la meua incultura a hores d’ara no sé ni per on para ni com és). Parlem així de les noves, almenys per a mi, sales que de les habituals i amb diferents possibilitats ens són més que conegudes, des de la Casa dels Pobres a les Escoles Velles, des de la seu del PSOe a la de la Cooperativa Vinícola.

És en aquest sentit, el de contenidor expositiu o cultural, que potser trobe poc utilitzada l’antiga Casa de la Vila, cert que té dos escalons i quan poses un peu dins l’altre quasi que xafa el corral, però té bona disposició i situació, només amb una entradeta adequada sense grans paraments sòlids milloraria prou ella.

I al respecte de l’antiga Calavila, tal vegada s’hauria de pensar en donar-li ja plaça definitiva, abandonant la interinitat que atresora d’ençà que va perdre els llibres, doncs em sembla que ha de tenir un ús adequat a la seua categoria, tradició i significat històric, dins de les nostres possibilitats és clar.

Definitivament no sé si he dit cap cosa de trellat ara, tampoc em sembla que em vaig guarir del “mal de la bandereta”, què li farem.

benavent