
QUE NO NECESSÀRIAMENT TOTS ELS QUATRES HAN DE SER DIGITALS

QUE NO NECESSÀRIAMENT TOTS ELS QUATRES HAN DE SER DIGITALS
I a las pruebas me remito
Vet ací senyor director que en més de noranta, i milanta també, vegades que hauré passat pel costat d’aquest exemplar encara no me n’havia adonat de la seua cardinal figura. U, jo, que es vantava de ser d’aquells que no només miraven sinó que a més veien, encara no me n’havia adonat fins ara de la presència d’aquest singular arbre, d’aquest pi que s’enlaira quasi que entortolligant-se vora la senda del pinaret de l’Avenc
Aquell, jo, que només coneix dues classes de taronges, és a dir, les taronges i les mandarines, no va a saber ara si és tracta ben bé d’un pi blanc, o vés tu a saber de quina família ve, això sí, és d’una espècie bastant abundant i comuna de la nostra serra i que no sol ser model de bellesa, encara que açò, la bellesa, no crec que importe massa i a més és cosa relativa, si ho sabré jo.
D’allò que sí n’estic segur és que el protagonista d’aquesta història és veí de Llutxent, per poc, però foraster, que algun defecte havia de tenir ell.
benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
No sols de catedrals, convents i museus està el món cultural ple.
Com molt be ens ha ensenyat vosté, presentant-nos aquest veí llutxentí, natura té molts «monuments» dignes de pagar entrada per veure’ls, però com que se’ns ofereixen de bades, no els donem molta importància.