I AÇÒ ?

I AÇÒ?

Miguel Vaquer nació en Ondara (Alicante) el 1 de Febrero de 1910. Estudio Bellas Artes en Valencia y viajó por España y Europa experimentando las nuevas corrientes artísticas del momento.

Fijó su residencia en distintas ciudades europeas, Madrid, París, Milán y Valencia. Premiado y reconocido por la crítica y prensa especializada, medalla de oro en el Gran Prix Internacional en el Salón des Tullerais de París.

Retrató a las personalidades más relevantes del mundo de la cultura, espectáculo y la política, su extensa obra está repartida por todo el mundo.

Miguel Vaquer Calumarte murió en Valencia el 6 de Abril de 1988 a la edad de 78 años dejando para la historia del arte valenciano todo un legado artístico y un ejemplo de maestría y disciplina, en el mundo de la pintura.

TECNICAS PICTORICAS: Perfeccionó desde el retrato al bodegón, desde el paisaje hasta la flor pasando por temas de playa como hizo el ilustre maestro don Joaquín Sorolla, murales de iglesia, naturaleza muerta, motivos y escenas religiosas.

INFLUENCIAS PICTORICAS: Domina a la perfección prácticamente todos los temas. Deslumbrado por el pequeño Miguel, fue este profesor quien hablo al ilustre pintor y maestro José Benlliure Gil sobre las habilidades de este niño.

(http://www.culturalvalencia.es/)

POT SER QUE AMB AÇÒ…

Benavent

Rafael Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

4 Comentarios

Pepe el 22 septiembre, 2015 a las 9:32 am

Això dic jo….i açò?

bnvntb el 22 septiembre, 2015 a las 10:45 pm

Bé, en realitat el tal Benavent el que pretenia era empassar-vos-la, enviant dos imatges del Vaquer que hagueren pogut passar per les de la capella de la Comunió quartondina, encara que són d’altres esglèsies però, com un “Messi” de la comunicació, el senyor director ha vist la jugada (en tot o part) i ha penjat també els murals pintats al poble (com s’hi pot comprovar una és pràcticament igual, la de la paràbola dels pans i dels peixos).

Allò que en realitat pretenia aquest benavent, a banda d’enredar, clar, era fer esment de la data del 1965, cinquantenari per tant d’aquesta mampresa, i llàstima que no hageu plasmat també la de la cúpula d’aquesta capella, perquè la seua pintura, la Glòria, s’està fent malbé.

Així que bé amb subvencions si n’hi ha encara per a la recuperació del patrimoni religiós, bé amb qualque altra actuació paga la pena de conservar aquest conjunt pictòric fet per un artista amb un cert renom a dins i de fora, o després de fer malbé les pintures de l’altar Major el deixarem perdre igualment.

Pepe el 22 septiembre, 2015 a las 10:54 pm

Només siga possible afegirem material gràfic de la cúpula de la capella de la comunió, la qual, efectivament està prou deteriorada.Esperem i desitgem als mecenes públics o privats una actuació i un bon recordatori d’aquest pintor i de la seua obra.

bnvntb el 23 septiembre, 2015 a las 6:21 pm

PEU DE FOTO

“He aquí uno de los murales realizados por el famoso pintor valenciano Miguel Vaquer en la iglesia de los Santos Juanes de Quatretonda. Es un momento de la Santa Cena, obra que encierra la potencia expresiva, grandeza y sencillez y que recuerda nada menos, que la <> de Ribalta en nuestra iglesia del Patriarca. Otro lateral muestra la multiplicación de los panes y los peces. La dimensión de los lienzos es de veinte metros cuadrados cada uno y sirven de base a una bóveda de cuarenta metros de diámetro, donde se resume el argumento de las acciones terrenales. La bóveda es magnífica, figuración de la gloria definida por un coro de ángeles, y el conjunto crea una auténtica sinfonia de luz y color, que se funde en el eterno incienso de los siglos, Vaquer se muestra en esta iglesia, de nuevo, tan gran artista como lo hizo en la iglesia del Buen Pastor de Valencia.

En una palabra, se trata de una gran adquisición de arte religioso para nuestra provincia.- (Foto L. Vidal)”

Serà com tu dius, i en conseqüència i atenent el teu desig vaig fer la passejada que mena a casa del dit senyor Benavent que per cert, cada cop presenta un caràcter més sunyós i esquerp, qüestió de l’edat potser, no debades es queixava que farà cosa d’un any ja havia buscat els mateixos papers per a un xicot d’Ondara que li n’havia demanat sobre l’obra de Vaquer existent a Quatretonda. I el que pitjor portava no era no saber on els havia tornat a deixar, els papers dic, sinó que no sabia del cert si finalment li ho havia fet arribar a d’aquell de la Marina (que Déu el perdoni).

Mandrosament però, s’hi va posar a rebuscallar entre caixes i arxius i el resultat ací el teniu, un retall del Levante de 1965 amb fotografia de Luis Vidal, afamada família de reporters gràfics de dit periòdic. La transcripció del text, per si no s’hi veu bé la fotocòpia que em donà, i com podreu suposar, l’he feta jo perquè en teniu coneixement cabal del significat d’una notícia que convindreu mostra la rellevància d’aquesta mampresa pictòrica de l’església quartondina, tant per la magnitud de l’obra com per la magnitud de l’artista del pinzell, que per cert, i segons em referí, podria haver-s’hi autoretratat en el personatge de Judes que apareix al seu costat en la informació gràfica. Amb açò i que em va quasi que reballar: “que ja ho teniu bé tu i el manifasser d’en Pep” doní per finida la meua visita.

Això sí encara recorde el comentari que em feu sobre que no reconeixia el xicotet detall que sobre allò que pareix un sostre s’hi veu a la fotografia, que no recordava que fóra així, a no ser que formara part de la bastida construïda per enllestir la cúpula aleshores. Sí que recordava, anecdòticament, una xicoteta portaleta que comunicava la capella de la Comunió amb la del Jesuset de Praga per on entrava el rector a dir missa. Potser, creu ell, que algun dels bons professors que per ací orbiten, ni que siga només per ser més majors, cas de mestre Alberola (JuanFe) en podrien donar raó.

Ah! I continuant amb les confidències, a mi que se m’ocorre dir-li que bé li podrien atorgar ni que siga un reconeixement honorífic, el del Timonet” per exemple. No sabeu com s’hi posà, que anara a construir-li no sé què d’una mà a sant Roc em va dir, i d’altres paraules més grosses que no s’hi poden expressar ara.

Pepe el 22 septiembre, 2015 a las 9:32 am

Això dic jo….i açò?
bnvntb el 22 septiembre, 2015 a las 10:45 pm

Bé, en realitat el tal Benavent el que pretenia era empassar-vos-la, enviant dos imatges del Vaquer que hagueren pogut passar per les de la capella de la Comunió quartondina, encara que són d’altres esglèsies però, com un “Messi” de la comunicació, el senyor director ha vist la jugada (en tot o part) i ha penjat també els murals pintats al poble (com s’hi pot comprovar una és pràcticament igual, la de la paràbola dels pans i dels peixos).

Allò que en realitat pretenia aquest benavent, a banda d’enredar, clar, era fer esment de la data del 1965, cinquantenari per tant d’aquesta mampresa, i llàstima que no hageu plasmat també la de la cúpula d’aquesta capella, perquè la seua pintura, la Glòria, s’està fent malbé.

Així que bé amb subvencions si n’hi ha encara per a la recuperació del patrimoni religiós, bé amb qualque altra actuació paga la pena de conservar aquest conjunt pictòric fet per un artista amb un cert renom a dins i de fora, o després de fer malbé les pintures de l’altar Major el deixarem perdre igualment.
Pepe el 22 septiembre, 2015 a las 10:54 pm

Només siga possible afegirem material gràfic de la cúpula de la capella de la comunió, la qual, efectivament està prou deteriorada.Esperem i desitgem als mecenes públics o privats una actuació i un bon recordatori d’aquest pintor i de la seua obra.
bnvntb el 23 septiembre, 2015 a las 6:21 pm

PEU DE FOTO

“He aquí uno de los murales realizados por el famoso pintor valenciano Miguel Vaquer en la iglesia de los Santos Juanes de Quatretonda. Es un momento de la Santa Cena, obra que encierra la potencia expresiva, grandeza y sencillez y que recuerda nada menos, que la <> de Ribalta en nuestra iglesia del Patriarca. Otro lateral muestra la multiplicación de los panes y los peces. La dimensión de los lienzos es de veinte metros cuadrados cada uno y sirven de base a una bóveda de cuarenta metros de diámetro, donde se resume el argumento de las acciones terrenales. La bóveda es magnífica, figuración de la gloria definida por un coro de ángeles, y el conjunto crea una auténtica sinfonia de luz y color, que se funde en el eterno incienso de los siglos, Vaquer se muestra en esta iglesia, de nuevo, tan gran artista como lo hizo en la iglesia del Buen Pastor de Valencia.

En una palabra, se trata de una gran adquisición de arte religioso para nuestra provincia.- (Foto L. Vidal)”

Serà com tu dius, i en conseqüència i atenent el teu desig vaig fer la passejada que mena a casa del dit senyor Benavent que per cert, cada cop presenta un caràcter més sunyós i esquerp, qüestió de l’edat potser, no debades es queixava que farà cosa d’un any ja havia buscat els mateixos papers per a un xicot d’Ondara que li n’havia demanat sobre l’obra de Vaquer existent a Quatretonda. I el que pitjor portava no era no saber on els havia tornat a deixar, els papers dic, sinó que no sabia del cert si finalment li ho havia fet arribar a d’aquell de la Marina (que Déu el perdoni).

Mandrosament però, s’hi va posar a rebuscallar entre caixes i arxius i el resultat ací el teniu, un retall del Levante de 1965 amb fotografia de Luis Vidal, afamada família de reporters gràfics de dit periòdic. La transcripció del text, per si no s’hi veu bé la fotocòpia que em donà, i com podreu suposar, l’he feta jo perquè en teniu coneixement cabal del significat d’una notícia que convindreu mostra la rellevància d’aquesta mampresa pictòrica de l’església quartondina, tant per la magnitud de l’obra com per la magnitud de l’artista del pinzell, que per cert, i segons em referí, podria haver-s’hi autoretratat en el personatge de Judes que apareix al seu costat en la informació gràfica. Amb açò i que em va quasi que reballar: “que ja ho teniu bé tu i el manifasser d’en Pep” doní per finida la meua visita.

Això sí encara recorde el comentari que em feu sobre que no reconeixia el xicotet detall que sobre allò que pareix un sostre s’hi veu a la fotografia, que no recordava que fóra així, a no ser que formara part de la bastida construïda per enllestir la cúpula aleshores. Sí que recordava, anecdòticament, una xicoteta portaleta que comunicava la capella de la Comunió amb la del Jesuset de Praga per on entrava el rector a dir missa. Potser, creu ell, que algun dels bons professors que per ací orbiten, ni que siga només per ser més majors, cas de mestre Alberola (JuanFe) en podrien donar raó.

Ah! I continuant amb les confidències, a mi que se m’ocorre dir-li que bé li podrien atorgar ni que siga un reconeixement honorífic, el del Timonet” per exemple. No sabeu com s’hi posà, que anara a construir-li no sé què d’una mà a sant Roc em va dir, i d’altres paraules més grosses que no s’hi poden expressar ara.