FÒRUM OPINIÓ CIUTADANA 2016

6 Comentarios

1. 

   Rosa Mahiques el 4 enero, 2016 a las 9:31 pm

   Les reines de gener- amb aspecte de cabareteres del moulin rouge- anomenades libertée, egalitée i fraternitée, que no costen un putée eurée,però que van superbé per a crispar de manera suprema a la gent, SÍ, ja ho crec que SÍ, però fer la carretera per eixir de Quatretondée, Llutxentée, Benicoletée…un poquet més ampla i amb meyns perill per als seus habitants, això NO. Caguenlamarsalée !!!!
   No demanaré a eixes reines del cabaret o a altres que porten «ganes i força» als nostres gobernants per plantar-se en Valenciée i demanar la carretereta. En cinquanta o seixanta anys crec que no han canviat ni l’asfalt !!

2. 

   Rosa Mahiques el 12 marzo, 2016 a las 3:08 pm

   Bon dio i bona dia a tots i a totes.
   M’he enterat aquest matí i aquesta matina de que ha hagut un rebelió i una rebeliona d’un grup i una grupa de girafos, gavinos,formigos, hienos, gallinos, oronellos i altres mascles de la nostra fauna i del nostre fauno degut a que quan els nomenen a qualsevol lloc o qualsevola lloca, sempre ho fan en femení.
   Reivindiquen que a partir d’ara i d’aro, cada vegada que nomenen qualsevol grup o grupa d’aquestos i d’aquestes esmentats i esmenades, ho facen tant en femení com en masculí.
   Volen ia igualdat i el igualdot.
   I si d’aquesta rebeliona i aquest rebelió s’extrau la conclusió i la conclusiona que la paritat masculina-femenina en el llenguatge és una solemne tonteria i tonterio, es donaran per molt satisfets i satisfetes.

   • 

     Salva el 14 marzo, 2016 a las 11:47 am

     És la força del progrés senyora Rosa.

     Ai Salvadorín!, acabes d’esmentar paraula perillosa, eres un desmanotat i un irresponsable perquè: no t’adones que de qualificatius o noms n’hi ha alguns que et classifiquen i és impossible ja de llevar-te el sambenito?

     Com sóc un descregut, i casporrut alhora, volguera dir-li que si continuem utilitzant el llenguatge pel camí que ens mostren bastant dels representants —o aspirants a ser-ho— de la cosa publica no serem acaçats; és un consell de gratis, tot i que a mi el que acaba d’escriure m’ha agradat, què vol que li diga? Amb tot i això ha de saber que l’edat —la meua clar— no està massa ben vista per l’onada parroquial que s’estila en aquestos temps; els de la tercera —o la quarta— som mòmies que tenen l’atreviment d’alenar, tanmateix algunes n’hi ha que van de marxa i visten roba atrevida. Seran unes que tenen l’esperit jove!

     Vosté sap massa bé que un —o una— no deixa de ser analfabet per saber llegir i escriure. El llistó s’ha de ficar més alt encara, no creu?

     Si té uns moments diga-li al senyor director que recorde lo de Josué que li he esmentat altres vegades.

     Gràcies.

     • 

       Salva el 14 marzo, 2016 a las 11:58 am

       Parlant d’atreviments:
       podem preguntar quins —i quants, i on— són els grans fasts que s’estan preparant per allò que va succeir el 23 d’abril de 1616?
       A Madrit clar, no a l’Anglaterra.

       • 

         Salva el 14 marzo, 2016 a las 12:05 pm

         Per aclarar una mica més les dates: el 22 i 23 d’abril de 1616.

3. 

   bnvnt el 14 marzo, 2016 a las 8:45 am

   La veritat, que en aquest tema… em pose de gaidó perquè això de les quotes per exemple… D’altre cantó tenim la qüestió de la visibilitat, de la discriminació positiva, el sostre de vidre de les dones, i són moltes coses i cosetes que cal anar fent, que no canviem tan de pressa una cultura bascantada d’un costat. Arribe a comprendre així que s’hi mostren moltes actituds, molts canvis per anar millorant el sistema operatiu que portem de sèrie, el llenguatge també, tot i que de vegades ens puga semblar…

   I de la carretera, d’acord, encara que interessarà “més” als de «dalt» desdoblar el tronçó que resta fer des de Montitxervo a l’Olleria que els camins quitranats del XIX, apedaçats si cal, de tres o quatre poblets, el racó llaurador de la Vall. No obstant això, i és on vull anar a parar, no lleva perquè un govern s’ocupe i es preocupe de coses que d’entrada poden semblar “menys” interessants o prioritàries. Vull dir, que si fem comparança, el que és “menut”, “la cosa menuda” pot resultar malmesa o desfavorida, cas de la nostra carretera, per exemple, no sé si m’enteneu.

   Jo ni m’entenc, ho dic seriosament, perquè a les postres només és això, un exemple, crec.

   benavent