CURIOSIDADES ENCONTRADAS EN ARCHIVOS (3 de 10)

CURIOSIDADES ENCONTRADAS EN ARCHIVOS (3 de 10)

CURIOSIDADES ENCONTRADAS EN ARCHIVOS (3 DE 10)
3–Jacinto Ferrer y su breve estancia en Quatretonda.

1-INTRODUCCIÓN
El presente articulo (pero un poco más ampliado y escrito en valenciano) estaba pensado para ser publicado a inicios de éste año en el número 18 de la revista «DORRESMENT», lo cual hago saber para que le quede constancia a mi tio Rafael Benavent Benavent («esportiner») de que su sobrino Jesús SI que pensaba colaborar en su revista.
2-CURIOSIDADES GENEALÓGICAS
Desde hace unos años me ha dado por ahondar en mis raíces familiares y asi poderme contestar la mítica pregunta de ¿de donde venimos?. La respuesta la tengo muy clara: de muchísimos sitios, por lo cual, ni yo ni nadie debería echar por el suelo a tal ó cual pueblo ó lugar, pues casi con toda seguridad , de él también provengamos.
Y la triste realidad de no existir nada de nuestros archivos parroquial y civil anterior a 1936, me obligó a buscar mis raíces fuera de Quatretonda, y a mis antepasados que nacieron ó vivieron fuera de ella. El resultado, pese a haber pocas opciones de búsqueda, fue el remontarme atrás 500 años, y descubrir historias increíbles de supervivencia de algunos de ellos. Una de ellas es la que vais a leer a continuación.
3-GANDESA (TARRAGONA)
Gandesa y Quatretonda tienen en común un parejo número de habitantes, y también, que en ambos lugares vivió hace casi 400 años mi antepasado de decimo-tercera generación Jacinto Ferrer. Nacido quizás también allí sobre 1610, se casará con Bárbara Ordás , con la que tendrá al menos una hija en Gandesa sobre 1640 (Francisca), emigrando al poco tiempo los tres a Quatretonda y después a Montichelvo. Quizás el motivo de su marcha fuera el conflicto bélico de 1643, en que Gandesa fue ocupada y saqueada por tropas castellanas. Ignoro la profesión de Jacinto, pues no he podido acceder al Archivo Parroquial (que se inicia a mediados del siglo XVI) pero quizás fuese carnicero, pues igual su mujer (al quedar viuda) que su hija se casarán con dos carniceros. Jacinto morirá en Montichelvo el 2/5/1653, indicándose en dicho registro que era DE NACIÓN CATALANA y que fue enterrado AMORE DEI,(por amor de Dios), ó sea, gratis, por ser pobre y no poder pagar el entierro sus familiares.
En ese siglo y el siguiente es bastante común el expresar en «reinos» a la gente de otros lugares: Reyne de Castella, Reyne de Galicia, Reyne de Mallorca, Reyne de Aragó, Reyne de Navarra…..Es de suponer que en esos lugares, al referirse a valencianos pondrían «natural del Reino de Valencia»(por lo menos hasta 1707).
4-LA EXTENSA DESCENDENCIA DE SU HIJA
Su hija Francisca se casará en Albaida en 1665 con Sebastian Pich, de profesión carnicero, y curiosamente casi todos sus hijos y nietos se casarán también con carniceros, mudando a infinidad de lugares: Albaida, Alcoy, Muro, Ontinyent, Xátiva, Montesa, Carcaixent, Enguera, Moixent, Castelló de la Ribera,……y también, algunas generaciones después, a Beniganim, La Pobla del Duc, Llutxent y Quatretonda (y tropecientos lugares más).
Obviamente, el apellido de Jacinto (FERRER) desaparece tras la segunda generación y da paso a otros muchos: Pich, Ayora, Forcada, Tolsá, Yvañes, Oriola, BONADA, Nicolau, Gomez, Gonzalez, Laliga, Sansoli, Barraquer, Berenguer, Alacot,……(y otros mucho más conocidos y cercanos).
Y 5-CONCLUSIÓN HISTÓRICA
Y ahora, relajémonos y pensemos: si un sólo «descendiente catalán» del «catalán» Jacinto Ferrer nos dejó miles de descendientes desde 1665,entnces….¿cuántos nos habrán dejado todos los catalanes, aragoneses y mallorquines que nos repoblaron a mediados del siglo XIII? .
Y si, en efecto: actualmente en Quatretonda viven bastantes descendientes de Jacinto Ferrer.
Y 6-POSDATA FINAL
Las 2 primeras imágenes (las de Gandesa) están sacadas del Tomo 11 de «Gran Enciclopedia Catalana» (1974,1987) y las otras 6 son del lligall 766 del Arxiu Municipal de Xátiva y trata de una escritura de 1754 de una compra de animales hecha por tres descendientes carniceros de Jacinto Ferrer. Y disculpad lo extenso del artículo. Para compensar, los dos próximos serán mucho más cortos.

JESÚS TARRASÓ ESPI

8 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Que sàpiga vosté Sr. Jesús Tarrassó que de llarg res, el seu article ens ha semblat curt, molt curt. I molta gent així ens ho ha fet saber i ens ha demanat que li transmitin la més sincera enhorabona.

  2. Rafael

    Enhorabona pel teu meritós article. Fas bé en publicar els teus treballs on millor ens els puguen fer arribar sense demora.
    Per al·lusió: La revista DORRESMENT no és meua com deixes entendre
    sinó d´un col·lestiu de gent on jo, tio teu, soc un més en quan a la propietat i a l´hora de repartir «beneficis», no com tu faràs ara, (traidor).
    Eres un honor. Rafael

  3. bnvntb

    LLETRES DE BATALLA

    Bla, bla, bla… però què ha fet aquest Tarrasó perquè s’hi parle tant d’ell, a vore, que l’únic que conec jo d’ençà que preparàrem l’examen d’ingrés a batxillerat és l’Enrique Tarrasó, alumne avantatjat aquest, sí, junts que anàvem aleshores a les classes particulars de Da. Isabel… I ara que en parlem, amb el cap calent que me’n vaig tornar a casa un dia jo, i no d’estudiar no, que em va escalfar de valent la closca… no, no, allò no se m’oblidarà mai, Rosa… com dius? …que t’estranya? … Ja, fent-li amoretes… a la mestra no, jo no, a vore si m’entens… sí, que no series tu aquella xiqueta encara… que tot podria ser i de més grosses… ja, t’ho jure, unes xiquetes feien classe o repàs amb Da. Isabelita, la filla sí, aleshores l’escola l’estaven… no, no recorde si feien classe de repàs o eren d’escola perquè s’estaven construint les noves escoles… les velles d’ara, és clar, maca.

    La bona raó és que allí érem tots, davall de sa casa, els prebatxillers en una taula gran de convit i aquelles xiquetes a roglets de tauletes, i en tot el d’açò una xiqueta que va i s’acosta… sí, a la mare, a donya Isabel, ja et dic, per a mostrar-li tota cofoia ella el treball que acabava de fer, i ella que va i l’acarona… Da. Isabel, sí, i la regala amb amoretes per la seua feina… Caram, rebé ho degué fer la infanteta! I jo oportú i xafa-xarcos sense Katiusques la vaig escarnir, de debò… a la mestra… que no m’estàs sentint! Només vaig tenir temps de cobrir-me la corfa, perquè es va llevar com un llamp de la cadira per començar a aplaudir-me de valent, plim, plam ceba! I no sé quantes me n’aventaria, tu, que va picar i repicar. Potser ací s’acabà la meua carrera dramàtica… no, les conseqüències no, que mon pare també se n’assabentaria després…

    Del Jesús anava… l’examen, dius? Bé, el vaig aprovar… gràcies… d’allò que diuen cultura general, no seria massa difícil, encara recorde tres preguntetes, que enganxades al cap com pegamonyos als cabells les porte, sí. Preguntava una en quin dia se celebrava la festa dels Reis d’Orient, l’altra demanava els noms i cognoms dels pares… te’n rius, tu? No cregues, amb eixa edat jo no sé si n’hauria vist mai cap a nom de ma mare, i aleshores n’hi havia pocs, de papers, i a la mare li deien mare i punt… els cognoms, clar, el primer era ben fàcil senzill. I la més difícil, ah!, un problema de vaques, d’atenció com si diguérem, crec que n’hi havia dibuixat un tancat de forma geomètrica on des d’un cantó s’hi comptaven tantes vaques, aleshores havies de dir quantes n’hi havia des d’un altre costat, crec que anava així… o potser foren ovelles… És clar que n’hi havia més preguntes en aquell examen… què t’empatolles tu ara mante? Però la qüestió ací és una altra… sí, amb la furgo d’Aranda, el Rafel, que anàrem a la usurera Albaida, tot un luxe pujar aleshores en un auto que no fóra el Llutxentino nosaltres, ens alegrava d’allò més.

    Però, cagondena!, que parlem del Jesús, no? Què ha fet aquest home perquè parleu tant d’ell? Sí, sí, sí que em va ofendre i per això el vaig reptar a “veure’ns” les cares en el camp de l’honor… una baralla a tot ultrança, però ell m’ha eixit per peteneres… com? Doncs el molt pillastre va i em proposa de trencar armes literàries, i refotut com és el xicot ha complit personificant-me en una de les seues historietes… aquelles que gargoteja fent lletres estirades, més trepitjat que un “esportí” he deixat jo el TBO dels co… que no li devem un cert respecte al passat, eh? La lliça entre ell i jo ha de ser a colps de punys o de rocs. Ah, i que no s’amague el compare, ni ací ni a Ontinyent!

    Que què m’ha fet dius? No sé, la veritat és que ni jo mateix ho recorde, és qüestió de la paraula empenyorada… Sí, ja sé que és un bon xicot… certament, a mi també em passa tota classe de documents i paperassa d’aquells que ell troba a tot arreu i que creu m’hi poden interessar perquè en faça l’ús que més em plaurà, i m’informa d’açò i d’allò sense demanar res a canvi… exactament, si ell només volia passar informació perquè nosaltres la donàrem a conéixer, ho reconec Rosa… i no, no ho fa mal, va… però, mira-te’l ara, que no para de publicar, xe!, a tort i a dret, si fins i tot ha provocat el tio, la mateixa sang!… Que no te n’adones?

    Perquè ací, en confiança, u tota una vida llaurant-se una fama, i en quatre dies com aquell que diu ve un tal Jesús i nyas!, de boca en boca, “que si tot ho fa tan rebé”, “que agrada molt el que escriu”, “que si fes-ho més llarg que això volem”, i no és que li tinga enveja, no… què?… Sí, és clar que tindrem padrins… Pepe havia pensat jo, en Pepe, sí… D’acord, ja en parlem doncs un altre dia, eh!, que no tindrà més ganes d’escriure i posar fotetes aquest… Al tiempo!

  4. Rosa Mahiques

    Recaram sr Benavent!! Mai hagués pensat que vosté va ser mereixedor en el seu temps d’un càstic corrector.

    Però clar, temps eren aquells on la mestra o mestre, SEMPRE tenia la raó i ni a son pare ni a cap altre se’ls va ocorrer anar a demanar explicacions del que havia passat.

    I per cert, no era jo aquella xiqueta que va fer la feina molt ben feta, entre altres coses perquè no vaig tenir l’oportunitat d’anar a aquelles escoles velles repartides per algunes cases del poble mentre es feien les escoles noves que ara són les velles. Els de la meua edat vam ser els primers que vam estrenar lescoles novesvelles. I que poc van durar!!! Una vintena d’anys potser?

    I el Jesus Tarrassó ha aconseguit colar-se en QD amb mèrits propis i fent-nos gaudir igual que ho fa vosté en els seus escrits. A vore si ens regalen més sovint eixes històries i pensaments que ens fan passar bons ratets ,acompanayats també pel sr Salva.

  5. jesus tarraso espi

    Estimados Rosa, Rafael y bnvntb:
    Gracias mil por vuestras positivas palabras sobre ésta tercera entrega archivera. Siempre resulta estimulante saber que alguien nos lee algún articulo de principio a fin, y encima, que nos diga que le ha sabido a poco. Y esto ha hecho que cambie «mis planes» y he decidido que las 2 próximas entregas (Octubre y Noviembre) serán también algo largas, y dejaremos las cortas para los dos meses siguientes, en que estaremos agobiados y «demasiados llenos» de asuntos festivos.
    En cuanto a mi estimado tio Rafael, reconozco mi error de ponerlo como «dueño editorial único» de «DORRESMENT», pero error a medias, porque sé de buena tinta que es el socio con más acciones de dicha empresa. Y si, su sobrino le ha salido algo «traidorcillo», pero era de esperar, porque como muy bien sabréis todos, cada articulo publicado en cualquier medio se paga a 1.000 euros, y claro, entre publicar 1 articulo al año en «Dorresment» a publicar 12 aquí, pues eso, no hay color. Pero podemos negociar el asunto un sábado de éstos en ese bar de Xátiva que tu y yo sabemos.
    Y sobre los halagos «picantes» del señor Don bnvntb…..¿qué puedo decir?. Sencillamente geniales. Y es que me siento afortunadísimo de saber que también me lee el mejor historiador–articulista de nuestro pueblo. Y si para seguir leyéndome he de seguir «picándolo», pues seguiremos, claro. Por ejemplo…¿Qué te parece, Rafa, si salieras de protagonista principal en mi próxima historieta para Q.D.?.
    Un cordial saludo a todos los lectores, e iros preparando para leer a finales de Octubre un artículo largo y algo lioso.

  6. Salva

    ¡Vive Dios maese Terraes!
    Habedes sido vuesa merced pródigo en lisonjas hacia nuestros compadres escribidores de la bienhadada QuDelina, y yo, que he mantenido personal comunicación epistolar con vos, no me veo reflejado en ese público agradecimiento que con justa verdad mostráis hacia tan merecidos escribidores.
    Acaso quizás los genios que del mal de la envidia pululan por el universo mundo hayan asaetado mi ego, o a aquel que el vulgo pónele por nombre: el yo personal, que, aun viviendo ya la avanzada madurez, puede que este servidor suyo se halle en esa fase asaz elevada en grado superlativo.

    Voto a bcríos que la razón de la sinrazón haya encantado mi magín con artes maléficas salidas de algún rufián genio encantador que estoy seguro salieron del mejor libro de caballerías que parió la gente de la pluma i obró mi señor don Miguel, si exceptuamos el Tirant lo Blanc, como muy bien recordará vuesa merced que quedó ensalzado en el sin par libro que se tituló Don Quijote de la Mancha, y que espero como es vuestro deber habereis leído.

    ¡Albricias!
    Me siento dichoso por conoceros y sabed que desde el día que tuve conocimiento de que por vuestra sangre corría parte de un antepasado común quedáis ya inscrito en el que a modo de pergamino vive en los anales familiares.

    Salud y ventura amigo Jesús.
    Y a quien Dios se la dé, san Pedro se la bendiga.

  7. jesus tarraso espi

    Estimado Maese Salva:
    Despues de leeros lo que ha 6 dias atras a éste articulo mandasteis, heme en el deber de matizar a vuestra merced mi comentario del dia 10´en el que colmaba de lisonjas a las tres personas que tuvieron a bien el comentar algo a mi modesto articulillo, pero reconozco, valgame mi gran despiste, que teniame que haber explayado más con los otros cultos (todos) lectores que el ánimo de leerme tuvieron y a los que muy tacañamente obsequié al final con un simplon «saludos a todos» en plan despedida cartera. Porque debeis saber, estimado señor tio, que un servidor y sobrino lejano vuestro, entre los pasados meses de Febrero y Julio, diome por un arrebato de locura cultural y leime todo-todito-todo lo que nuestro admirado jefe tiene consultable en su enciclopedia «Q.D.»,y seguro pienso que casi todos los autores de los, a dia de hoy, 1.302 colaboraciones-artículos, habrán leido alguna de mis cosillas, y por tanto, seria de justicia agradecerles sinceramente su silencioso, pero leal, seguimiento, e igualmente a los aun «no colaboradores (¿a que estais esperando, malandrines?. Animaros a mostrar a todos vuestra sabiduria en cualquier temática, y pensad que superarme a mí es muy fácil).
    Y en cuanto a vos, Maese Salva,recurriré al mundo estadistico, y obviando los 30-40 articulos «desaparecidos» en la «Q.D.», he de deciros que vuestro «La nit de les Ánimes» es vuestra aguda colaboración número 139, pero aunque quizás Pepe y Rafa os sobrepasen en colaboraciones, no asi lo hacen en caracteres escritos (articula y comentariamente hablando), por lo que, ya os lo podeis imaginar, sois el número uno y un modelo a seguir, y ya quisiera éste modesto aprendiz de escritor llegaros a la suela vuestra.
    Salut y ventura tambien para vos, maestro.
    Jesús Tarrasó Espí

  8. benavent

    Crega’m senyor Alberola que lamente, i molt, no haver-lo advertit abans, però ja ho ha vist, a ell la famosa dita de “mes val llapissera curta que memòria llarga” no li cap, ho fa tot ben llarg, doncs ja veu, les estadístiques, i crega’m que no es para en els aspectes formals només, en el nombre dels articles i dia de publicació, que també en sap del contingut, puc donar fe perquè en alguna ocasió m’ha fet saber que tal a qual cosa que havia dit jo, ja l’havia publicada en tal o qual altre lloc abans, ho sap tot i a més no pega puntada sense fil o, pot explicar-me que se li ha perdut amb no se què d’una “cartera”? Així que si per ventura, i Déu no ho vullga, ha de dirimir amb ell cap cosa en el camp de l’honor, sàpiga que primer vaig jo. Ah!, i que no li faça moixinetes i rapaetes per tal de fer-s’ho amb un còmic, que ahí té totes les de guanyar, almenys amb mi.

    Altrament no em reca de dir que és un home que s’estima la cultura, vinga d’on vinga, un home de lletres, planes i altes, encara que ell diga cosa contrària, ací té el seu escrit, sols té, almenys per a mi, un defecte, algun n’havia de tenir, doncs encara no me l’he guanyat totalment per a la nostra/meua causa, però no em done per vençut, ni que siga prement-lo més que a un esportí he de persistir, ell s’ho val, de debò.

    Salutacions a tots dos.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES