LA IMMENSA MAJORIA

Que aquest món és una selva, no hi ha dubte.La immensa majoria se les arregla com sap i pot per sobreviure. La immensa majoria és aquella que aguanta la gran piràmide de la vida. Així és i així será pels segles dels segles. Per a bé o per a mal. En totes les circumscripcions i parcel•les de la vida una minoría és la que dirigeix el cotarro. En l’exèrcit, per exemple, en règims democràtics o no, són uns quants aquells que llancen a la immensa majoria a la lluita, a la guerra. En la política, quina cosa vols que et diga : uns quants dirigents “maniobren” el destí de la immensa majoria dels ciutadans…i així, aixì…en tot.
La immensa majoria diu amen resignadament a tot allò que els seus líders proposen, fan i disposen sense discutir massa. Com a les grans sectes. Legals o il•legals. Els líders, mentrestant, aprofiten les avinenteses i van fent Caixa. En poc de temps han de fer la collita per sobreviure la resta d’aquestos quatre dies d’existència.
La immensa majoria passa –la tercera via-. Fa prou per poder sobreviure en la gran selva. Els líders, en la forma, mai estan d’acord : pretenen aconseguir els mateixos objectius per al benestar de la immensa majoria: bona salut,bons serveis, bona educació i que aquest país siga xauxa. Els mètodes per a lograr l’èxit són distints, per això mai es posen d’acord ni es posaran.(És el joc del contrincant).
En el fons, els líders están totalment d’acord : hi ha pastís per a tots ells mentre que la immensa majoria aguante la piràmide estructural on ells ocupen sempre el vèrtex superior, aquell que mira al cel. La prova fefaent és que tots ells col•loquen als seus líders retirats de primera línea al cementiri d’elefants per excel•lència : un “retiro de oro”.
La immensa majoria ha d’escoltar de tots ells, aquelles promeses falses,cants de sirenes traidores,per a arreplegar els vots que els donaran el poder per a fer allò que els doni la reial gana. I no passarà res, ja que el no complir les promeses no els reporta cap perjudici.El temps és curt i cal fer moltes coses abans de deixar el poder.
Els del vèrtex superior de cada piràmide circumscrita en cada parcel•la de la selva (política, econòmica, religiosa, cultural, educativa, sanitària….) es pensen que la immensa majoria sobre la qual substenten el seu status privil•legiat narcotitzada per les seues “lindas palabras”, ho aguantaran tot.
Durant aquestos dies de collita de vots, els líders es presentaran com a déus que venen a transformar aquest infern en un paradís gràcies al poder que tindran del poble.I faran això.I prometran l’altre. I acabaran amb la corrupció i amb tots els mals.

A l’endemà de les eleccions. Tots ells col·locaets per una llarga temporada.»Treballaran» per mantenir un bon status i no abaixar del vèrtex on ara estan. Que els fonaments estan ben segurs plens a reventar, per la majoria innocent i silenciosa.

 

pepe romero-nieva