UELES, MARES I NADAL
UELES, MARES I NADAL
Durant aquestes festes és costum que aquells que ja han deixat la casa pairal tornen al cau per passar uns instants, encara que sempre semblen curts, on reviuen amb el grup familiar moments inoblidables en què la uela i la mare anaven afaenades, des d’uns dies abans, preparant el dinar de Nadal.
Hui volguera fer personal homenatge a eixes dones que, sempre des de l’ombra i sense que siguen alabades de continu a l’escenari públic, són les que ens han ajudat a construir nostra manera de ser en aquesta societat en què vivim. No tenen cap títol universitari, no han estudiat per fer el seu treball però, no sé com, saben què fer i estar hi sempre quan les necessitem.
Potser que alguna «ama de casa» se senta menysvalorada perquè no ix a «treballar» fora; des d’ací ja li dic que per a mi no hi ha diners al món que puga compensar allò que fa de manera silenciosa i sens cap tipus de parafernàlia.
No m’oblide de les que en retornar «a l’hogar», i desprès d’exercir una professió, tenen «tirà i rebatuda». Serà perquè els homes, almenys els que ja contem uns anyets, som uns desmanotats?Egoista i simple justificació.
Gràcies a totes les que estan i les que se n’anaren…
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Parecía imposible pero te has superado.El problema lo tengo ahora con mi mujer.